Agustí Duran i Sanpere: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 2 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q4892314
m Bot: corregint ela geminada i apòstrof.
Línia 16:
 
El 1936 fou nomenat cap de la Secció d’Arxius del Servei del Patrimoni Històric, Artístic i Científic de la Generalitat de Catalunya.
Entre el 1936 i 1939 assumí la responsabilitat del salvament del patrimoni documental català. Els fons arxivístics locals es depositaren a les pròpies localitats, però a partir del 1937 , a causa dels bombardeigs i la mobilitat dels fronts de batalla, la major part dels arxius catalans van ser traslladats a Viladrau, per garantir la seva seguretat, i van construir caixes biblioteques que s’instal.·laven als baixos dels edificis, i que es protegien amb sacs de sorra. Fou necessari doncs, amagar els papers de procedència sobretot eclesiàstica, i esquivar els controls revolucionaris. En va sortir un inventari general aproximat de 15.000 metres lineals de documents més 150.000 pergamins.
Acabada la guerra va superar un procés militar de depuració per la seva activitat de salvament d’arxius, i per haver sortit tres vegades a l’estranger i haver retornat a Barcelona. Reprengué al cap de poc la seva activitat a l’Arxiu Municipal de Barcelona
El 1943 fundà l’Institut Municipal d’Història de Barcelona, organisme que reunia l’Arxiu Històric de la Ciutat, el [[Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona]] i el Museu d’Art, Indústries i Tradicions Populars. Allà hi organitzà tota mena d’activitats científiques, divulgadores i artístiques com: exposicions documentals, d’artesania, de fotografies, de material arqueològic, d’activitats pedagògiques, etc. D’aquí van sorgir les sessions radiofòniques des de l’emissora de Ràdio Barcelona, que es van materialitzar en uns butlletins impresos per Aymà i que es titulaven “Barcelona. Divulgación Histórica”, i que consten de vuit volums acuradament relligats. També va col.·laborar amb la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, aplegant concerts de música, i esdevingué fins i tot sala de lectura infantil ja començada la Guerra Civil.
 
El 1959 organitzà el [[Museu Comarcal de Cervera]] i el 1964 el [[Museu del blat i la pagesia]].