Sometent: diferència entre les revisions

Els compromesos en el sagramental, doncs, eren cridats mitjançant –com tot dret feudal– fogueres enceses de cim a cim, en forma d'host, a so de corn, toc de trompeta o repic de campanes,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Prats |nom=Joan de Déu |títol=Llegendes històriques de Barcelona |url=http://books.google.es/books?id=7CM8rliwNiMC&pg=PA119&dq=campanes+sometent&hl=ca&sa=X&ei=AOKCUbOJEoXF7AaoyYCQAw&ved=0CEkQ6AEwBTgK#v=onepage&q=campanes%20sometent&f=false |llengua= |editorial=L'Abadia de Montserrat |data=2009 |pàgines= |isbn=8498830648}}</ref> o sigui "''metent so''". D'aquesta última manera, del repic de campanes (o bé ''so metent''), en sorgeix el nom posterior, que preval al de sagramental a partir sobretot del segle XVI, quan el mot sometent substitueix el mot ''host''. De la frase ''metre so'', doncs, se’n deriva el mot ''sometent''. Quan el so era ''via fora'', s'anava a guerrejar fora de la terra. En els segles XVI i XVII adquirí un paper fonamentalment policial –contra bandolers, [[hugonot]]s i pirates, de fet Barcelona com a ciutat lliure també va arribar a cridar a sometent als ciutadans contra algun senyor feudal per defensar ciutadans de Barcelona contra l'abús d'aquest o cavallers– definit per la Constitució de [[1561]], vigent fins a mitjans del segle XVII.