Luis Manuel Fernández Portocarrero: diferència entre les revisions

Portocarrero va prendre aquesta decisió de donar suport el candidat francès ja que creia que aquesta era l'única manera de salvaguardar la integritat territorial espanyola aliant-se amb l'home més poderós a l'Europa del [[segle XVII]], [[Lluís XIV de França|Lluís XIV]], el Rei Sol. En morir Carles II al novembre de [[1700]], es va desencadenar un greu conflicte bèl·lic a tot el continent entre Felip i el candidat austríac, l'arxiduc [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic| Carles d'Habsburg]] que defensava els seus drets a la corona al·legant el seu parentesc amb la família reial espanyola. Aquesta guerra, coneguda com la [[guerra de successió espanyola]] va finalitzar amb ell [[tractat d'Utrecht]] reconeixent Felip com legítim rei, renunciant aquest alhora al [[Milanesat]], [[Regne de Nàpols]], [[Regne de Sardenya]] i a [[Holanda]] espanyols que passarien a les mans de l'arxiduc Carles, convertit en [[emperador del Sacre Imperi Romanogermànic]] després de la mort del seu pare, l'emperador [[Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic|Leopold I]] i del seu germà gran [[Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic|Josep I]]. En aquest moment i abans de produir-se l'entronització del duc d'Anjou, aquest va decidir enviar l'arquebisbe a Toledo per mantenir-ho allunyat de les intrigues polítiques de la cort. Portocarrero, irritat, es va sentir poc valorat i recompensat per l'ajut que havia prestat al nou monarca i es va rebel·lar contra ell i va començar a donar suport a les tropes austríaques amb el que Felip V, ja al poder, ho va desterrar de la cort a Toledo, on va morir el [[1709]].

 

 

== Referències ==