Antifont: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 3 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q4120575 |
m Bot: corregint ela geminada (2) |
||
Línia 2:
'''Antifont''' de Ramnunt (''Antiphon'', {{polytonic|Ἀντιφῶν}}) ([[480 aC]]-[[411 aC]]) fou un orador [[Grècia antiga|grec]] [[Sofisme|sofista]] pertanyent a la mateixa generació de [[Pròdic de Queos]]. Fill de Sòfilos el sofista i nascut a [[Rhamnos]] (Ramnunt, [[Perifèria d'Àtica|Àtica]]) el [[480 aC]]. Fou el primer en regular la pràctica de l'eloqüència per unes lleis teòriques, i va obrir una escola en la que va ensenyar retòrica.
Membre d'una família aristocràtica i defensor de l'oligarquia, Antifont de Ramnunt va atreure damunt d'ell les sospites dels qui el consideraven un conspirador contra el règim democràtic. Per aquesta raó, defugia la tribuna pública, per bé que s'havia guanyat bona fama com a logògraf, és a dir, com a redactor de discursos per encàrrec. Gaudia també de gran prestigi per la seva escola retòrica, on probablement exercia també l'activitat intel
Va idear i sufragar la revolta pro-oligàrquica del 411, el fracàs de la qual va pagar amb la condemna a mort, la prohibició de sebollir les seves restes al sòl de l'Àtica, la confiscació dels seus béns i l'enderrocament de casa seva. Tanmateix, els atenesos haurien admirat encara la bellesa i rotunditat del seu discurs de defensa.
Línia 8:
Com a logògraf, la tècnica argumentativa d'Antifont té un alt component de sofisticació: a més de les evidències i proves derivades de la investigació dels tres casos, tots ells d'homicidi, i dels testimoniatges afegits al dossier a disposició del tribunal, Antifont recorre de manera constant a l'aplicació dels principis de versemblança formulats per l'escola siciliana de Còrax i Tísies. La versemblança exculpa o condemna en funció de categories lògiques: un ric no podria cometre un robatori, p.e.
L'estil d'Antifont, que va estar el mestre de l'historiador Tucídides, es caracteritza per la sobrietat expressiva i les escasses concessions a la col
Com a assagista, radicalitza la contraposició llei-natural-llei política (''phúsis-nomos''). Pensa que les lleis humanes sorgeixen de l'interès personal i egoista dels homes, de tal manera que "''allò que és just segons la [[naturalesa]] és injust segons la llei humana''", i això és el que produeix la desigualtat social. En la llei de la natura impera sempre la veritat, en la llei humana tot és aparença. Va destacar en la seva obra la necessitat de l'educació.
| |||