Diferència entre revisions de la pàgina «Ús lingüístic»

m
Robot elimina referències duplicades (error 81 de VP:CHVP)
m (Robot insereix {{ORDENA:Us Linguistic}})
m (Robot elimina referències duplicades (error 81 de VP:CHVP))
 
== Tipus d'usos lingüístics ==
Segons [[Aracil]] es poden distingir dos tipus d'ús lingüístic: l'[[ús intencional]] i l'[[ús convencional]].<ref name="Íbid">Íbid., p. 85.</ref> L'ús fa referència a la intenció concreta de cada parlant en usar una llengua determinada. Podríem dir-ne també ús subjectiu. La intenció és l'única variable que l'usuari d'un idioma pot controlar individualment d'una forma estricta, encara que sempre hagi d'estar lligada a un referent sociocultural que faci possible la comunicació amb la resta de la comunitat de parlants de la llengua concreta.
Les variacions intencionals del llenguatge, com diu Aracil, són usos d'un idioma que sonen fora de lloc, que no es circumscriuen dins les normes corrents de l'ús lingüístic.
 
Aquest ús intencional no només es pot usar en situacions humorístiques, també es pot usar intencionalment una llengua o registre lingüístic en un àmbit que no li és propi com a reivindicació, amb intenció de fer-lo propi, per a dur a terme un canvi.
En aquest cas, un ús lingüístic intencional constant pot transformar les normes d'ús lingüístic i per tant, esdevenir motor de canvi en els processos de substitució i normalització lingüística. Per tant, l'ús lingüístic no es un mecanisme immodificable, perquè una suma d'intencions de molts parlants en diferents situacions d'ús pot arribar a provocar canvis en les normes d'ús lingüístic convencional de les llengües. De tot plegat se'n desprèn que “l'ús intencional és, doncs, l'únic recurs de canvi sociolingüístic que depèn exclusivament dels parlants”.<ref> name="Íbid., p. 85.<"/ref>
 
La intenció és una variable sociolingüística que s'ha d'estudiar amb deteniment, ja que és un factor potencial de canvi lingüístic, per què l'ús lingüístic contribueix a recuperar la llengua.
1.212.084

modificacions