Lliure albir: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Per coherència amb el format de les plantilles de referències
Línia 12:
# Existeix el lliure albir?
 
El [[determinisme]] és bàsicament la idea que tots els successos [[present (temps)|presents]] i [[futur]]s són una conseqüència [[causalitat|causal]] necessària de successos [[passat]]s, d'acord amb les lleis de la [[natura]]. Ni el determinisme ni la seva posició contrària, l'indeterminisme, constitueixen postures davant del debat sobre el lliure albir.<ref name="CompSEP">McKenna, Michael, "Compatibilism", Enciclopèdia Stanford de Filosofia (Edició Estiu 2004), Edward N. Zalta (ed.),[http://plato.stanford.edu/archives/sum2004/entries/compatibilism/ versió online] {{(en}} anglès) </ref>
 
El [[compatibilisme]] creu que l'existència del concepte de lliure albir i l'assumpció del determinisme són compatibles entre si; això s'oposa a l'[[incompatibilisme]], que creu que no es pot reconciliar la creença en un univers determinista amb la creença d'un lliure albir més enllà d'una percepció sobre la pròpia [[existència]].<ref>Ginet, C. 1983. "In Defense of Incompatibilism" in ''Philosophical Studies'' 44, p. 391–400</ref> El [[determinisme fort]] és una versió de l'incompatibilisme, que accepta l'assumpció del determinisme i rebutja la idea que els homes tinguin qualsevol tipus de lliure albir.<ref>Koons, J.R. "Is Hard Determinism a Form of Compatibilism?" a ''The Philosophical Forum''. 33:1</ref> La postura [[metafísica]] de l'[[incompatibilisme llibertarista]] (en [[anglès]], ''Libertarianism'') està d'acord amb el determinisme fort només en el rebuig al compatibilisme.
Aquests accepten l'existència del concepte de lliure albir, però també assumeixen l'indeterminisme, en un cert grau. Alguns dels seus proponents rebutgen el determinisme físic i defensen una versió de l'interminisme físic que és compatible amb la [[llibertat]],<ref name="GStraw">Strawson, G. (1998, 2004). "Free will". In E. Craig (Ed.), Routledge Encyclopedia of Philosophy. London: Routledge. Accés el 17 d'agost de 2006. [http://www.rep.routledge.com/article/V014 versió online] {{(en}} anglès) </ref> mentre que altres apel·len al [[dualisme]] [[ment]]-[[cos]] per defensar un cas especial per als [[ésser]]s que són capaços de percebre.
 
=== Determinisme ===
{{principal|Determinisme}}
 
''[[Determinisme]]'' és un terme ampli amb una gran varietat de significats. Per a cadascun d'aquests significats, sorgeix un problema diferent sobre el lliure albir.<ref name="Viv">Vihvelin, Kadri, "Arguments for Incompatibilism", Enciclopèdia Stanford de Filosofia (Edició Hivern 2003), Edward N. Zalta (ed.). [http://plato.stanford.edu/archives/win2003/entries/incompatibilism-arguments/ versió online] {{(en}} anglès)</ref>
 
El determinisme causal sosté que els events futurs són conseqüència necessària dels events passats i presents, combinats amb les lleis de la naturalesa. Un determinisme d'aquest tipus s'il·lustra sovint amb l'[[experiment mental]] del [[dimoni de Laplace]]: imaginem una entitat que coneix tots els fets sobre el passat i el present, i coneix totes les lleis naturals que governen l'univers. Una entitat d'aquest tipus podria ser capaç d'utilitzar el seu coneixement per predir el futur, fins al més petit detall.<ref>Suppes, P., 1993, "The Transcendental Character of Determinism", ''Midwest Studies in Philosophy'', 18: 242–257.</ref>
Línia 56:
Un altre argument per l'incompatibilisme és la "cadena causal". L'incompatibilisme és clau en la teoria [[idealisme|idealista]] del lliure albir. La majoria d'incompatibilistes rebutgen la idea que la llibertat consisteixi simplement en el comportament "voluntari". Insisteixen en que, més aviat, el que lliure albir significa és que l'home sigui la "primera" o la "última" causa de les seves accions. Ha de ser una "causa pròpia" (''causa sui''), seguint l'expressió tradicional. Ser responsable de les eleccions de cadascú significa ser la primera causa d'aquestes eleccions, on primera causa significa que no hi ha una causa antecedent a aquesta. L'argument és, doncs, que si l'home té lliure albir, aleshores l'home és la causa final de les seves accions. Si el determinisme és cert, aleshores totes les eleccions de l'home estan causades per events i fets fora del seu control, i per tant no pot ser causa última de les seves accions. En conseqüència, no pot tenir lliure albir.<ref>Kane, R. (1996) ''The Significance of Free Will'', Oxford:Oxford University Press. ISBN 0-19-512656-4</ref><ref>Campbell, C.A. (1957) ''On Selfhood and Godhood'', London: George Allen and Unwin. ISBN 0-415-29624-2</ref><ref>Sartre, J.P. (1943) ''Being and Nothingness'', reprint 1993. New York:Washington Square Press. [[Sartre]] també proporciona una versió psicològica de l'argument argumentant que si les accions de l'home no són pròpies, actuaria per ''mala fe''.</ref> Aquest argument ha suposat un repte per a diversos filòsofs compatibilistes.<ref>Fischer, R.M. (1994) ''The Metaphysics of Free Will'', Oxford:Blackwell</ref><ref>Bok, H. (1998) ''Freedom and Responsibility'', Princeton:Princeton University Press. ISBN 0-691-01566-X</ref>
 
Un tercer argument a favor de l'incompatibilisme va ser formular per [[Carl Ginet]] els anys 60, i ha rebut molta atenció en els treballs recents. L'argument simplificat diu que si el determinisme és cert, aleshores no tenim control sobre els events del passat que han determinat el nostre estat present, i tampoc no tenim control sobre les lleis de la natura. Donat que no podem controlar aquests aspectes, tampoc no poden tenir control sobre les ''conseqüències'' d'aquests. Com que les nostres eleccions i actes presents, assumint el determinisme, són una conseqüència necessària del passat i les lleis de la natura, aleshores no tenim control sobre aquestes i, per tant, no podem tenir lliure albir. Aquest argument és conegut com a ''argument de la conseqüència''.<ref>Ginet, C. (1966) "Might We Have No Choice?" In Lehrer, 1966: 87–104.</ref><ref name="Ving"> Van Inwagen, P. and Zimmerman, D. (1998) ''Metaphysics: The Big Questions''. Oxford:Blackwell</ref> Peter van Inwagen remarca que C.D. Broad tenia una versió d'aquest argument de la conseqüència ja als anys 30.<ref>Inwagen, P. (n.d.) [http://philosophy.nd.edu/people/all/profiles/van-inwagen-peter/documents/HowThinkFW.doc "How to think about free will"] {{(en}} anglès), p. 15.</ref>
 
La dificultat d'aquest argument per als compatibilistes rau en el fet que comporta la impossibilitat de què hom hagués pogut escollir de forma diferent a com ho ha fet. Per exemple, si Jane és compatibilista i s'acaba d'asseure al sofà, aleshores es veu obligada a afirmar que podia haver-se quedat dempeus, si així ho hagués desitjat. Però es dedueix de l'argument de la conseqüència que, si Jane realment s'hagués quedat dempeus, o bé hauria generat una contradicció, hauria violat les lleis de la natura, o hauria canviat el passat. Per tant, els compatibilistes es veuen obligats a postular l'existència d'"habilitats increïbles", segons Ginet i van Inwagen. Una resposta a aquest argument és que erra en la noció d'habilitats i necessitats, o que el lliure albir a què es recorre per decidir una elecció determinada és en realitat una il·lusió i que de fet l'elecció ja havia estat presa amb anteriorment, sense que aquell que "decideix" en sigui conscient.<ref name="Ving" /> [[David Lewis]] suggereix que els compatibilistes només es veuen obligats a reconèixer l'habilitat d'actuar de forma diferent si s'haguessin donat en el passat.<ref>Lewis, D. "Are We Free to Break the Laws?"
Línia 67:
Els partidaris del llibertarisme es divideixen entre els defensors de les teories no físiques i els de les teories físiques o naturalistes. Les teories no físiques sostenen que una [[ment]] no física sobrepassa la causalitat física, pel que els events físics en el [[cervell]] que condueixen a la realització d'accions no poden tenir una explicació purament física. Aquesta explicació troba suport en el [[dualisme]] filosòfic ment-cos. Segons aquest punt de vista, el món no pot estar tancat sota de la visió de la [[física]]. Es creu que una voluntat extra-física té un paper important en el procés de presa de decisions. D'acord amb una explicació teològica més o menys relacionada, una [[ànima]] pren les decisions per sobre de la causalitat física.
 
Tot i així, no és necessari rebutjar el [[fisicalisme]] (que no existeix cap altra cosa d'un objecte que les seves propietats físiques) per donar suport al llibertarisme: les doctrines naturalistes combinen ambdues teories mitjançant l'indeterminisme físic. El determinisme físic des del punt de vista del fisicalisme implica que només hi ha un possible futur, que no és compatible amb el lliure albir del llibertarisme. Algunes explicacions recorren al [[panpsiquisme]], la teoria que la qualitat de la ment està associada amb totes les partícules i domina l'univers sencer, tant en les entitats conscients com en les que no.<ref>{{cite web |url=http://cms.brookes.ac.uk/staff/PeterElls/FreeWill/NaturalisticFreeWill.rtf |title=Naturalistic, Libertarian Free Will |publisher=Peter Ells}} {{(en}} anglès)</ref> Altres apropaments a la teoria no requereixen que el lliure albir sigui una part constituent fonamental de l'univers; l'atzar ordinari pot donar compte per si mateix de l'"espai de decisió" que es creu necessari per als liberals. La lliure [[voluntat]] és vista doncs com un cas particular d'un procés complex, d'alt nivell amb un element d'indeterminisme. Un exemple d'aquest tipus d'apropament ha estat desenvolupat per [[Robert Kane (filòsof)|Robert Kane]]. Tot i que en el moment en què C. S. Lewis va escriure ''Miracles'',<ref>{{ref-llibre|autor=Lewis, C.S|títol=Miracles|any=1947}}</ref> la [[mecànica quàntica]] (i l'indeterminisme físic) es trobava tan sols en un punt de partida pel que fa a la seva acceptació, va afirmar que si es pogués provar que el món físic és indeterminista, això proporcionaria una porta d'entrada en el sistema tradicionalment tancat en què un event científicament descrit com a [[probabilitat|probable]] o improbable no podia ser descrit filosòficament com una acció d'una entitat no física o d'una realitat psicològica (tenint en compte que sota el punt de vista fisicalista l'entitat no física ha de ser diferent de la identitat o del procés mental de l'ésser conscient).
 
=== Altres punts de vista ===