Curopalata: diferència entre les revisions

[[File:Seal of Michael Kontostephanos, duke of Antioch, 1055.jpg|thumb|[[Segell]] de plom de [[Miquel Kontostephanos]], ''kouropalatēs'' i ''[[dux]]'' d'[[Antioquia de l'Orontes]], ca. 1055]]

El títol primer es testifica (com ''curapalati'') a principis del segle V, en qualitat de funcionari de ''vir spectabilis'' rang sota el ''castrensis palatii'', encarregat del manteniment del palau imperial (en l'Europa occidental [[majordom de palau]]). <ref>{{harvnb|Bury|1911|p=33}}.</ref>Quan l'emperador Justinià I (regnat 527-565) va fer el seu nebot i hereu curopalata [[Justí II]] a 552, però, l'ofici prengué un nou significat, <ref>{{cite web|last=Evans|first=James Allan|title=An Online Encyclopedia of Roman Emperors: Justin II (565–579 A.D.)|url=http://www.roman-emperors.org/justinii.htm |date=23 June 1999 |accessdate= }}</ref>i va esdevenir una de les dignitats més elevades, situant-se al costat de l[[Cèsar (títol)|Cèsar]] i ''[[nobilissimus]]'' i, com aquests, inicialment reservats per als membres de la família imperial. A diferència d'ells, però, que més tard va arribar a ser concedida a importants governants estrangers, sobretot al [[Caucas]]. Així, des del 580 al 1060, setze prínceps governants georgians i reis ostentaren aquest títol honorífic, així com, després de 635, diverses dinasties armènies. <ref name="Toumanoff "/><ref name="Rapp">{{harvnb|Rapp|2003|p=374}}.</ref>

{{refend}}