Amb la victòria [[franquista]] després de la [[Guerra Civil Espanyola]], les dretes locals s'integrarien de manera bastant activa dins de l'estructura del nou règim. Açò faria que el marc simbòlic del regionalisme valencià tinguera una continuïtat en la societat, alhora que el règim franquista podia instrumentalitzar este marc simbòlic, cultural i referencial. Açò provocaria que el regionalisme esdevinguera, durant la dictadura, en un element reaccionari i enyoradís.<ref name="afers34">{{Ref-llibre |cognom=Archilés Cardona |nom=Ferran |enllaçautor= |url= |títol= Nació i identitats, pensar el País Valencià|capítol=La identitat valenciana a l'època contemporània: una perspectiva històrica |consulta= |obra= |editor= Vicent Flor i Moreno|data= |llengua=valencià |pàgines=34-35 |isbn=978-84-92512-80-2}}</ref>
En acabar la dictadura, el del regionalisme era l'únic discurs [[valencianista]] que havia gaudit de difusió i continuïtat en el temps, pel que la majoria de valencians van sentir-se representats per esta fórmula identitària, sense que això significara l'acceptació dels valors polítics del règim [[franquista]]., Decom demostraria el fet, que l'[[esquerra política]] triomfariatriomfara a les primeres eleccions democràtiques al [[País Valencià]]. L'esquerra valenciana de la [[Transició política espanyola|transició]] estava influenciada pel discurs [[nacionalisme valencià|nacionalista]] que, especialment des dels [[anys 1960]] havien tingut una nova espenta amb aportacions com les de [[Joan Fuster]], que representà una alternativa identitària de forta càrrega política a la identitat regional. Estes dos concepcions topetaran en un moment històric conegut com a [[Batalla de València]], un període on la lluita entre l'[[esquerra política|esquerra]] i la [[dreta política|dreta]] per l'hegemonia política al [[País Valencià]] va fer que esta última considerara el minoritari però influent [[pancatalanisme|catalanisme]] com un referent a batre, sobretot per lael seu lloc aparentment central en l'imaginari polític i cultural de l'esquerra dels [[anys 70]], que incorpora en este moment una vessant [[valencianisme|valencianista]] que abans no tenia. A partir d'este moment, la dreta aconseguirà estrangeritzarestigmatitzar el políticament feble [[nacionalisme valencià]], estrangeritzant-lo i qualificant-lo de [[pancatalanisme|catalanista]],<ref name="essencialisme">[http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=74&Itemid=1 L'essencialisme ens uneix] article de [[Vicent Flor]] publicat a la Revista HAC, editada per l'Associacíó de Joves Historiadors del País Valencià, de la Universitat de València, l'any 2001.</ref> alhora que aconseguirà relacionar de manera reeixida l'[[anticatalanisme]] amb el regionalisme valencià. Apareixeria aleshores el [[blaverisme]], un tipus de regionalisme marcadament [[anticatalanista]], i que practicaria un [[secessionisme lingüístic]] del [[valencià]] respecte a la resta de parles de la [[llengua catalana]].<ref name="afers42">{{Ref-llibre |cognom=Archilés Cardona |nom=Ferran |enllaçautor= |url= |títol= Nació i identitats, pensar el País Valencià|capítol=La identitat valenciana a l'època contemporània: una perspectiva històrica |consulta= |obra= |editor= Vicent Flor i Moreno|data= |llengua=valencià |pàgines=41-42 |isbn=978-84-92512-80-2}}</ref>
