El '''sebastocràtor''' (del grec ''sebastokrator'') va ser establert pel bizantí [[Aleix I Comnè]], emperador del 1081 al 1118. La forma femenina és '''sebastocratorissa'''. A l’Imperi Bizantí el terme [["cèsar" (títol)|cèsar]] (kaisar) havia anat proliferant en excés, en haver estat adaptat per a denominar un alt príncep de sang real, un regent o un emperador. El ''kaisar'' rebia una corona sense creu i era inferior en rang al [[Patriarca de Constantinoble]], però la seva utilització excessiva va portar a [[Aleix I Comnè]] a establir aquest nou títol, purament honorífic i que derivava d'una combinació de ''sebast'' i ''autokrator'' (un neologisme que significava "Regent Majestuós" derivat de ''sebastos'' i ''autokratôr'', les paraules gregues equivalents a ''augustus'' ei ''imperator''). Així doncs sebastocràtor remarca només un parentiu amb l'emperador i, per tant, pertanyent a la família reial, rebre el títol no significava tenir cap poder real o responsabilitat en el govern imperial. El primer a ser adjudicat va ser el germà petit d'[[Aleix I Comnè]], el príncep [[Isaac Comnè]].La(germà formad'Alexis femeninaI)|Isaac és sebastocratorissaComnè]].
{{esborrany d'història}}
{{ORDENA:Sebastocrator}} <!--ORDENA generat per bot-->
