Constança de Sicília: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
he afegit referència i biografia en català |
|||
Línia 27:
|patronatge=
}}
'''Constança de Sicília''' ([[Catània]], [[Sicília]] [[1247]] - [[Barcelona]], [[1302]]) <ref name="Dames, reines, abadesses">{{citar llibre |cognom=Albertí |nom=Elisenda|títol=Dames, reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval|url=http://www.albertieditor.cat/ficha.php?id_producto=5874 |editorial=Albertí Editor|data=2007 |pàgines=p. 59-72}}</ref>fou reina consort d'[[rei d'Aragó|Aragó]] i de [[rei de València|València]] i [[comte de Barcelona|comtessa de Barcelona]] ([[1276]]-[[1285]]), i [[reina de Sicília]] ([[1282]]-[[1302]]). Proclamada beata per l'[[Església Catòlica]].
==Orígens familiars==
Filla del rei [[Manfred I de Sicília]] i de [[Beatriu de Savoia i de Borgonya|Beatriu de Savoia]]. Era néta de l'[[emperador]] [[Frederic II d'Alemanya]] per part de pare i del [[comte]] [[Amadeu IV de Savoia]] per part de mare.<ref name="Dames, reines, abadesses"/>
==Ascens al tron sicilià==
Es va casar el [[1262]]<ref name="Dames, reines, abadesses"/> amb l'infant [[Pere el Gran|Pere d'Aragó]], fill del comte-rei [[Jaume I el Conqueridor]] i de [[Violant d'Hongria]]. Aquest matrimoni, que segellava l'aliança catalano-siciliana, va servir de palanca per tal d'estendre la influència catalana a la Mediterrània central en detriment dels interessos francesos.
Quan el [[1266]] [[Carles I d'Anjou]] arrabassà el tron de Sicília a [[Manfred I de Sicília|Manfred]], els principals caps del gibel·linisme sicilià varen ser acollits a la cort catalana de l'infant Pere i de Constança (els Lauria, els Lancia, els Procida, etc.), que es van convertir en els nous monarques de la [[Corona d'Aragó]] el [[1276]]. En produir-se la revolta de les [[Vespres Sicilianes]], el [[1282]], el rei Pere, com a marit de Constança, hereva del regne, va ser proclamat rei pels sicilians i tos dos van ser coronats el [[30 d'agost]] de [[1282]] a la [[catedral]] de [[Palerm]]. El rei Pere encomanà el govern de l'illa a la reina i als infants [[Jaume el Just|Jaume]] i [[Frederic II de Sicília|Frederic]], però Constança va preferir deixar el govern en mans dels seus fills.
Línia 39:
==Núpcies i descendents==
[[Fitxer:Coat of Arms of Constance of Sicily, Queen of Aragon.svg|thumb|right|180px|Armes de la reina Constança.]]
Es va casar el [[13 de juny]] de [[1262]] a la [[catedral]] de [[Montpeller]] l'infant [[Pere el Gran|Pere d'Aragó]], fill i hereu de [[Jaume el Conqueridor|Jaume I]]<ref name="Dames, reines, abadesses"/>. D'aquest matrimoni tingueren:
* l'infant [[Alfons el Franc|Alfons III d'Aragó]] ([[1265]]-[[1291]]), [[comte de Barcelona]] i [[rei d'Aragó]]
* l'infant [[Jaume el Just|Jaume II d'Aragó]] ([[1267]]-[[1327]]), [[comte de Barcelona]] i [[rei d'Aragó]]
Línia 47:
* l'infant [[Pere d'Aragó i de Sicília|Pere d'Aragó]] ([[1275]]-[[1291]])
El [[1285]] va enviudar i el [[1297]] es va traslladar definitivament a Catalunya. Amb les rendes del testament del seu marit va ordenar la construcció de dos hospitals per a pobres, a Barcelona i València, regentats per [[franciscans]]. Es retirà al [[convent de Santa Clara de Barcelona]], on morí el [[8 d'abril]] de [[1302]]<ref name="Dames, reines, abadesses"/>, dia de [[Divendres Sant]].
==Veneració==
Línia 61:
{{commons|Category:Constance of Sicily (1249 - 1302)}}
==Referències==
{{referències}}
== Bibliografia ==
*{{ref-llibre|cognom=Albertí i Casas|nom=Elisenda |títol=Dames, Reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval|url=http://www.albertieditor.cat/ficha.php?id_producto=5874|any=2007|editorial=Albertí Editor|ref=albertí|pàgines=p.59-72|isbn=84-7246-085-0}}
{{ORDENA:Constanca De Sicilia}} <!--ORDENA generat per bot-->
| |||