El '''Codi Civil [[França|Francès]]''' (o '''Codi de Napoleó''' o '''Codi Napoleònic''') és un dels més coneguts [[codi civil|codis civils]] del món. Fou creat per una comissió a la qual li va ser encomanada la recopilació de la tradició jurídica francesa, va donar com resultat la promulgació del "''Code civil des Français''" el [[21 de març]] de [[1804]], durant el govern de [[Napoleó Bonaparte]].
== Origen ==
A l'assumir el Primer ConsulatConsolat, [[Napoleó]] es va proposar com meta, dintre del procés de la [[Revolució Francesa]], refondre en un sol text legal el cúmul de la tradició jurídica francesa, per a així acabar amb l'estructura jurídica del [[Antic Règim]]. Aquesta estructura es trobava sostinguda en dos eixos. Primer, tenia per base el tradicional dret francogermà del [[nord]], amb influències germàniques tant dels principats alemanys com dels [[Països Baixos]]. En segon lloc, la tradició [[dret romà|romanista]] basada en el [[Corpus Iuris Civilis]], encara que modificada pels comentaristes [[edat mitjana|medievals]], del [[sud]] de [[França]]. La comissió encarregada de la redacció del Codi va estar composta pel president de la Cort de Cassació [[François Denis Tronchet|Tronchet]], el jutge de la mateixa cort [[Jacques de Malleville|Malleville]], l'alt oficial administratiu [[Jean-Étienne Portalis|Portalis]] i l'antic membre del [[Parlament de París]] [[Félix Julien Jean Bigot de Preameneu|Bigot de Préameneu]], la comissió va estar sota la direcció de [[Jean-Jacques de Cambàceres|Cambacérès]]. En el termini de quatre mesos va presentar un esborrany que va ser enviat a la Cort Superior i la Cort de Cassació perquè presentessin les seves observacions. Finalment va ser revisat pel consell d'Estat, presidit per [[Napoleó]], abans de ser enviat al parlament per a la seva aprovació. Malgrat que Bonaparte era només un [[soldat]], la seva poderosa i impressionant personalitat va ajudar a superar els obstacles que van presentar les Corts i l'obstrucció de l'aparell burocràtic. La seva participació es va veure reduïda a petits però transcendentals aspectes (com el [[divorci]] i l'[[adopció]]) on van jugar els seus interessos personals. {{cita|Ma vraie gloire n'est pas d'avoir gagné quarante batailles; Waterloo effacera le souvenir de tant de victoires. Ce que rien n'effacera, ce qui vivra éternellement, c'est mon Code Civil (''en [[francès]]'').
La meva veritable glòria no està a haver guanyat quaranta batalles; [[Batalla de Waterloo|Waterloo]] eclipsarà el record de tantes victòries. El que no serà esborrat, el que viurà eternament és el meu Codi Civil (''traducció'').|[[Napoleó Bonaparte]] durant la seva presó en [[Santa Helena]]}}
