Revisió del 20:56, 20 abr 2013 modifica VriuBot (discussió \| contribucions) Bots 378.817 edits m Traduint plantilla cite journal a ref-publicació ← Edició anterior		Revisió del 19:43, 7 maig 2013 modifica desfés Vriullop (discussió \| contribucions) Editors del filtre d'abusos, Autopatrullats, Administradors de la interfície, Reversors 142.953 edits format Edició següent →
Línia 2: \| name = Ostràcodes \| image = Ostracoda.jpg \| caption = ''Euphilomedes climax'' {{Taxobox_norank_entry \| taxon = [[Pancrustacea]]}} {{Taxobox_norank_entry \| taxon = [[Oligostraca]]}} Linha 19 ⟶ 16: :[[Podocopida]] {{mida\|1=Sars, 1866}} }} Els '''ostràcodes''' (''Ostracoda''), nom que deriva del [[grec]]:''óstrakon'' que significa ''closca'' és una [[Classe (biologia)\|classe]] dins [[Crustacea]]. S’han identificat unes 65,000 espècies en total (13.000 existents en l’actualitat),<ref>{{ref-llibre \|autor=Richard C. Brusca &; Gary J. Brusca \|títol=Invertebrates \|any=2003 \|editorial=[[Sinauer Associates]] \|edició=2nd \|isbn=9780878930975 }}</ref> agrupades dins diversos ordres. ▼ [[Fitxer:Ostracvalve.png\|left\|thumb\|200px\|Valva dreta de ''Cyamocytheridea sp.'' de l'[[Eocè]] a Nederokkerzeel ([[Bèlgica]])]]▼ ▲Els '''ostràcodes''' (''Ostracoda''), nom que deriva del [[grec]]:''óstrakon'' que significa ''closca'' és una [[Classe (biologia)\|classe]] dins [[Crustacea]]. S’han identificat unes 65,000 espècies en total (13.000 existents en l’actualitat),<ref>{{ref-llibre \|autor=Richard C. Brusca & Gary J. Brusca \|títol=Invertebrates \|any=2003 \|editorial=[[Sinauer Associates]] \|edició=2nd \|isbn=9780878930975 }}</ref> agrupades dins diversos ordres. ==Morfologia== ▲[[Fitxer:Ostracvalve.png\|left\|thumb\|200px\|Valva dreta de ''Cyamocytheridea sp.'' de l'[[Eocè]] a Nederokkerzeel ([[Bèlgica]])]] Els ostràcodes són petits crustacis, típicament amb una mida al voltant d’un mm, però varien des de 0,2 mm a 30 mm en el cas de ''[[Gigantocypris]]''. El seu cos està aplanat de banda a banda i protegits per una mena de closca [[bivalva]] quitinosa o calcària Aquest grup podria no ser [[monofilètic]]];<ref>{{ref-llibre \|autor=Richard A. Fortey &; Richard H. Thomas \|títol=Arthropod Relationships \|any=1998 \|isbn=9780412754203 \|editorial=[[Chapman & Hall]]}}</ref> i la seva [[filogènia molecular]] roman ambigua.<ref>{{ref-publicació \|autor=S. Yamaguchi &; K. Endo \|article=Molecular phylogeny of Ostracoda (Crustacea) inferred from 18S ribosomal DNA sequences: implication for its origin and diversification \|publicació=[[Marine Biology (journal)\|Marine Biology]] \|volum=143 \|exemplar=1 \|pàgines=23–38 \|any=2003 \|doi=10.1007/s00227-003-1062-3}}</ref> Tenen una [[closca]] [[bivalva]], que depenent de l'espècie pot ser tova o molt [[calci]]ficada, i en tancar-se cobreix totes les parts toves de l'animal, donant-li l'aspecte d'una diminuta [[cloïssa]]. El [[lligament]] que uneix les closques tendeix a separar-les mentre que el [[múscul]] interior actua en el sentit contrari, per ajuntant-les. D'aquesta forma no es requereix un múscul addicional per a l'obertura de les valves aconseguint-se una major eficiència i una menor despesa energètica. Algunes de les espècies tenen una obertura en la part inferior, que roman oberta encara que les valves estiguin tancades. Per aquesta obertura l'animal treu les antenes per usar-les com a rems. Són animals de cos poc segmentat, normalment no pas més de vuit segments, i pocs apèndixs, que comprenen les antenes, dos apèndixs bucals i dos d'addicionals. En moltes espècies d'ostracodes aquests últims han desaparegut. ==Cicle vital== Els ostràcodes mascles tenen dos [[penis]] que corresponen a les dues obertures genitals que tenen les femelles (gonospores). L’esperma del mascle és molt gros i pot tenir sis vegades la llargada del cos de l’ostràcode. L’aparellament típicament ocorre quan neden amb un gran nombre de femelles nedant per unir-se als mascles. Algunes espècies són parcial o ~~toalment~~totalment partenogenètiques. En la majoria dels ostràcodes els ous es ponen directament dins l’aigua com a plàncton o s’enganxen a la vegetació o el substrat. ~~Tanamteix~~Tanmateix en algunes espècies es ponen dins la seva closca i queden protegits. En néixer, ja tenen la closca formada i el seu desenvolupament sol ser directe. Es poden trobar en hàbitats força variats, tant en aigua dolça com en aigua salada, i en aquest últim hàbitat se'ls troba tant a grans profunditats com en la superfície formant part del [[plàncton]]. Tenen molts depredadors, per exemple alguns [[Cuspidariidae]] els detecten amb els cilis i els succionen.<ref>{{ref-llibre \|autor=John D. Gage &; Paul A. Tyler \|títol=Deep-Sea Biology: A Natural History of Organisms at the Deep-Sea Floor \|editorial=[[University of Southampton]] \|isbn=9780521336659}}</ref> Altres animals més complexos també depreden els ostràcodes per exemple alguns amfibis.<ref>{{cite web \|author=C. Michael Hogan \|year=2008 \|title=''Rough-skinned Newt ("Taricha granulosa")'' \|work=[[Globaltwitcher]], ed. N. Stromberg \|url=http://www.globaltwitcher.com/artspec_information.asp?thingid=43182}}</ref> ===Bioluminescència=== Alguns ostràcodes tenen un òrgan lluminós on es produeixen productes químics luminiscents.<ref>{{ref-~~publicació~~llibre \|~~article~~títol=Bioluminescence: Chemical Principles and Methods \|~~chapter~~capítol=The ostracod ''Cypridina'' (''Vargula'') and other luminous crustaceans \|autor=Osamu Shimomura \|url=http://books.google.cat/books?id=DNrTfH5PcWoC&pg=PA49 \|isbn=9789812568014 \|editorial=[[World Scientific]] \|any=2006 \|pàgines=47–89}}</ref> La majoria fan servir la [[bioluminiscència]] com a defensa davant dels depredadors, però d’altres l’usen en l’aparellament (només s’ha observat al Carib). A [[Malàisia]] els ostràcodes ~~s’anomene~~s’anomena "sorra blava" ja que brillen en la foscor de la nit. ==Fòssils== Linha 49 ⟶ 45: ==Ecologia== Ecològicament, els ostràcodes marins formen part del [[zooplàncton]] o (de manera més comuna) són part del [[bentos]], i viuen sobre o dins de la capa superior del sòl marí. Molts ostràcodes, especialment els [[Podocopida]], es troben també en l’aigua dolça o en espais terrestres per exemple en sòls forestals humits de Sudàfrica, Austrália, Nova Zelanda i Tasmània.<ref>{{ref-publicació \|url=http://www.nzetc.org/tm/scholarly/tei-Bio11Tuat02-t1-body-d1.html \|publicació=[[Tuatara (journal)\|Tuatara]] \|volum=11 \|exemplar=2\|any=1963 \|article=The Terrestrial Plankton \|autor=J. D. Stout \|pàgines=57–65}}</ref> Tenen un rang ampli de dietes, i el grup inclou carnívors, herbívors, carronyers i filtradors d’aliment. ==Referències== <references /> == Enllaços externs == {{~~Commonscat~~wikimedia\|commonscat=Ostracoda\|species=Ostracoda}} ~~{{Viquiespècies\|Ostracoda}}~~ * [http://w3.gre.ac.uk/schools/nri/earth/ostracod/introduction.htm Introduction to Ostracoda] {{en}} * [http://www.xtec.cat/~malos/projecte/classificacio/crustacis/crustacis7.htm#ostracodes Projecte de l'àrea de Zoologia per a l'ESO de Mª Crame Alós] {{ca}} Linha 60 ⟶ 56: {{Enllaç AD\|hu}} {{ORDENA:Ostracode}} ~~{{ORDENA:Ostracode}} <!--ORDENA generat per bot-->~~ [[Categoria:Oligòstracs]]

Ostracodes: diferència entre les revisions