Diferència entre revisions de la pàgina «Asc (micologia)»

18 octets eliminats ,  fa 7 anys
m
Bot: corregint els apòstrofs (9)
m (Bot: Traient 15 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q723425)
m (Bot: corregint els apòstrofs (9))
'''Asc''' (ascus) en [[micologia]], etimològicament deriva de la paraula grega que significa pell o sac<ref>[[A Greek-English Lexicon|LSJ]]: [http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0057%3Aentry%3Da)sko%2Fs ἄσκός].</ref>) és la cèl·lula sexual productora d'[[espores dels fongs]] [[Ascomycota|ascomicet]]s. De mitjana els ascs (asci) contenen vuit [[Ascòspora|ascòspores]], produïdes per divisió cel·lular [[meiosi|meiòtica]] seguida en moltes espècies per la [[mitosi]] . Els ascs són les càpsules que contenen les espores sexuals.
 
En molts casos els ascs formen una capa regular anomenada ''[[himeni]]'', dins un cos fructífer visible a ull nu anomenat ''[[ascocarp]]'' o ''ascoma''. En altres casos, com en el [[llevat]] unicel·lular, no s’his'hi troben aquestes estructures. En rars casos els ascs d'alguns gèneres poden desenvolupar-se regularment dins d'ascs vells descarregats, per exemple en el gènere ''[[Dipodascus]]''.
 
Els ascs normalment alliberen les seves espores per descàrrega activa des de la punta però també ho poden fer de forma passiva des d'un líquid o en forma de pols seca. Típicament la descàrrega activa dels ascs es fa en una punta diferenciada especial, un porus o un opercle. En alguns gèneres que formen himeni, quan un asc rebenta pot induir a que també ho facin els altres ascs de l’ascocarpl'ascocarp resultant en una descàrrega massiva que es veu com un núvol d’esporesd'espores fins i tot en algunes espècies com [[Peziza]] i altres se sent un soroll en alliberar les espores.
 
En laboratori s'han fet servir ascs, com els de ''[[Neurospora crassa]]'', per a estudiar el procés de la meiosi ja que aquestes espècies fan la meiosi molt regular i ordenada. També es pot estudiar, gràcies a aquests ascs, altres fenòmens cromosòmics.
 
La forma dels '''ascs''' és important per classificar els fongs [[Ascomycota]]. N’hi ha quatre tipus bàsics.
* '''unitunicat-operculat''' tenen un [[opercle]], que s’obres'obre trencant-se quan les espores estan madures. Només es troba aquest tipus en els fongs que tenen apoteci, per exemple la [[múrgola]]. 'Unitunicat' significa 'amb paret simple'.
* '''unitunicat-inoperculat''' són ascs amb un anell elàstic que funciona com una vàlvula de pressió. L’expansióL'expansió és breu i allibera les espores. Aquest tipus apareix en apotecis i peritecis un exemple és l’espèciel'espècie ''Hypomyces chrysospermus''.
* '''Bitunicat''' amb asc en doble paret la interior és elàstica. Només es dóna aquest tipus en pseudotecis i en les classes de fongs ''[[Dothideomycetes]]'' i ''[[Chaetothyriomycetes]]'. Exemples: ''Venturia inaequalis'' (mota de les pomeres) i ''Guignardia aesculi'' (malaltia del castanyer bord).
 
[[Fitxer:ascus.gif|thumb|left|Ascs def ''Saccharomyces cerevisiae'' amb una tètrada de quatre espores]]
 
*'''Prototunicat''' són de forma esfèrica i sense mecanisme de dispersió actival. S’alliberenS'alliberen les espores per altres influències com són els animals. Es troben ascs d’aquestd'aquest tipus tant en peritecis com cleistotecis, per exemple en la malaltia de l’oml'om holandesa (''Ophiostoma''). És un calaix de sastre per als tipus que no pertanyen als tres anteriors i segurament han evolucionat dels ascs unitunicats.
 
==Referències==
24.359

modificacions