Diferència entre revisions de la pàgina «Verguisme»

3 octets eliminats ,  fa 8 anys
cap resum d'edició
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (- en ocasions + de vegades ))
March havia assolit una important fortuna a través del contraban de tabac, la parcel·lació de grans propietats rurals de l'illa, els transports marítims i una fàbrica de químiques.
 
La seva entrada en política es comença el [[1915]] quan pressionà a favor dels conservadors de [[Eduardo Dato|Dato]] a les eleccions de Palma. Al 1919 March patrocinà la reorganització del [[Partit Liberal Fusionista|Partit Liberal]] mallorquí amb la col·laboració de [[Bernat Amer Pons]] i [[Alexandre Rosselló]]. March s'enfrontà al [[Antoni Maura i Montaner|maurisme]] representat pel millonari [[Manuel Salas]] del que era enemic personal. Per extensió es troba l'hostilitat de la dreta conservadora que fins llavors havia controlat el sistema caciquil illenc.
 
Les tesis del '''verguisme''' s'acostaven a l'esquerra [[liberalisme|liberal]] que preconitzava a nivell estatal [[Santiago Alba Bonifaz]]. Per això intentà marginar als liberals seguidors de [[Valerià Weyler|Weyler]] i combaté el regionalisme de [[Francesc Cambó]] fet que impossibilità un acostament a l'incipient [[mallorquinisme]].
March no intentà una regeneració de la vida política mallorquina sinó que intentà el lloc de cacic com assolí a les eleccions de [[1923]]. Aquesta hegemonia era fruït de la neutralització dels conservadors i un pacte tàcit amb sectors de fora del sistema com [[PSIB|socialistes]] (donació de la Casa del Poble), reformistes, [[Partit Republicà Federal de Mallorca|republicans federals]] i regionalsites. Part dels membres del [[Centre Regionalista de Mallorca]] entraren al partit de March i fins i tot [[Guillem Forteza Pinya|Guillem Forteza]] arribà a ser [[Llista de batles de Palma|batle de Palma]] (1923)
 
L'ascensió de March provocà una divisió política a Mallorca entre l'esperit burgésburgès renovador dels verguistes (liberals, republicans reformistes i de vegades també per republicans radicals i socialistes) i la reacció en contra de l'antiverguisme (conservadors, mauristes, liberal-weyleristes i carlins). Aquests dos grups es disputaren el controls de les institucions de govern local fins a 1923.
 
==Líders del verguisme==
Usuari anònim