Claudio Coello: diferència entre les revisions

Des de [[1675]] la seva tasca com a pintor de temes [[religió|religiosos]] és profusa, rebent un gran nombre d'encàrrecs, entre els quals destaquen els retaules de [[Torrejón de Ardoz]] ([[1667]]) , ''Sant Martí Pinario a Santiago'' ([[1681]]) i [[Ciempozuelos]] ([[1687]]). Per a aquest últim realitza ''Èxtasi de la Magdalena'', en el qual els colors adquireixen més vivesa que en les obres anteriors.

 

 

Conreà també el retrat, arribant en alguns casos una alçada digna de les seves millors contemporanis, per exemple el del cavaller santiaguista don [[Juan de Alarcón]] té una vivacitat només comparable als millors de [[Juan Carreño de Miranda]]. El de [[Fernando de Valenzuela]], encara que no aconsegueix a la força expressiva que l'anterior, és un bon document històric. Però els dos més íntims són els de [[Nicolasa Manrique]] i el del pare Cabanillas, en els quals es manté dins de la tradició realista que iniciés [[Diego Rodríguez de Silva i Velázquez | Velázquez]]. Abunden també els retrats de la família reial com el de [[Carles II d'Espanya | Carles II]], especialment el conservat a l'Institut Staedel de Frankfurt, que és una mostra del seu gran cruesa retratista en presentar el monarca amb tots els símptomes de la seva degeneració. Per la seva despietat realisme és només comparable al de la''Adoració de la la Sagrada forma per Carles II'', d'[[El Escorial]]. Aquest quadre pel que representa i per les seves qualitats és el que ha fet immortal el pintor, si bé tota la seva obra es caracteritza per l'alt nivell assolit.