Brauli Montoya i Abat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «Brauli Montoya Abat (1956) és doctor en Filologia catalana. Ha especialitzat la seva recerca en l'àmbit de la sociolingüística. Actualment, centra la seva...».
(Cap diferència)

Revisió del 00:19, 12 maig 2013

Brauli Montoya Abat (1956) és doctor en Filologia catalana. Ha especialitzat la seva recerca en l'àmbit de la sociolingüística. Actualment, centra la seva tasca en el tema de la interrupció i revernacularització de la transmissió lingüística intergeneracional, i l'estudi de la llengua col·loquial del passat en situació de substitució lingüística. La seva trajectòria docent culmina amb una càtedra del Departament de Filologia Catalana a la Universitat d’Alacant. Dels seus llibres i articles publicats, Variació i desplaçament de llengües a Elda i a Oriola durant l’edat moderna es va fer amb el Premi Prat de la Riba de l’IEC.

1.Biografia 2.Obra 3.Enllaços externs

1.Biografia Brauli Montoya va néixer a Novelda (País Valencià) l'any 1956. Va estudiar Filologia catalana a la Universitat de Barcelona (1979) i es va doctorar en Filosofia i lletres (secció de Filologia catalana) a la Universitat d'Alacant (1985) amb la tesi De sociolingüística històrica: canvi lingüístic en curs i desplaçament de llengües a l’extrem meridional de la llengua catalana. Forma part de les entitats acadèmiques i professionals següents: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (des de 1999) (IIFV) i Institut d'Estudis Catalans, Secció Filològica (des de 2002) (IEC); així com de l' Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (des de 1982) (AILLC), de la Societat Catalana de Sociolingüística (des de 1991) (SOCS) i de la Xarxa Cruscat (Coneixements, Usos i Representacions del català) des que va ser creada (2004) (IEC).

Participa (2013) en el següents grups de recerca: 
Gramática del catalán moderno (1501-1833), de la convocatòria del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport de l’Estat espanyol, dirigit per Josep Martines, de la Universitat d'Alacant (refª: FFI 2012-37103, 2013-2015).

Sociolingüística: Planificació lingüística i educació (des de 08/07/2007). Grup de la Universitat d’Alacant dirigit per Josep M. Baldaquí. Traducció de clàssics valencians a llengües europees. Estudis literaris, lingüístics i traductològics comparats (des de 13/10/2008). Grup de la Universitat d’Alacant dirigit per Vicent Martines.

Pel que fa a la docència, és catedràtic del Departament de Filologia Catalana a la Universitat d’Alacant. 2. Obra

  • (1986): Variació i desplaçament de llengües a Elda i a Oriola durant l'Edat Moderna. Alacant: Diputació Provincial.
  • (1989): "Un repte per a la lingüística històrica: copsar la llengua parlada del passat". Caplletra, 6, 71-88.
  • (1989): Sociolingüística. València: Universitat de València (Coautoria: F. Gimeno).
  • (1989/90): La interferència lingüística al sud valencià. València: Generalitat Valenciana.
  • (1992): "Per una recerca de la llengua parlada en català". Miscel·lània Joan Fuster, Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat / Universitat de València / Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, vol. V, 391-417.
  • (1995): "L'observació del canvi fonològic en el català balear". M.T. Turell (ed.): Sociolingüística de la variació. Barcelona: Promocions i Publicacions Universitàries, 1995, 165-219.
  • (1995): "Historical sociolinguistics: a current trend of research". Catalan Review, IX/2, 291-315. Washington/Barcelona (Coautoria: M. R. Hernández, F. Gimeno).
  • (1996): Alacant: la llengua interrompuda. València: Denes editorial.
  • (1996): "Tipologia de parlants en una comunitat de parla amb interrupció de la transmissió lingüística intergeneracional". Caplletra, 21, 1-23.
  • (1999): "La reconstrucció de la llengua oral a partir de la literatura popular escrita dels segles XVIII al XX". Actes de l'Onzè Col.loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, II, 147-170.
  • (2000): Els alacantins catalanoparlants: una generació interrompuda. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
  • (2002): "Un capítol de la repressió sobre el català en la instrucció escolar: la Carta Orden rebuda a Oriola el 1787". Estudis de llengua i literatura catalanes/XLV. Miscel·lània Joan Veny 1. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 237-277.
  • (2003): "L'oriolà: una varietat siscentista de la llengua catalana". Actes del Dotzè Col.loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, volum III, 7-54.
  • (2003): "La atrofia en lenguas inmigradas. El caso del catalán de los mallorquines en La Argentina". (Coautoria: A. Jofre), Estudios Catalanes, I [Santa Fe, Argentina], 95-108.
  • (2006): Normalització i estandardització. Alzira: Bromera / Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
  • (2006): Història de la llengua catalana en un territori de frontera: Petrer (Vinalopó Mitjà). Alacant / Petrer: Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant / Centre d’Estudis Locals del Vinalopó / Ajuntament de Petrer.
  • (2009): “Phonological features of attrition. The shift from Catalan to Spanish in Alicante”. James N. Stanford & Dennis R. Preston (eds.), Variation in indigenous minority languages. Amsterdam / Philadelphia: Benjamins, 211-227.
  • (2010): "La legitimació possible al País Valencià”. Treballs de Sociolingüística Catalana, 20, 211-227.

3.Enllaços externs