Antoni Desvalls i de Vergós: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
he afegit referència i bibliografia |
||
Línia 1:
'''Antoni Desvalls i de Vergós''' ([[el Poal]], [[Pla d'Urgell]], [[1666]] - [[Viena]], [[1724]]) fou un militar [[català]], nomenat primer [[marquesat de Poal|marquès del Poal]]. Era fill d'[[Antoni Desvalls i de Castellbell]]. Durant el regnat de [[Carles II d'Espanya|Carles II]] fou patge del [[privat]] de [[Joan Josep d'Àustria]] i més tard ingressà a l'exèrcit, on assolí el grau de capità, juntament amb el seu germà Manuel.
Quan començà la [[Guerra de Successió Espanyola|guerra de Successió]] es posà a favor de l'[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|arxiduc Carles]] i aconseguí posar l'[[Urgell]], la [[Segarra]], el [[Segrià]], la [[Ribagorça]] i la [[vall de Benasc]] sota l'obediència austriacista el 1705. Per la seva lleialtat, el [[1706]] obtingué el títol de [[vescomte]], i poc temps després, el de marquès del Poal. S'encarregà de la defensa de Barcelona i va dirigir les campanyes de 1707 i 1710. El 1713 presidí la junta de guerra a Barcelona, i dugué a terme, com a coronel de cavalleria, diverses campanyes militars pel Principat amb els [[miquelet]]s.<ref name=Santiago Albertí>{{citar llibre |cognom= Albertí|nom= Santiago |títol= L'Onze de setembre|url= http://www.albertieditor.cat/ficha.php?id_producto=5871
|editorial= Albertí Editor |lloc=Barcelona |any=2006 |pàgines=135-198 |isbn= 84-7246-079-9 |ref= }}</ref>
El gener del 1714 fou encarregat d'organitzar l'exèrcit català de l'interior, per tal de fer de suport a la Barcelona [[Setge de Barcelona (1713-1714)|assetjada]] des de la rereguarda dels exèrcits borbònics, que encerclaven la capital catalana.<ref name="s1714resistencia">{{Citar publicació | cognom=Cònsul | nom =Arnau | article =Resistència i caiguda de Barcelona | publicació = Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 108 |data = setembre 2011 | pàgines = p.38-44 |issn = 1695-2014}}</ref> Així començà una campanya militar, que va durar fins a la capitulació de Cardona del 18 de setembre d'aquell mateix any, que es desenvolupà sobretot a la Catalunya central. La zona muntanyosa del Bages, Moianès, Lluçanès i bona part d'Osona fou escenari dels principals combats, que també s'estengueren cap als Vallès, els Penedès, part del Maresme, etc. Una de les principals batalles va tenir lloc a [[batalla de Talamanca|Talamanca]] el 13 i 14 d'agost del 1714, i provocà unes 600 baixes, entre morts i ferits, a les tropes [[Felip V d'Espanya|filipistes]] el [[1714]].<ref name="s1714batalles">{{Citar publicació | cognom=Mata | nom =Jordi | article =6 batalles decisives | publicació = Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 108 |data = setembre 2011 | pàgines = p.32-37 |issn = 1695-2014}}</ref>▼
El gener del 1714 fou encarregat d'organitzar l'exèrcit català de l'interior, per tal de fer de suport a la Barcelona [[Setge de Barcelona (1713-1714)|assetjada]] des de la rereguarda dels exèrcits borbònics, que encerclaven la capital catalana.<ref name=Santiago Albertí>{{citar llibre |cognom= Albertí|nom= Santiago |títol= L'Onze de setembre|url= http://www.albertieditor.cat/ficha.php?id_producto=5871
Quan [[Barcelona]] va caure, es va refugiar al [[Castell de Cardona|castell]] i vila de [[Cardona]], on el seu germà [[Manuel Desvalls i de Vergós|Manuel]] era governador.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Ginesta |nom=Salvador |títol=La Comarca del Bages |url=http://books.google.cat/books?id=XsGAQWe6UTEC&pg=PA75&dq=cardona+30+viles&hl=ca&ei=tn-bTaCJOMiZOtWOyKEH&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CC0Q6AEwAA#v=onepage&q=cardona%2030%20viles&f=false |editorial=L'Abadia de Montserrat |lloc= |data=1987 |pàgines=p.75 |isbn=8472028607 }}</ref> Amb ell i la guarnició de Cardona, i amb la major part dels oficials que havien participat a l'exèrcit català de l'interior, va capitular el 18 de setembre del 1714. Preferí l'exili, i s'embarcà cap a [[Mallorca]] i [[Nàpols]], i després a Viena. Continuà com a comandant militar a [[Àustria]] i el [[1716]] va combatre els [[turcs]] a [[Hongria]], comandant una divisió imperial. El seu fill [[Manuel Desvalls i d'Alegre]] fou [[preceptor]] del futur emperador [[Josep II, emperador romanogermànic|Josep II]], i el seu nét [[Joan Antoni Desvalls i d'Ardena]], un il·lustre científic.▼
|editorial= Albertí Editor |lloc=Barcelona |any=2006 |pàgines=200-230 |isbn= 84-7246-079-9 |ref= }}</ref>
▲
▲Quan [[Barcelona]] va caure, es va refugiar al [[Castell de Cardona|castell]] i vila de [[Cardona]], on el seu germà [[Manuel Desvalls i de Vergós|Manuel]] era governador.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Ginesta |nom=Salvador |títol=La Comarca del Bages |url=http://books.google.cat/books?id=XsGAQWe6UTEC&pg=PA75&dq=cardona+30+viles&hl=ca&ei=tn-bTaCJOMiZOtWOyKEH&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CC0Q6AEwAA#v=onepage&q=cardona%2030%20viles&f=false |editorial=L'Abadia de Montserrat |lloc= |data=1987 |pàgines=p.75 |isbn=8472028607 }}</ref> Amb ell i la guarnició de Cardona, i amb la major part dels oficials que havien participat a l'exèrcit català de l'interior, va capitular el 18 de setembre del 1714
|editorial= Albertí Editor |lloc=Barcelona |any=2006 |pàgines=361-362|isbn= 84-7246-079-9 |ref= }}</ref>
. Preferí l'exili, i s'embarcà cap a [[Mallorca]] i [[Nàpols]], i després a Viena. Continuà com a comandant militar a [[Àustria]] i el [[1716]] va combatre els [[turcs]] a [[Hongria]], comandant una divisió imperial. El seu fill [[Manuel Desvalls i d'Alegre]] fou [[preceptor]] del futur emperador [[Josep II, emperador romanogermànic|Josep II]], i el seu nét [[Joan Antoni Desvalls i d'Ardena]], un il·lustre científic.
==Referències==
Linha 11 ⟶ 17:
== Bibliografia ==
*{{ref-llibre|cognom=Albertí|nom=Santiago|títol=L'Onze de Setembre|url= http://www.albertieditor.cat/ficha.php?id_producto=5871|any=2006|editorial=Albertí Editor|ref=albertí|isbn=84-7246-079-7}}
* SERRA I SELLARÉS, Francesc i ERILL I PINYOT, Gustau. ''La darrera victòria de l'exèrcit català: La batalla de Talamanca''. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2009 (Col·lecció Nostra Història, 12). ISBN 973-84-95695-99-4.
| |||