|
pola
[[Fitxer:Oriente Medio.png|250px|thumb|{{legend|#008000|L'Orient Mitjà arqueològic i històric}}{{legend|#5FD35F|L'Orient Mitjà en un sentit més ample}}]]
[[Fitxer:Middleeast2.png|thumb|250px|Països de l'Orient Mitjà actual]]
'''Orient Mitjà''', '''Orient Pròxim''' o '''Pròxim Orient''' és la part de l'[[Orient]] que està més a prop d'[[Europa]] ([[Occident]]). Es contraposa a l'[[Extrem Orient]] o Orient Llunyà.
Històricament era el nom amb el qual els primers geògrafs europeus moderns designaren els territoris situats a la riba est de la [[Mediterrània]]. Coincidia aproximadament amb les fronteres occidentals de l'[[imperi Otomà]], i per això de vegades incloïa també la [[Balcans|península balcànica]]. Actualment, l'ús més restringit d'aquesta denominació sol comprendre els estats de [[Turquia]], [[Síria]], el [[Líban]], [[Israel]] i [[Egipte]], però l'evolució política posterior a la [[Segona Guerra Mundial]] ha fet que hom l'empri com a sinònim d'Orient Mitjà, terme molt més ampli que inclou, a més de Turquia i Israel, tots els estats àrabs, des del [[Marroc]] fins a l'[[Iraq]] i el [[Sudan]], i també l'[[Iran]] i àdhuc l'[[Afganistan]] i el [[Pakistan]]. Tanmateix, els estats inclosos varien segons el context de referència, el punt de vista utilitzat, etc.<ref name="GEC">{{citar web |url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0241695&BATE=Pr%F2xim%20Orient | títol =Pròxim Orient |consulta= 27 de novembre de 2009 |autor= |data= |obra= L'Enciclopèdia|editor= Enciclopèdia Catalana, SAU|arxiuurl= |arxiudata= |llengua=català }}</ref>
El nom d'Orient Mitjà s'utilitza per influència de l'[[anglès]] ''Middle East'', que es refereix a una divisió de l'Orient antiquada, però que després de la caiguda de l'imperi Otomà ha començat a ser més utilitzada en anglès i traduïda a moltes llengües. Molts han criticat el terme Orient Mitjà a causa del seu eurocentrisme implícit.<ref>{{cite web |author=Shohat, Ella |title=Redrawing American Cartographies of Asia |url= http://commposite.uqam.ca/videaz/docs/elshen.html |publisher=City University of New York |accessdate=12-01-2007}}</ref><ref>{{cite web |author=Hanafi, Hassan |title=The Middle East, in whose world? |url=http://www.smi.uib.no/pao/hanafi.html |publisher=Nordic Society for Middle Eastern Studies |accessdate=12-01-2007}}</ref> Al mitjans de comunicació contemporànis el terme sovint s'utilitza tant pels europeus i no europeus, el que contrasta amb la designació similar, Mashreq, que s'utilitza sobretot en contextos de llengua àrab.<ref>{{ref-llibre |autor=Anderson, Ewan W., William Bayne Fisher | títol =The Middle East: Geography and Geopolitics | editorial =Routledge |any=2000 |pàgines=12–13}}</ref>
Són molts els factors que han fet d'aquesta zona una de les més conflictives del [[món]], però molts autors coincideixen a remarcar que el factor desencadenant de la conflictivitat va ser el repartiment de les possessions otomanes després de la [[Primera Guerra Mundial]], moment en què es va predeterminar el traçat de les fronteres i el naixement de l'Estat d'Israel. Un altre factor segurament s'hauria de trobar en les seves riqueses naturals, sobretot de [[petroli]]. Durant el [[segle XX]], el Pròxim Orient ha viscut sis conflictes bèl·lics de rellevància (quatre guerres àrab-israelianes, la guerra entre l'Iraq i l'Iran i la [[Guerra del Golf]] i els seus successius episodis), una guerra civil al Líban, i la revolució islàmica de [[Khomeini]] a l'Iran amb importants repercussions per a tot el món musulmà.
Actualment, aquesta regió és predominantment [[Islam|islàmica]]. La producció de [[petroli]] és molt important. Els [[Estats Units]] n'han ocupat alguns països. Un dels conflictes més importants de l'Orient Mitjà és el que hi ha entre [[Israel]] i els [[països àrabs]]. El procés de pau de conflicte àrab-israelià, encetat a [[Madrid]] el [[1991]], va obrir una petita porta a l'esperança per a la regió.
== Etimologia ==
[[Fitxer:Middle East geographic.jpg|thumb|right|300px|thumb|Imatge d'Orient Mitjà des de l'espai]]
El terme '''Orient Mitjà''' o ('''Pròxim Orient''' o '''Orient Pròxim''') possiblement es va originar als voltants de l'any 1850 a la ''British India Office'',<ref>{{cita libro |título=''The Middle East: A Geographical Study'' |autor=Beaumont, Peter , Gerald H. Blake, J. Malcolm Wagstaff | editorial =David Fulton |año=1988 |páginas=16}}</ref> i es va fer ampliament conegut quan l'estratega naval estatounidenc [[Alfred Thayer Mahan]] el va utilitzar.<ref>{{ref-publicació|autor=Koppes, C.R. |article=Captain Mahan, General Gordon and the origin of the term "Middle East" |publicació=Middle East Studies |volum=12 |pàgines=p. 95-98 |any=1976}}</ref>
En aquella època, l'[[Imperi britànic]] i l'[[Imperi rus]] es disputaven la influència a l'[[Àsia Central]], rivalitat que es va coneixer com [[El gran joc]]. Mahan es va adonar no només de la importància estratègica de la regió, sinó també del seu nucli, el [[Golf Pèrsic]].<ref>Melman, Billie. [http://cco.cambridge.org/extract?id=ccol052178140x_CCOL052178140XA010 The Cambridge Companion to Travel Writing: 6 The Middle East / Arabia], Cambridge Collections Online. Consultat el 8 de gener de 2006.</ref><ref>Palmer, Michael A. ''Guardians of the Persian Gulf: A History of America's Expanding Role in the Persian Gulf, 1833-1992.'' Nova York: The Free Press, 1992. ISBN 0-02-923843-9 p. 12-13.</ref>
Manhan va etiquetar l'àrea del voltant del Golf Pèrsic com a "Orient Mitjà" i va afirmar que, després del [[Canal de Suez]], era el territori més important perquè la Gran Bretanya pogués controlar l'avanç rus cap a l'[[Índia]].<ref>Laciner, Dr. Sedat. "[http://www.turkishweekly.net/comments.php?id=2117 Is There a Place Called ‘the Middle East’?]", ''The Journal of Turkish Weekly]", 2 de juny de 2006. Consultat el 10 de gener de 2007.</ref>
Va usar el terme en el ser article ''The Persian Gulf and International Relations'' ("El Golf Pèrsic i les relacions internacionals"), publicat el setembre de 1902 al diari britànic ''National Review''.
{{citació|L'Orient Mitjà, si puc utilitzar un terme que mai he vist, un dia necessitarà a la seva Malta, el seu Gibraltar; encara que no se segueix que serà necessariament el Golf Pèrsic. La força naval té l'avantatge de la movilitat, que porta en si mateix el privilegi de les ausències temporals; però necessita trobar en cada escenari d'operacions, bases establertes per a reparacions, provisions i, en cas de desastre, per a seguretat. La [[Marina Reial Britànica]] hauria de tenir la facilitat de concentrar la seva força, si arriba l'ocasió, a Aden, Índia i el Golf Pèrsic.<ref>Adelson, Roger. ''London and the Invention of the Middle East: Money, Power, and War, 1902-1922.'' New Haven: Yale University Press, 1995. ISBN 0-300-06094-7 p. 22-23</ref>}}
L'article va ser reimprès a la revista ''[[The Times]]'' i va seguir-lo durant l'octubre, una sèries de vint articles titulats "The Middle Eastern Question", escrits per ''Sir Ignatius Valentine Chirol. En ells, Chirol va expandir la definició d'Orient Mitjà per incloure "aquelles regions d'Àsia que s'extenen fins als límits de l'Índia o s'aproximen a ella".<ref>Adelson, 24.</ref> Cap al final de la sèrie, pels volts del 1903, ''The Times'' va eliminar les cometes que utilitzava per a acompanyar el terme fins aleshores.<ref>Adelson, 26.</ref>
Fins la [[Segona Guerra Mundial]], era freqüent anomenar '''Orient Mitjà''' a les àrees pròximes a [[Turquia]]; Orient Pròxim a la costa est del [[Mediterrani]] i [[Extrem Orient]] a les proximitats de la [[Xina]].<ref name="davison">{{ref-publicació | cognom=Davison| nom =Roderic H.|article=Where is the Middle East?|publicació=Foreign Affairs|volum=38|pàgines=p. 665-675|any=1960}}</ref> El terme al·ludia aleshores a la zona entre [[Mesopotàmia]] i [[Myanmar]], es a dir, tot el que estigués entre l'anomenat Pròxim Orient i l'Extrem Orient, potser sota la influència de l'antiga idea de què el Mediterrani és el "mar del centre".
== Geografia ==
[[Fitxer:MiddleEast.png||thumbnail|250px|Composició de l'Orient Mitjà]]
Degut a diferències de criteri a l'hora de definir l'area geogràfica que compren, aquesta seria la màxima interpretació de l'Orient Mitjà:
* Estats al Sud del [[Caucas]]
** [[Armènia]], [[Azerbaidjan]]
* Pròxim-Orient ([[Mar Mediterrani]]):
** [[Anatòlia]] ([[Turquia]])
** [[Xipre]]
** [[Síria]], [[Líban]], [[Jordània]]
** [[Israel]], [[Palestina]] ([[Franja de Gaza]] i [[Cisjordània]])
** [[Península del Sinaí|Sinaí]] ([[Egipte]])
* Costa del [[Mar Roig]]
** [[Eritrea]], [[Djibouti]]
** [[Aràbia Saudita]], [[Iemen]]
* Estats del [[Golf Pèrsic]]
** [[Oman]], [[Emirats Àrabs Units]], [[Bahrain]], [[Qatar]], [[Kuwait]]
** [[Iraq]], [[Iran]]
=== Territoris i regions ===
{| border="1" cellpadding="4" cellspacing="0" style="border:1px solid #aaa; border-collapse:collapse; font-size:90%;width:100%;"
|- bgcolor="#ECECEC"
! [[País]], amb [[bandera]]
! [[Llista d'estats per superfície|Superfície]]<br />(km²)
! [[Llista de països per població|Població]]
! [[Llista de països per densitat de població|Densitat de població]]<br />(per km²)
! [[Capital]]
! [[Producte interior brut|PIB]] (total)
! Per capita
! [[Moneda]]
! [[Govern]]
! [[Llengua oficial|Llengües oficials]]
|-
| colspan=11 style="background:#eee;"|'''[[Anatòlia]]''':
|-
|{{flagicon|Turquia}} [[Turquia]]<ref>Les xifres de Turquia inclou la Tràcia Oriental, que no és una part d'Anatòlia.</ref>
| align="right"|783.562
| align="right"|73.914.000
| align="right"|91
| [[Ankara]]
| $1.028 trillion<ref name=WB-GDP-PPP>[http://siteresources.worldbank.org/DATASTATISTICS/Resources/GDP_PPP.pdf The World Bank: World Economic Indicators Database. ''GDP (PPP) 2008.''] Dades per a l'any 2008. Darrera revisió de l'1 de juliol de 2009.</ref> (2008)
| $13.920<ref name=WB-GDP-PPP/><ref name=WB-Population>[http://siteresources.worldbank.org/DATASTATISTICS/Resources/POP.pdf The World Bank: World Economic Indicators Database. ''Population 2008.''] Dades per a l'any 2008. Darrera revisió de l'1 de juliol de 2009.</ref> (2008)
| [[Lira turca]]
| [[Democràcia parlamentària]]
| [[Turc]]
|-
| colspan=11 style="background:#eee;"|'''[[Península aràbiga]]''':
|-
| {{flag|Bahrain}}
| align="right"|665
| align="right"|656.397
| align="right"|987
| [[Al-Manama]]
| $26.970 billion (2008)
| $34.605 (2008)
| [[Dinar de Bahrain]]
| [[Monarquia constitucional]]
| [[Àrab]]
|-
| {{flag|Kuwait}}
| align="right"|17.820
| align="right"|3.100.000
| align="right"|119
| [[Al-Kuwait]]
| $137.190 billion (2008)
| $39.849 (2008)
| [[Dinar kuwaitià]]
| [[Herència genètica|Herència]] constitucional
| [[Àrab]]
|-
| {{flag|Oman}}
| align="right"|212.460
| align="right"|3.200.000
| align="right"|13
| [[Muscat]]
| $66.889 billion (2008)
| $24.153 (2008)
| [[Rial omanita]]
| [[Monarquia absoluta]]
| [[Àrab]]
|-
| {{flag|Qatar}}
| align="right"|11.437
| align="right"|793.341
| align="right"|69
| [[Doha]]
| $94.249 billion (2008)
| $85.867 (2008)
| [[Riyal de Qatar]]
| [[Monarquia absoluta]]
| [[Àrab]]
|-
| {{flag|Saudi Arabia}}
| align="right"|1.960.582
| align="right"|23.513.330
| align="right"|12
| [[Al-Riyad]]
| $593.385 billion (2008)
| $23.834 (2008)
| [[Riyal saudita]]
| [[Monarquia absoluta]]
| [[Àrab]]
|-
| {{flag|United Arab Emirates}}
| align="right"|82.880
| align="right"|5.432.746
| align="right"|30
| [[Abu Dhabi]]
| $184.984 billion (2008)
| $38.830 (2008)
| [[Dírham dels Emirats Àrabs Units]]
| [[Federal]] [[Monarquia constitucional]]
| [[Àrab]], [[anglès]]
|-
| {{flag|Yemen}}
| align="right"|527.970
| align="right"|18.701.257
| align="right"|35
| [[Sanaà]]
| $55.433 billion (2008)
| $2.412 (2008)
| [[Rial iemenita]]
| [[República]]
| [[Àrab]]
|-
| colspan=11 style="background:#eee;"|'''[[Creixent Fèrtil]]''':
|-
| {{flagicon|Palestine}} [[Franja de Gaza]]
| align="right"|360
| align="right"|1.376.289
| align="right"|3.823
| [[Gaza]]
| $770 milions (2008)
| $2.900 (2008)
| [[Nou xéquel]]
| [[Autoritat Palestina de Cisjordània i la Franja de Gaza|Autoritat Palestina]] [[Hamas]]
| [[Àrab]]
|-
| {{flag|Iraq}}
| align="right"|437.072
| align="right"|31.001.816
| align="right"|70.93
| [[Bagdad]]
| $202,3 billion (2008)
| $6.500 (2008)
| [[Dinar iraquià]]
| [[Democràcia parlamentària]]
| [[Àrab]], [[kurd]]
|-
| {{flag|Israel}}
| align="right"|20.770
| align="right"|7.465.000
| align="right"|290
| [[Jerusalem]]<ref>Sota la llei israeliana. L'ONU no reconeix a Jerusalem com a capital d'Israel.</ref>
| $200.630 billion (2008)
| $28.206 (2008)
| [[Nou xéquel]]
| [[Democràcia parlamentària]]
| [[Hebreu]], [[Àrab]]
|-
| {{flag|Jordan}}
| align="right"|92.300
| align="right"|5.307.470
| align="right"|58
| [[Amman]]
| $32.112 billion (2008)
| $5.314 (2008)
| [[Dinar jordà]]
| [[Monarquia constitucional]]
| [[Àrab]]
|-
| {{flag|Lebanon}}
| align="right"|10.452
| align="right"|3.677.780
| align="right"|354
| [[Beirut]]
| $49.514 billion (2008)
| $13.031 (2008)
| [[Lliura libanesa]]
| [[República]]
| [[Àrab]], [[francès]], [[anglès]], [[armeni]]
|-
| {{flag|Syria}}
| align="right"|185.180
| align="right"|17.155.814
| align="right"|93
| [[Damasc]]
| $94.408 billion (2008)
| $4.748 (2009)
| [[Lliura síria]]
| [[Presidencialisme|República presidencial]]
| [[Àrab]]
|-
| {{flagicon|Palestina}} [[Cisjordània]]
| align="right"|5.860<ref>Inclou el conjunt de la Ribera Occidental, d'acord amb les fronteres prèvies a 1967.</ref>
| align="right"|2.500.000<sup>5</sup>
| align="right"|432<ref>A més, hi ha al voltant de 400.000 colons israelians a la Ribera Occidental, dels quals la meitat viuen a Jerusalem oriental.</ref>
| [[Ramallah]]
|
|
| [[Nou xéquel]]
| [[Autoritat Palestina de Cisjordània i la Franja de Gaza|Autoritat Palestina]] [[Fatah]]
| [[Àrab]]
|-
| colspan=11 style="background:#eee;"|'''[[Plana iraniana]]''':
|-
| {{flag|Iran}}
| align="right"|1.648.195
| align="right"|71.208.000
| align="right"|42
| [[Teheran]]
| $819.799 billion (2008)
| $11.250 (2008)
| [[Rial iranià]]
| [[República islàmica]]
| [[Persa]]
|-
| colspan=11 style="background:#eee;"|'''[[Mar Mediterrani]]''':
|-
| {{flag|Cyprus}}
| align="right"|9.250
| align="right"|792.604
| align="right"|90
| [[Nicosia]]
| $22.703 billion (2008)
| $29.830 (2008)
| [[Euro]]
| [[República]]
| [[Grec]], [[turc]]
|-
| colspan=11 style="background:#eee;"|'''[[Àfrica del Nord]]''':
|-
| {{flag| Egypt}}
| align="right"|1.001.449
| align="right"|77.498.000
| align="right"|74
| [[El Caire]]
| $442.640 billion (2008)
| $5.898 (2008)
| [[Lliura egípcia]]
| [[Sistema semipresidencialista|República semipresidencialista]] ([[democràcia]])
| [[Àrab]]
|-
| colspan="10" |
'''Font:'''
<small>
* [[Fons Monetari Internacional]], 24 d'abril de 2009, [http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2009/01/weodata/weorept.aspx?sy=2008&ey=2008&scsm=1&ssd=1&sort=country&ds=.&br=1&c=512%2C941%2C914%2C446%2C612%2C666%2C614%2C668%2C311%2C672%2C213%2C946%2C911%2C137%2C193%2C962%2C122%2C674%2C912%2C676%2C313%2C548%2C419%2C556%2C513%2C678%2C316%2C181%2C913%2C682%2C124%2C684%2C339%2C273%2C638%2C921%2C514%2C948%2C218%2C943%2C963%2C686%2C616%2C688%2C223%2C518%2C516%2C728%2C918%2C558%2C748%2C138%2C618%2C196%2C522%2C278%2C622%2C692%2C156%2C694%2C624%2C142%2C626%2C449%2C628%2C564%2C228%2C283%2C924%2C853%2C233%2C288%2C632%2C293%2C636%2C566%2C634%2C964%2C238%2C182%2C662%2C453%2C960%2C968%2C423%2C922%2C935%2C714%2C128%2C862%2C611%2C716%2C321%2C456%2C243%2C722%2C248%2C942%2C469%2C718%2C253%2C724%2C642%2C576%2C643%2C936%2C939%2C961%2C644%2C813%2C819%2C199%2C172%2C184%2C132%2C524%2C646%2C361%2C648%2C362%2C915%2C364%2C134%2C732%2C652%2C366%2C174%2C734%2C328%2C144%2C258%2C146%2C656%2C463%2C654%2C528%2C336%2C923%2C263%2C738%2C268%2C578%2C532%2C537%2C944%2C742%2C176%2C866%2C534%2C369%2C536%2C744%2C429%2C186%2C433%2C925%2C178%2C746%2C436%2C926%2C136%2C466%2C343%2C112%2C158%2C111%2C439%2C298%2C916%2C927%2C664%2C846%2C826%2C299%2C542%2C582%2C443%2C474%2C917%2C754%2C544%2C698&s=PPPGDP&grp=0&a=&pr.x=9&pr.y=12 PPP GDP 2008]
* [[Banc Mundial]], 1 de juliol de 2009, [http://siteresources.worldbank.org/DATASTATISTICS/Resources/GDP_PPP.pdf PPP GDP 2008]
</small>
|}
=== Relleu ===
[[Fitxer:MountArarat.jpg|thumb|left|El [[Mont Ararat]]]]
[[Fitxer:Dasht-e Kavir.jpg|thumb|right|Dasht-e Kavir el gran desert de sal de l'[[Iran]]]]
L'Orient Mitjà té principalment àrees de relleu baix, encara que algunes zones de Turquia, l'Iran i el Iemen són molt muntanyoses. L'Anatòlia es troba entre dues cadenes muntanyoses: Pontus i Taurus. El mont Ararat, a Turquia, té una alçada de 5.165 metres, i el més alt a la regió, Mont Damavand, a les muntanyes Elburz de l'Iran, té una alçada de 5.610 metres.<ref>{{cita libro |título=The Middle East: A Geographical Study |autor=Beaumont, Peter, Gerald H. Blake, J. Malcolm Wagstaff | editorial =David Fulton |año=1988 |páginas=19}}</ref> Els Zagros es troben a l'Iran, en l'àrea de la seva frontera amb l'Iraq. En diverses regions del Iemen les elevacions sobrepassen els 3.700 metres, i les terres elevades s'estenen al llarg del [[mar Roig]] cap al [[Líban]]. El centre de l'Iran es divideix en dues conques amb llacs de sal ocasionals: al nord Dasht-e Kavir (Gran desert de sal), i al sud Dasht-e Lut.
A més, hi ha una falla geològica al llarg del mar Roig, amb zones [[rift]] que creen depressions estructurals amb àrees per sota del nivell del mar.<ref>{{citar web |url=http://www.llnl.gov/tid/lof/documents/pdf/235042.pdf | títol =Preliminary Definition of Geophysical Regions for the Middle East and North Africa |autor=Sweeney, Jerry J., William R. Walter | editorial =Lawrence Livermore National Laboratory}}</ref> La mar Morta, localitzada en el límit entre Cisjordània, Israel i Jordània, està a 418 metres sota el nivell del mar, la qual cosa el converteix en el punt més baix de la superfície terrestre.<ref>{{citar web |url=http://asterweb.jpl.nasa.gov/gallery-detail.asp?name=deadsea | títol =ASTER Image Gallery: The Dead Sea | editorial =NASA}}</ref>
== Història ==
{{AP|Història de l'Orient Mitjà}}
[[Fitxer:Jerusalem Dome of the rock BW 13.JPG|thumb|right|El [[Mont del Temple]] de [[Jerusalem]]]]
[[Fitxer:GreaterMiddleEast2.png|thumb|right|L'Orient Mitjà tradicional i el Gran Orient Mitjà concebut per l'administració [[George Walker Bush|Bush]].]]
Situada a la unió d'Euràsia i Àfrica, entre el Mar Mediterrani i l'Oceà Índic, aquesta zona que ha estat centre d'assumptes d'importància mundial en els àmbits estratègic, econòmic, polític, cultural i religiós. Coneixem la història d'aquesta regió sobretot pels escrits de l'[[Antic Testament]] i dels historiadors grecs, i per les excavacions que hi ha fet l'[[Arqueologia]] des del [[segle XIX]]. La zona està poblada des del 8000 aC, com proven les restes de [[Jericó]].
Al llarg de la història, els països d'aquesta part del món sovint han experimentat els mateixos canvis. Per exemple, les conquestes de l'[[Imperi Persa]], d'[[Alexandre el Gran]] i de l'[[Islam]]. Posteriorment va formar part de l'imperi otomà i de les colònies britàniques. Ha estat el centre espiritual de l'[[església ortodoxa]], l'[[islam]], del [[judaisme]], [[jazidisme]], [[mitraisme]], [[zoroastrisme]], [[maniqueisme]] i la [[fe bahà'í]].
La història moderna de l'Orient Mitjà va començar després de la [[Primera Guerra Mundial]], quan l'[[Imperi Otomà]], que s'havia aliat amb els vençuts, les potències centrals, va ser dividit en moltes nacions independents. Altres esdeveniments decisius en aquesta transformació van ser l'establiment d'[[Israel]] el [[1948]] i el declivi de les potències europees com el [[Regne Unit]] i [[França]], que van ser parcialment suplantades en influència per la nació més poderosa del moment, els [[Estats Units]].
Al [[segle XX]], la considerable reserva de petroli a la regió li va conferir una nova importància estratègica i econòmica. L'extracció massiva de petroli va començar al voltant de 1945, a l'[[Aràbia Saudita]], [[Iran]], [[Kuwait]], [[Iraq]], i els [[Emirats Àrabs Units]].<ref>{{cita libro |título=A Concise History of the Middle East |autor=Goldschmidt Jr., Arthur | editorial =Westview Press |año=1999 |páginas=8}}</ref> Les reserves estratègiques de [[petroli]], especialment a l'Aràbia Saudita i l'Iran, són de les més grans del món i la [[OPEP]] està dominada pels països de l'Orient Mitjà.
Durant la [[Guerra Freda]], l'Orient Mitjà va ser escenari de la lluita ideològica entre les dues superpotències, els Estats Units i la Unió Soviètica, que competien per influència i aliats. Des del final de la [[Segona Guerra Mundial]], la regió ha tingut períodes de relativa pau i tolerància, interromputs amb conflictes i guerres com són la [[guerra del Golf]], la [[guerra de l'Iraq]], el [[conflicte àrab-israelià]] i programa nuclear de l'Iran.
== Economia ==
L'economia en Pròxim Orient oscil·la entre els països més pobres de la regió, com Iemen, fins a les nacions més desenvolupades, com Aràbia Saudita. El 2007, segons dades de la [[CIA]], s'ha mantingut una taxa positiva de creixement, ja que conté les majors reserves de [[petroli]] del món. Els tres països amb major PIB el 2006, són: Qatar (36.632 dòlars), Unió dels Emirats Àrabs Units (34.109 dòlars) i Kuwait (20.886 dòlars).
L'estructura econòmica dels països de l'Orient Mitjà són diferents en el sentit que mentre algunes nacions són només dependents d'exportar petroli i els seus derivats (Aràbia Saudita, EAU i Kuwait), altres tenen una gran base econòmica (Turquia i Egipte). Les activitats econòmiques de l'Orient Mitjà són: petroli i els seus derivats, l'agricultura, el cultiu de cotó, la indústria tèxtil, l'elaboració de productes fets de cuir, fabricació d'equipament bèl·lic (armes, municions, tancs, submarins, míssils). L'activitat bancària és també un sector important de l'economia, especialment en els UEA i Bahrain. El turisme, amb l'excepció de Turquia i Egipte, no està explotat en la seva totalitat. En els darrers anys, els països han començat a tenir un gran nombre de turistes ja que els seus governs van millorar la infraestructura de les ciutats, sobretot a Dubai en els UEA on els turistes creixen a gairebé 10% anual.
{| border="1" cellpadding="4" cellspacing="0" style="border:1px solid #aaa; border-collapse:collapse"
|- bgcolor="#efefef"
| '''Número''' || '''País''' || '''PIB (PPA) per capita, 2006'''<br /><small>en Dòlars internacionals (PPP-Dòlars)</small> || '''PIB (PPA) per capita, 2007 (estimat)'''<br /><small>en Dòlars internacionals (PPP-Dòlars)</small>|| '''PIB (PPA) per capita, 2008 (estimat)'''<br /><small>en Dòlars internacionals (PPP-Dòlars)</small>
|-
| 10 || {{QAT}} || 36.632 || 38.672 || 40.458
|-
| 17 || {{ARE}} || 34.109 || 35.516 || 36.296
|-
| 37 || {{KUW}} || 20.886 || 21.418 || 22.063
|}
<br />
Segons les dades aparegudes al ''World Development Indicators'' del [[Banc Mundial]], publicades l'1 de juliol de 2009, les tres grans economies de l'Orient Mitjà en 2008 van ser Turquia ($ 794.228.000.000), Aràbia Saudita ($ 467.601.000.000) i l'Iran ($ 385.143.000.000) en termes de PIB nominal.<ref name=WB-GDP-Nominal>[http://siteresources.worldbank.org/DATASTATISTICS/Resources/GDP.pdf The World Bank: World Economic Indicators Database. ''GDP (Nominal) 2008.''] Data for the year 2008. Last revised on July 1, 2009.</ref> Pel que fa al PIB nominal per capita, els països de més alt rang són Qatar (93.204 dòlars), els Emirats Àrabs Units (55.028 dòlars), Kuwait ($ 45.920) i Xipre (32.745 dòlars).<ref>Data refer to the year 2008. [http://imf.org/external/pubs/ft/weo/2009/02/weodata/weorept.aspx?pr.x=26&pr.y=9&sy=2008&ey=2008&scsm=1&ssd=1&sort=country&ds=.&br=1&c=512%2C941%2C914%2C446%2C612%2C666%2C614%2C668%2C311%2C672%2C213%2C946%2C911%2C137%2C193%2C962%2C122%2C674%2C912%2C676%2C313%2C548%2C419%2C556%2C513%2C678%2C316%2C181%2C913%2C682%2C124%2C684%2C339%2C273%2C638%2C921%2C514%2C948%2C218%2C943%2C963%2C686%2C616%2C688%2C223%2C518%2C516%2C728%2C918%2C558%2C748%2C138%2C618%2C196%2C522%2C278%2C622%2C692%2C156%2C694%2C624%2C142%2C626%2C449%2C628%2C564%2C228%2C283%2C924%2C853%2C233%2C288%2C632%2C293%2C636%2C566%2C634%2C964%2C238%2C182%2C662%2C453%2C960%2C968%2C423%2C922%2C935%2C714%2C128%2C862%2C611%2C716%2C321%2C456%2C243%2C722%2C248%2C942%2C469%2C718%2C253%2C724%2C642%2C576%2C643%2C936%2C939%2C961%2C644%2C813%2C819%2C199%2C172%2C184%2C132%2C524%2C646%2C361%2C648%2C362%2C915%2C364%2C134%2C732%2C652%2C366%2C174%2C734%2C328%2C144%2C258%2C146%2C656%2C463%2C654%2C528%2C336%2C923%2C263%2C738%2C268%2C578%2C532%2C537%2C944%2C742%2C176%2C866%2C534%2C369%2C536%2C744%2C429%2C186%2C433%2C925%2C178%2C746%2C436%2C926%2C136%2C466%2C343%2C112%2C158%2C111%2C439%2C298%2C916%2C927%2C664%2C846%2C826%2C299%2C542%2C582%2C443%2C474%2C917%2C754%2C544%2C698&s=NGDPDPC&grp=0&a= World Economic Outlook Database-October 2009], [[International Monetary Fund]]. Accessed on October 1, 2009.</ref> Turquia ($ 1.028.897.000.000), l'Iran ($ 839.438.000.000) i l'Aràbia Saudita ($ 589.531.000.000) van tenir les grans economies en termes de PIB-PPP.<ref name=WB-GDP-PPP>[http://siteresources.worldbank.org/DATASTATISTICS/Resources/GDP_PPP.pdf The World Bank: World Economic Indicators Database. ''GDP (PPP) 2008.''] Data for the year 2008. Last revised on July 1, 2009.</ref> Quan es tracta de per capita (PPP)-basat en els ingressos, els països de major rang són Qatar ($ 86.008), Kuwait ($ 39.915), els Emirats Àrabs Units (38.894 dòlars), Bahrain (34.662 dòlars) i Xipre (29.853 dòlars). El país amb menys qualificació a l'Orient Mitjà, en termes de renda per capita (PPP), és l'Autoritat Palestina autònoma de Gaza i la Ribera Occidental ($ 1.100).
== Cultura ==
A la regió es parlen llengües de la família indoeuropea, afroasiàtica i l'[[àrab]]. Aquest idioma predomina a la literatura culta i és la llengua de la religió majoritària a la zona, l'Islam, si bé hi ha creients jueus i cristians.
=== Arts plàstiques i arquitectura ===
* [[Història de la pintura a l'antic Egipte|La pintura a l'antic Egipte]].
* [[Pintura asiàtica antiga|La pintura a Mesopotàmia i Pèrsia]]
* [[Art islàmic]]
=== Dansa ===
La Raks Sharki رقص شرقي (Ball de l'Odalisca) anomenada Dansa àrab o [[Dansa del ventre]], és una de les més antigues del món. Els seus origens exactes són incerts, però combina elementas de les danses de l'[[Pròxim Orient|Orient Mitjà]] i del nord d'[[Àfrica]]. El [[dabke]] [[Líban|libanès]] i els balls dels [[derviches]] turcs també són populars fora dels seus països d'origen.
== Ètnies ==
[[Fitxer:Ede ethnic groups.jpg|250px|thumb|Diverses ètnies i religions de l'Orient Mitjà al segle XIX.]]
L'Orient Mitjà és la llar de nombroses ètnies, incloent: [[àrabs]], [[turcs]], [[perses]], [[somalis]], [[jueus]], [[kurds]], [[assiris]], [[coptes]], [[armènics]], [[arameus]], [[àzeris]], [[maltesos]], [[adigués]], [[grecs]], [[turcmans]], [[shabaks]], [[yazidis]], [[Mandeisme|mandeus]], [[georgians]], [[gitanos]], [[gagaüsos]], [[berbers]], [[mhallamis]] i [[samaritans]].
== Vegeu també ==
* [[Ciutats de l'antic Orient Mitjà]]
* [[Magreb]]
* [[Història de l'Orient Mitjà]]
== Referències ==
{{referències|2}}
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre |autor=Adelson, Roger | títol =London and the Invention of the Middle East: Money, Power, and War, 1902-1922. | editorial =Yale University Press |any=1995 | isbn =0300060947}}
* {{ref-llibre |autor=Anderson, R., Seibert, R., & Wagner, J. | títol =Politics and Change in the Middle East |edició=8ª | editorial = Prentice-Hall |any=2006}}
* {{ref-llibre |autor=Barzilai, Gad.,Klieman Aharon.,Shidlo Gil| títol =The Gulf Crisis and its Global Aftermath| editorial = Routledge |any=1993 | isbn =0-415-08002}}
* {{ref-llibre |autor=Barzilai, Gad.| títol =Wars, Internal Conflicts and Political Order| editorial = State University of New York Press |any=1996 | isbn =0-7914-2943-1}}
* {{ref-llibre |autor=Beaumont, Peter, Gerald H. Blake, J. Malcolm Wagstaff | títol =The Middle East: A Geographical Study | editorial =David Fulton |any=1988}}
* {{ref-llibre | títol =A Concise History of the Middle East |autor=Goldschmidt Jr., Arthur | editorial =Westview Press |any=1999}}
== Enllaços externs ==
{{Commons|Category:Middle East}}
* {{dmoz|Regional/Middle_East/|Orient Mitjà}}
{{1000 Geografia}}
{{ORDENA:Orient Mitja}}
[[Categoria:Orient Mitjà]]
| 