Torredonjimeno: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 16 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q1915208
Cap resum de modificació
Línia 26:
|web = [http://www.tosiria.com/ ww.tosiria.com]
|}}
'''Torredonjimeno''' és un municipi situat a l'[[oest]] de la [[província de Jaén]] ([[Espanya]]), tradicionalment enquadrat en la comarca de la [[Campiña de Jaén]], encara que actualment pertany l'[[àrea metropolitana de Jaén]]. Amb 14.138 habitants i 157,8 [[quilòmetre quadrat|km²]] d'extensió.
'' 'Torredonjimeno''' és un [[municipi]] situat al sud-oest de la [[província de Jaén (Espanya) | província de Jaén]] ([[Espanya]]) a 17 [[km]] de la capital , i tradicionalment enquadrat a la comarca de la [[Campiña de Jaén]], encara que actualment pertany a la [[Comarca Metropolitana de Jaén]]. Compta amb 14.181 habitants (font: [http://www.ine.es Institut Nacional d'Estadística]) i 157,6 [[km ²]] d'extensió.
 
Torredonjimeno està situat en una zona de terra fèrtil, en què a penes hi ha [[Accident geogràfic | accidents geogràfics]] significatius i en un encreuament de camins que posa en contacte les terres de [[Jaén]] amb la [[Província de Còrdova (Espanya) | campiña cordovesa]]. Per tal motiu, existeixen indicis en el municipi de presència de diferents poblats al llarg de la història.
 
La localitat limita al nord amb [[Escañuela]], [[Arjona]], [[Villardompardo]] i [[Porcuna]], al sud amb [[Martos]], [[Jamilena]] i [[Santiago de Calatrava ]], a l'est amb [[Torre del Campo]] ia l'oest amb la comarca de [[Higuera de Calatrava]]. Es troba bastant vinculat a Jaén per la seva proximitat i bona comunicació.
 
La xarxa de carreteres properes a Torredonjimeno són la [[A-306]], que uneix Jaén amb [[Còrdova (Espanya) | Còrdova]], i la [[A-316]] que va cap Martos. També destacar les comarcals [[JV-2121]] que porta a [[Lendínez]], la [[JV-2101]] que condueix des de l'[[Pilar de Moya]] cap a la [[Higuera de Calatrava]], la [[JV-2335]] que condueix a [[Villardompardo]] i la [[A-321]] que va des del Pilar de Moya cap a [[Arjona]].
 
== Història ==
 
=== Antecedents històrics ===
Els primers materials lítics que apunten a presència humana pròxima a la localitat s'han trobat en els paratges del'' Rierol del Abandonat'' i'' El Barranquillo'' i corresponen al [[Paleolític]]. Durant la [[Edat de Coure]] (III mil · lenni aC) es produeix un procés de [[colonització]] de les terres que avui comprèn el terme municipal. Va ser un poblament basat en petits assentaments establerts en llocs de fàcil defensa, entre els quals destaquen els de'' Pedra de Cuca'','' Turó Buitreras'' o'' Turó Portichuelos''. També a aquesta etapa li correspon la primera ocupació de l'actual emplaçament urbà. Cap a finals de la [[Edat del Bronze]] (II mil · lenni aC) es va originar una època de crisi i que va tenir com a conseqüència l'abandó d'aquests assentaments.
 
[[Arxiu: Molí del Cub Torredonjimeno.jpg | thumb | 200px | right | [[Molí del Cub (Torredonjimeno)]]]]
Superada aquesta crisi, a la [[Segle IX a. C. | segle IX a. C.]], la població torna a concentrar al voltant de les Atalayuelas on habiten en cabanyes circulars. Ja al [[Segle VII a. C. | segle VII a. C.]], en plena època ibèrica creixen els assentaments fortificats com els de'' Fuencubierta'','' Turó de la Covatilla'','' Turó Carnicero'' o la ' '[[Cortijada]] d'Arcs''. Aquests depenien de la ciutat ibèrica d'[[Tucci]] (Martos), també coneguda a la [[Antiga Roma | època romana]] com Colònia Augusta Gemella Tuccitana, estant formada aquesta Colònia tant per la ciutat de Tucci com per Tosiria. Durant l'ocupació romana es manifesta una expansió al seu territori de cases pertanyents a la pagesia, algunes d'elles viles, com la del'' [[Molí del Cub (Torredonjimeno) | Molí de la Galleda]]'','' Caseria de Don Juan Vicente'' o el'' Cortijo dels Heretats''.
 
=== Toponímia i història recent ===
El nom actual de Torredonjimeno procedeix de l'època de la reconquesta de [[Ferran III de Castella | Ferran III]]. No obstant això, hi ha indicis de població anterior a les dates del emprès reconquistador de [[Castella]]. Molts investigadors (com és el cas del Pare Fra Alejandro del Vaixell, [[Segle XVIII | S. XVIII]]) van creure trobar en l'actual Torredonjimeno la ubicació d'una ciutat romana, que al costat de Martos formaria la'' Colònia Gemella Augusta Gémina o Tuccitana''. No obstant això, hi ha altres teories que diuen que l'assentament que formava part de la colònia era Jamilena i no Torredonjimeno. <ref> {{Cita llibre | cognoms = Del Vaixell | nom = Alexandre | títol = Les Colònies Bessones Reintegrades | any = 1788 | editorial = Impressor: Don Blas Román, Madrid}} </ ref>
 
Des dels començaments, en l'època [[Hispània Romana | romana]] ja era coneguda amb el nom de'' Tosiria'' (anomenada així pels ibers) que sembla ser un derivat de'' Tucci'' i'' Ossaria ' '(com era coneguda en temps dels [[gots]]). Avui dia encara s'empra aquest segon nom familiar,'' Tosiria'', per referir-se a la localitat de Jaén, sent el seu respectiu gentilici, el de tosiriano.
 
Al [[segle XIII]], en 1224 la ciutat va passar a formar part de la [[Corona de Castella | corona castellana]] i uns anys després, en 1228 Fernando III atorgaria tot aquest territori del paisatge a la [[Ordre de Calatrava | Ordre Militar de Calatrava]], passant a formar part de la'' Encomana de la Penya de Martos i de Escurçons'', perquè la defensés i repoblés, com a frontera que va ser fins ben avançat el [[segle XV] ]. L'Ordre de Calatrava va reestructurar el castell i al seu voltant va iniciar un procés de repoblament. A partir d'aquest moment es va conformar un petit nucli urbà, que sobre el [[segle XIV]] encara era qualificat de'' logar''. Durant aquest segle i el següent, el creixement d'aquest incipient nucli es va veure impedit per la seva situació fronterera amb el [[Regne nazarí de Granada | Regne de Granada]], que va encoratjar a la construcció de talaies per a un control ferm del territori, les quals són: la [[Castell de Fuencubierta | Torre de Fuencubierta]], la [[Castell de Torre Venzala | Torre de Venzala]] o la [[Castell de Torre Alcàsser | Torre Alcàsser]], declarades avui dia com [[Bé d'Interès Cultural | Béns d'Interès Cultural]] per la [[Junta de B.I.C. catalogats a Andalusia] </ ref>
 
Ferran III conquereix el [[Regne de Jaén]] i és en aquell temps quan Torredonjimeno, que en aquell moment era una sòlida fortalesa islàmica és conquistada, el 29 de setembre de 1229 per un cavaller infanzón aragonès anomenat [[Don Ximeno de Ratlla] ], que donaria nom a la localitat. A partir d'aquesta època neix la seva actual denominació que fa esment a l'existència d'un enclavament militar'' Torre'' i al nom d'un dels seus primers alcaids'' Don Ximeno de Ratlla''. Al voltant d'aquest nucli original va progressar la població fins a aconseguir una entitat mitjana cap al segle XIV.
 
L'any 1275 va tenir lloc a la població un dels fets més destacables de la seva història. Amb motiu de la contesa contra la frontera Jaén, desenvolupada pel rei granadí [[Muhammad II de Granada | Muhammad II]], amb l'ajuda dels musulmans marroquins, l'arquebisbe de [[Toledo]] i'' Infant d'Aragó ' ', [[Sancho d'Aragó]] fill del rei [[Jaume el Conqueridor]], va avançar en una batalla prèvia a l'arribada del gruix de les tropes castellanes, com a conseqüència d'aquesta precipitació va ser fet captiu en un lloc molt proper a la actual ciutat de Torredonjimeno. Posteriorment es va entaular una discussió entre els musulmans sobre a quin rei havia de lliurar un captiu de tanta importància (si al granadí o el marroquí), un dels cavallers per evitar l'enfrontament el va assassinar, tallant i lliurant, per una banda, el cap a els nord-africans i l'altra, la mà dreta amb l'anell episcopal, als [[Nazarí | nazaritas]].
Avui dia es conserva el nom d'aquells paratges com la'' Celada'', i en una font pròxima, anomenada la'' Font de Don Sancho'', se situa l'assassinat de l'Arquebisbe de Toledo ja que per aquest lloc per discorria una deu.
 
En 1369, en plena etapa fronterera, Torredonjimeno ja disposava d'un recinte emmurallat que defensava la ciutat i que avui es pot reconstruir gràcies a la pervivència o recuperació dels noms històrics de les seves places i carrers, com per exemple, Porta de Còrdova, Postiguillo , Adarvejos, la Muralla, Porta Martos, la Prop, Porta de Jaén, etc. Amb aquestes defenses, Torredonjimeno va poder fer front a una altra nova invasió dels exèrcits [[musulmans]] duta a terme l'any 1471. Aquests van aconseguir una gran quantitat de béns i captius, entre aquests dues filles de l'alcaid del Castell,'' 'Diego Fernández de Martos''', que van ser portades a [[Granada]]. Una d'elles va morir martiritzada, en companyia d'una altra veïna de Torredonjimeno, per negar-se a convertir-se a la fe islàmica; s'ignora el parador de l'altra filla de l'alcaid tosiriano, encara que és de suposar que acceptés la conversió al [[Islam]]. Temps després serien elevades als altars amb el nom de'' Santes Juana i María''.
 
Un altre personatge destacable en la història de la localitat va ser [[Diego López de Pacheco]],'' [[Marquesat de Villena | Marquès de Villena]]'', un dels nobles dels [[Reis Catòlics]] que també va lluitar en batalla en les rodalies de la fortalesa tosiriana, i en gest de gratitud es va convertir en un dels benefactors més importants del santuari de la patrona de la ciutat,'' La nostra Senyora de Consolació''. En la batalla posterior, les tropes castellanes encapçalades per aquest, van vèncer als musulmans i com a reconeixement per aquesta victòria, el Marquès de Villena va manar edificar la [[Ermita de la Verge de Consolació]].
 
Cap a l'any 1526, el rei [[Carlos I d'Espanya | Carlos I]] va fer estada a Torredonjimeno quan es dirigia cap a [[Sevilla]] per a contreure matrimoni amb [[Isabel de Portugal]], allotjant-se en el'' Palau de Gonzalo de Villalta'', Comendador de la Penya de Martos i home molt proper a l'emperador Carles I.
 
L'any 1558 és decisiu per a la història de Torredonjimeno. Aquest any la princesa [[Joana d'Àustria]], governadora dels dominis de la [[Monarquia]] en absència de [[Felip II]], atorga la independència de la Vila, retirant de la seva dependència històrica de Martos de forma definitiva . A través d'un privilegi, conservat avui dia l'Arxiu Municipal, es concedeix la total jurisdicció civil i criminal, el seu terme, vedats, etc., A canvi del pagament de 9.000 [[Ducat (moneda) | ducats]] a la [ [Hisenda Reial]]. <ref> {{cita publicació | autor = Capel Margarito, Manuel | títol = Carta miniada contenint els privilegis de la vila de Torredonjimeno, fa la infanta donya Juana, en 1558 i que exposa la necessitat de reunir recursos a la Corona, en el regnat de Felip II | any = 1970 | publicació = Butlletí de l'Institut d'Estudis Giennenses | nombre = 66 | id = 0561-3590, 9-32. | url = http://dialnet.unirioja. és / servlet / articulo? codigo = 2070191}} </ ref>
[[Arxiu: Gómez - Magués.jpg | thumb | 200px |'' 'Miguel Gómez Dames''', militar espanyol (1785-1850)]]
El [[segle XVI]] va ser un període d'expansió i prosperitat que es trencarà dramàticament al llarg de la centúria següent. En 1580, els [[Cosme i Damià (màrtirs) | Sants metges Cosme i Damià]], a qui la localitat s'havia encomanat, es converteixen en Patrons de la ciutat per haver-los lliurat d'una epidèmia de pesta, erigiéndoles 01:00 Ermita.
 
Com s'ha dit, el [[segle XVII]] es caracteritzarà per males collites, epidèmies, fams, caiguda de la població, etc. Tot i això, en 1637 s'iniciarà la construcció d'un dels edificis més emblemàtics de la ciutat, la seva [[Palau Municipal de Torredonjimeno | Ajuntament]].
 
De l'anomenat [[Segle de les Llums]], el XVIII, cal subratllar el lent procés de recuperació de l'economia, del nombre d'habitants i de la seva vida social. Conseqüència d'això, l'any 1773 es van elaborar les noves ordenances municipals, molt de l'estil de la nova societat il · lustrada que intentava obrir-se pas en el regnat de [[Carles III d'Espanya | Carles III]].
 
El 5 juny 1785 va néixer el General [[Miguel Gómez Dames]], que es va diferenciar a la [[Guerra Carlista]]. També va néixer a Torredonjimeno'' 'Don Simón de Padilla''', Capità dels [[Terços de Flandes]].
 
Per finalitzar, cal destacar la ràpida aparició del [[moviment obrer]] a Torredonjimeno, amb la creació de Societats Obreres com la denominada'' L'Avenir del Treball'', que ja l'any 1905 reivindicava els seus drets laborals, en 1911 el rei [[Alfons XIII]] concedeix el títol de Ciutat a la localitat de Torredonjimeno.
 
L'any 2005 Torredonjimeno ha estat declarada per la Conselleria de Cultura de la Junta d'Andalusia, com'' Bé d'Interès Cultural'' en la categoria de'' Conjunt Històric'', com a reconeixement dels valors urbanístics i històrics de la ciutat . <ref> [http://www.boe.es/boe/dias/2005/03/16/pdfs/A09398-09404.pdf Decret 12/2005, de 11 de gener, pel qual es declara bé d'interès cultural, amb la categoria de conjunt històric, el sector delimitat de la població de Torredonjimeno (Jaén).] </ ref>
 
=== Jaciments arqueològics ===
Cal destacar les restes [[Jaciment arqueològic | arqueològics]] que s'han trobat a Torredonjimeno al llarg del temps. Des de molt antic, són moltes les notícies que es recullen, del descobriment de làpides, inscripcions, mosaics, indústries lítiques o ceràmiques, escultures, etc. Gràcies a l'existència de dades molt antics sobre restes trobades a l'entorn de la localitat es pot albirar l'existència d'un poblat [[Iberia | ibèric]], que per aquell temps es deia Tosiria que després de la conquesta romana va aconseguir la qualificació de Colònia , juntament amb Martos amb el nom de'' Augusta Gémina''. D'aquí que s'ha comentat en l'apartat'' Història recent''.
 
==== Tresor visigot ====
{{AP | Tresor de Torredonjimeno}}
[[Arxiu: Tresor de Torredonjimeno.jpg | 150px | Rèplica de la corona votiva del tresor. | Thumb]]
Després del pas per Torredonjimeno dels [[Invasions bàrbares | pobles bàrbars]], les notícies que avui dia es conserven sobre el poblament assentat en aquesta època en el municipi són molt escasses. Malgrat això va haver de resistir com així es testifica amb l'aparició, en 1926, d'un [[Tresor de Torredonjimeno | tresor visigot]] similar al d'[[Tresor de Guarrazar | Guarrazar]]. Aquest estava compost per corones votives i diverses creus i constituïa un dels majors conjunts d'orfebreria d'aquest període a Espanya. Les peces trobades procedien d'un taller de categoria, probablement de [[Sevilla]] i estaven dedicades a les [[Justa i Rufina | Santes Justa i Rufina]]. El tresor està datat al segle VII, molt influenciat pel [[Arquitectura bizantina | estil bizantí]].
Les relíquies van ser trobades en un lloc conegut com els'' Majanos de guarà'' a uns dos quilòmetres de Torredonjimeno.
El tresor va ser parcialment destruït quedant les restes repartides entre els museus arqueològics de [[Madrid]], [[Barcelona]] i [[Còrdova (Espanya) | Còrdova]].
 
==== Altres jaciments ====
També és de destacar les restes trobades al'' Cortijo Ben-Zala'', entre els quals es distingeixen unes figuretes de pedra de tipus fàl · lic i un cap de sàtir, exposades al [[Museu Provincial de Jaén | Museu Arqueològic Provincial] ], un lleó del'' Cortijo del Fraile'', un cap d'home i una altra de bou, entre d'altres. En'' Les Graelles'' es van trobar un cap de marbre bacant i una altra de [[Némesis]], i un segell de fang. A més es localitzen a Torredonjimeno les mines del municipi romà de'' Barbi'' o'' Barba'','' Municipium Barbitanum'', descobertes el 31 d'agost de 1982.
 
== Símbols ==
=== Escut ===
L'escut de Torredonjimeno està format per un oval el qual està emmarcat en un'' camp d'or'', el que fa suposar que antigament fos un clípeo amb la funció de heroizar les armes [[heràldica]] s que porta. Aquest oval també es pot trobar en diferents edificis arquitectònics de la ciutat, com és el cas de la'' Font de Martingordo'', en la qual es pot apreciar l'escut de la llavors vila emmarcat en un disc.
 
 
 
L'escut es compon en el seu interior d'un [[castell]] per la finestra es mostra una figura humana, presumptament l'efígie de Don Ximeno de Ratlla, barbat com correspon imaginar d'un [[cavaller]] de la seva època. La Torre, situada al centre, està sobreposada al que és la [[Orde de Calatrava | Creu dels Cavallers de Calatrava]], senyors de l'encomana de Martos. Les baules que estan al peu de l'escut servien per diferenciar aquesta creu amb l'anàloga [[Ordre d'Alcántara | Creu de Alcántara]] ja que eren idèntiques excepte en el color, i no eren un símbol de l'emancipació respecte a Martos com assenyalaven alguns entesos.
 
En l'escut, doncs, es presenten símbols que remeten al passat heroic ia l'origen castrense d'aquesta població, així com a la seva llegenda fundadora, en la persona de Don Ximeno de Ratlla, que li dóna nom per als temps històrics empobrint així l'origen mític del que tots coincideixen a cridar'' Tosiria''.
 
Segons dades oficials, l'escut de Torredonjimeno es caracteritza per: <ref> [http://www.juntadeandalucia.es/boja/boletines/2006/85/d/updf/d88.pdf BOJA núm 85 de 2006. Escut de Torredonjimeno.] </ Ref>
{{Cita | Contorn oval: en camp d'or una creu de Calatrava, brochada d'un castell quadrat esclarit, maçonat de sabre amb els seus merlets, una porta i una finestra, tres torres, la del mig més gran, totes emmerletades de tres merlets i cadascuna amb la seva finestra. A la finestra del castell un cap de front, coronada. En els cantons destre i sinistre de la punta unes traves de gules, col · locades la primera a banda i la segona en barra.}}
{{Cita | Timbre: Corona reial espanyola tancada, que es compon d'un cercle d'or i pedreria, amb vuit florons-vuit perles intercalades, tancada amb vuit diademes guarnides, també?? De perles, que convergeixen en un món d'azur, amb un equador i un semimeridiano d'or, i sumat d'una creu d'or, folrada la corona de gules.}}
 
=== Bandera ===
La [[bandera]] de Torredonjimento té la següent descripció:
 
{{Cita |'' Drap rectangular de proporcions 2:3, partit per meitat vertical, de color vermell la part propera a l'asta i de color blanc la del batent. L'angle inferior esquerre a l'angle superior dret una banda verda filetejada de blanc.'' <ref Name=bojasimbolos> [http://www.juntadeandalucia.es/boja/boletines/2006/231/d/updf/d8.pdf Boja n º 231 de 2006, adopció de bandera i himne municipal. Autor Antonio Valderas Martos] </ ref>
}}
 
=== Himne ===
L'any 2006 va ser aprovat l'Himne Oficial de la localitat mitjançant Concurs de Composició a nivell Nacional i la música i lletra pertany al senyor Miguel Roda Carpio, professor superior de música especialitzat en trompeta, composició i direcció musical, que va ser guardonat amb el primer i únic premi del concurs d'idees per a la seva creació, a l'edat de 22 anys. <ref> [http://www.tosiria.com/opencms/opencms/webtorredonjimeno/Concursos/ Bases del concurs de creació de la bandera i himne de Torredonjimeno] </ ref> La lletra de l'himne és la següent: <ref name=bojasimbolos />
 
 
<center>
{| Style = "text-align: center;"
| {{Cita | «Torredonjimeno, llum de dia, <br />
els teus places i carrers m'han vist créixer, <br />
sol de camperols, terra d'oliveres, <br />
tracen els camins del teu renéixer. <br />
<br />
Som tosirianos, gent sense por, <br />
poble humil i noble de bon cor <br />
segles d'esperança uneixen com a germans <br />
un futur en alça amb el teu tradició. <br />
<br />
Visca la nostra bandera, <br />
nostre orgull i el nostre honor, <br />
sentiments que omplen <br />
una vida d'esplendor! <br />
<br />
Els Sants Patrons i Consolació, <br />
miren des del cel i la meva veu; <br />
sobre "les Trencades" s'eleva el Calvari, <br />
on les campanes repiquen al so.}}
|
{{Cita |
Visca la nostra bandera, <br />
nostre orgull i el nostre honor, <br />
sentiments que omplen <br />
una vida d'esplendor! <br />
<br />
Visca la nostra bandera, <br />
nostre orgull i el nostre honor, <br />
sentiments que omplen <br />
una vida d'esplendor! <br />
<br />
Sempre amb tu, <br />
donant-te amor. »}}
|}
</ Center>
 
 
== Política ==
Eleccions celebrades el 22 de maig de 2011 on es van triar els 17 regidors de l'ajuntament de Torredonjimeno
{| Class = "wikitable"
! Partit!! Regidors!! Vots!! Percentatge vots
| -
| Partit Popular (PP) | | 6 | | 2.881 | | 32.10%
| -
| Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) | | 5 | | 2.419 | | 26.95%
| -
| Esquerra Unida (IU) | | 4 | | 2.222 | | 24.75%
| -
| Partit Socialista Andalús (PSA) | | 2 | | 1.262 | | 14.06%
|}
 
 
== Demografia ==
[[Arxiu: Demografia Torredonjimeno.png | thumb | left | 400px | <center>'' 'Evolució demogràfica de Torredonjimeno (1787-2007)'''. '' Font: [[Institut d'Estadística d'Andalusia]]''. <ref> [Http://www.juntadeandalucia.es/iea/ehpa/ehpaTablas.htm Institut d'Estadística d'Andalusia] </ ref> </ center >]] L'evolució històrica demogràfica de Torredonjimeno ha anat variant al llarg dels anys. Es té constància d'aquests canvis des de l'any 1787, a través del [[cens de Floridablanca]]. Avui en dia, la localitat compta amb 14.181 habitants, dels quals 6.999 són homes i 7.182 dones.
 
En la següent gràfica es pot observar l'evolució del nombre d'habitants de Torredonjimeno des de 1787 fins a l'actualitat:
 
Tal com s'aprecia en el gràfic, es produeix un important salt entre 1877 i 1930, amb un augment de 9.209 habitants, que es correspon cronològicament amb l'inici de l'enlairament de l'olivar, és a dir, la substitució del cultiu del blat pel de l' olivar en extenses superfícies de terreny. Segons transcorren els anys la població tendeix a suavitzar-se amb un descens continuat fins a l'any 1970, des del qual comença una lleu pujada en el nombre d'habitants que arriba fins a l'actualitat. Tot aquests canvis es deuen principalment al descens de la [[natalitat]] i al moviment de la població a altres zones amb majors i modernes [[indústria]] s, com així està passant en municipis la activitat és principalment agrícola.
 
 
Pel que fa al tipus de poblament, a finals del [[segle XIX]] existien nombroses [[mas | cortijadas]] als voltants del nucli urbà. Així mateix, en 1930, dels 17.500 habitants amb què comptava el municipi, 1.500 vivien a masos, però en l'actualitat la població està localitzada en el nucli urbà, com a conseqüència de l'abundància de mitjans de transport ia la menor dependència de l'agricultor amb respecte a la terra.
 
== Economia ==
Com s'ha comentat anteriorment, Torredonjimeno es caracteritza principalment per desenvolupar una activitat agrícola, on el [[Olea europaea | oliverar]] constitueix el 97% de la terra conreada. Durant l'últim segle ha existit una progressiva desaparició de la superfície [[bosc | forestal]], de la qual només es conserven 25 [[Ha]], així com dels cultius [[herbaci]] s. La superfície dedicada al cultiu de l'olivera creix, en detriment del [[cereal]] o la [[vinya]].
 
Per tant, l'evolució de l'agricultura en la localitat s'ha caracteritzat pel [[monocultiu]] de l'olivar que ha estat propiciat en gran mesura a l'empenta poblacional de la segona meitat del segle XIX. En 1879 existien al municipi unes 4.693 [[ha]] davant les 6.000 de 1900. També durant aquest període cauen altres tipus de cultius que existien en Torredonjimeno com el [[blat]], [[anís]], [[blat de moro]], [[fava]] s, [[ordi]], etc.
 
Així mateix, la indústria està en auge en els últims anys amb motiu de la diversificació dels sectors productius tradicionals. Així doncs, el sector industrial és un sector format majoritàriament per empreses dedicades a la indústria de l'oli, de la fusta i de la maquinària agrícola. Als afores de Torredonjimeno es troba el'' Polígon Mirabueno'' on s'allotja la majoria de la indústria tosiriana com ara, tallers, tapisseries, fàbriques tèxtils, etc.
 
Un altre dels pilars de l'economia de la població era la fàbrica de ciment ja que va donar treball directa i indirectament a unes 100 famílies (va tancar a principis de 2009). Igualment cal destacar les moltes empreses dedicades a la construcció i una de les poques empreses de fosa de campanes.
 
Finalment, el comerç també juga un paper important i en l'actualitat és el sector que més està creixent a Torredonjimeno, amb un nombre important de llicències comercials concedides per l'Ajuntament, i en ser la localitat el nucli d'altres més petites situades als voltants .
 
== Cultura ==
 
=== Art ===
=== Patrimoni històric ===
 
 
==== Monuments civils ====
* Castell (S.XIII)
L'origen de la fortalesa és Almohade, conservant-se alguns llenços de fortificació. Després de la cessió de la comarca a l'Ordre de Militar de Calatrava, el Castell va ser àmpliament reformat i ampliat. A l'interior es conserva part d'un edifici (Casa Palau) del segle XVI i un teginat policromat Mudèjar. Va ser declarat Bé d'Interès Cultural en 1949.
 
 
 
* Pont de Sant Sebastià (S. XVI)
El pont de Sant Sebastià, contigu per una banda a la desapareguda Porta de Martos i per l'altre amb el pilar del mateix nom que s'alça sobre la llera del rierol salat.
 
Respon a una traça renaixentista, realitzada en pedra picada i belles proporcions. Aquesta compost per sol ull de mig punt emmarcat per forts estreps.
 
 
* [[Palau Municipal de Torredonjimeno | Palau Municipal (S.XVII)]]
 
 
 
* La Font-Pilar de Martingordo (S. XVIII - estil: Neoclàssic)
 
Font d'origen medieval reformada al segle XVIII. La Façana s'organitza per mitjà de quatre pilastres dòric-toscanes, entre les quals s'alcen arcs de mig punt cecs, rematat per un entaulament i frontó triangular decorat són tacs en el timpà apareix realitzat enmig relleu l'escut de Torredonjimeno i cada costat cartel amb llegendes al · lusives a la seva construcció en 1.721.
 
 
* [[Molí del Cub (Torredonjimeno)]].
 
El molí fariner que pren el nom del rierol del cub el va fer construir D. Luis de Guzmán, Maestre de l'Ordre de Calatrava, allà per l'any 1.437.
 
Per la seva ubicació al Molí del Cub té un encant evocador molt especial. Només arribar a aquest lloc tenim la primera gran estampa que ens ofereix, justament baixant cap al llit del Rierol de la Galleda, realment espectacular i màgic, un paratge amb un paisatge natural d'un alt valor ecològic i paisatgístic. A més aquest lloc té un eyenda de tradició oral molt popular i estesa entre tots els tosirianos: la del famós fantasma o por que habita l'antic molí fariner.
 
El Molí del Cub, es troba situat al sud-est, a uns 3 km. de la localitat.
 
 
* Torres-Fortaleses.
Al terme municipal de Torredonjimeno s'ubiquen nombroses torres com per exemple:
* [[Castell de Fuencubierta]]
* [[Castell de Torre Venzala]]
* [[Castell de Torre Alcàsser]]
 
==== Monuments religiosos ====
*'' 'Església de Santa Maria''''' (S. XVI)'': L'església de Santa Maria fou construïda a finals del segle XVI, i reformada als segles XVII i XVIII. Posseeix un estil arquitectònic [[Arquitectura gòtica | gòtic]]. Consta d'una sola nau amb capelles a banda i banda, dividida en tres trams. L'any [[1983]] va ser declarada Bé d'Interès Església de Santa Maria. Declaració BIC] </ ref> [[Arxiu: Església Torredonjimeno.JPG | thumb | 200px | Església de Santa Maria]]
 
 
*'' '[[Església de Sant Pere Apòstol (Torredonjimeno) | Església de Sant Pere Apòstol]]''''' (S. XVI)'': És una església d'estil [[Arquitectura del Renaixement | renaixentista]], dissenyada per [[Francisco del Castillo (arquitecte) | Francisco del Castell]], que va ser construïda a [[1592]] i està dividida en tres naus per sòbries columnes de [[ordre toscà]].
 
 
*'' 'Convent de la Victòria''' (S.XVII)
 
 
 
*'' 'Convent de Ntra Senyora de la Pietat''' (S. XVI)
Fundat per D. Jerónimo de Padilla, Cavaller de l'Ordre de Santiago, per a albergar un convent i col · legi per a donzelles. Cap a 1550 estan acabades les obres de l'església i la resta de les dependències del monestir. En el seu interior es troben els enterraments dels fundadors i la seva família.
L'església presenta una sola nau, amb capelles laterals encastades en el mur. Té doble cor als peus i al costat del presbiteri. La nau es divideix en tres trams amb volta gòtiques estelades i separades per arcs de mig punt columnes i capitells. Destaca com a elements decoratius la profusió de petxines santiaguinas i composició genral d'elements gòtics tardans i renaixentistes.
 
 
*'' 'Ermita de la Verge de Consolació''' (S.XV-XVII)
Situada a un quilòmetre de la localitat. Presenta planta de creu amb una sola nau de canó. La sagristia és gòtica de l'època del regnat dels Reis Catòlics. La portada de perfecta tasca pedra picada, en ella semblen dos cossos, en l'inferior amb arc de mig punt recolzat sobre impastas i brancals, ia cada costat pilastres toscanes que suporten l'entaulament. En el cos superior hi ha una fornícula amb la imatge de la Verge.
 
 
*'' 'Ermita dels Sants Cosme i Damià''' (S.XV-XVIII)
Aquest petit temple, es troba en el camí de Martos. Sembla que l'aixecament de l'ermita va estar relacionada amb una epidèmia de pesta que va assolar li lloc l'any 1.580 i va ser inaugurada el 26 de setembre de 1.584.
La primitiva ermita va patir diverses intervencions en els segles XVII i XVIII.
 
 
*'' 'Sant Josep de la Muntanya''' (S.XX)
 
=== Festes ===
 
==== Setmana Santa ====
La [[Setmana Santa]] a Torredonjimeno constitueix un dels grans exponents de la [[fe]] [[cristianisme | cristiana]] i del fervor religiós dels tosirianos, i forma part d'una cultura i un patrimoni artístic arrelat a la localitat, com així es desprèn de les nombroses [[confraria]] s, algunes d'elles fundades a finals del [[segle XVI]] i principis del [[segle XVII | XVII]], i de les diferents [[talla de fusta | talles]] que es troben repartides per les esglésies i temples religiosos de Torredonjimeno.
 
Les [[processó | processons]] congreguen a un gran públic entorn al nucli antic de la localitat per on tenen el recorregut les diferents germandats. Un total de tretze confraries i vint [[pas (Setmana Santa) | passos]] realitzen els seus respectius recorreguts fent [[estació de penitència]] durant cada dia de la Setmana de Passió tosiriana. El recorregut habitual i el que se segueix des de mitjan segle XVI, és el que fan les confraries que surten de l'Església de Sant Pere Apòstol, la gran majoria, tot i que s'ha hagut de modificar lleument per a aquelles que tenen els seus passos en altres temples . <ref> {{cita llibre | cognom = Téllez Anguita | nom = Francisco José | enlaceautor = | títol = Guia breu de la Setmana Santa a Torredonjimeno | url = | fechaacceso = | idioma = | altres = | edició = | any = 2009 | editor = | editorial = | ubicació = | isbn = J-255-any 2009 | capítol = | pàgines = | cita =}} </ ref>
 
Torredonjimeno compta a més amb una incipient població artesana, entre la qual destaquen, [[restaurador]] és, tallistes, [[imatgeria | imatgers]], etc, gràcies al desenvolupament que han adquirit les confraries i que cada vegada compten amb més germans.
 
La Setmana Santa de Torredonjimeno està DECLARADA D'INTERÈS TURÍSTIC.
 
 
==== Fira de Sant Pere ====
Té lloc la setmana del [[29 juny]], festivitat de Sant Pere, sent aquest el dia gran de la fira, durant aquesta se celebren diversos concursos i competicions esportives, actuacions teatrals, cercaviles, etc.
 
En aquests dies el parc esdevé el recinte firal, disposant-se a tot el llarg del passeig les tómboles, parades de torrons i la resta de llocs de venda, en la part superior d'aquest es situen les atraccions mecàniques ia l'esquerra els bars i xurreries ; les casetes solen situar al carrer anomenada Font del Marbre i que desemboca al que es coneix com «el túnel», referint-nos així al túnel de l'antiga via del tren, actualment desapareguda. Una altra zona de bars molt freqüentada se situa paral · lelament a la carretera en el que s'anomena passeig de l'estació.
 
Les actuacions musicals tenen lloc al poliesportiu Matías Prats, utilitzant com a pista de ball la de «futbet», bàsquet i frontó.
 
==== Romeria de la Stma. Verge de Consolació ====
La Verge de la Consolació va aparèixer en 1458 en la qual, des de llavors, es coneix pel nom de Cova de la Verge. Diuen que les hosts cristianes es van encomanar a ella en la seva lluita contra els moros i per la seva victòria la van nomenar patrona de la vila. En el seu honor, se celebra aquest romiatge el preludi està en l'últim cap de setmana d'agost, data en què es trasllada la talla mariana des del seu santuari, a tres quilòmetres de Torredonjimeno, fins a l'església de Santa Maria per resar una novena. El dia [[8 set]], es desenvolupa la romeria que, acompanyada per nombrosos pelegrins abillats de flamencs, genets i carrosses decorades, la torna al seu templo.Tras celebrar actes religiosos en honor seu, es passa una jornada festiva a la que destaca l'ambient de la revetlla que s'organitza a l'entorn de l'ermita
 
==== Festes de Sant Cosme i Sant Damià ====
Explica la llegenda que els tosirianos es van encomanar als sants i metges Cosme i Damià perquè els lliuressin d'una epidèmia de pesta; concedit el favor, els van nomenar patrons de la ciutat en 1580. En el seu honor, se celebren festes patronals durant l'última setmana del mes de setembre que destaquen per les revetlles nocturnes a què assisteix gent de tota la província de Jaén.
 
 
 
==== Mercat Medieval ====
Aquesta activitat que es desenvolupa a les places principals i al Castell de la Vila Torre Don Ximeno, s'emmarca en el Pla d'Animació de la Ruta dels Castells i les Batalles, se sol celebrar al mes d'octubre.
 
Durant el mateix, els habitants es disfressen amb vestits d'època, s'organitzen posats en un mercat medieval, entre els quals podem trobar productes artesanals i degustar la gastronomia medieval. Tot això amenitzat amb un ampli programa d'activitats paral · leles com contacontes, animació al carrer, teatres al carrer, tallers infantils, etc.
 
Torredonjimeno es troba dins d'aquesta ruta pel seu castell, d'origen musulmà, que després de la conquesta va ser remodelat per l'Ordre de Calatrava i durant l'Edat Mitjana es va convertir en residència senyorial.
 
=== Gastronomia ===
* [[Migas]]
* [[Crostons]]
* [[Bunyols]]
* [[Ossos de sant]]
 
== Patrimoni natural i llocs d'interès ==
=== Entorn físic ===
 
=== Clima ===
{| Class = "wikitable"
| - Style = "background: # ccccff; color: DarkSlateGray; text-align: center;"
| Height = "17" | Dades climàtiques <ref> [http://www.aemet.es/es/portada Institut Nacional d'Metorológia] </ ref>
! | <small> Gener </ small>
! | <small> Febrer </ small>
! | <small> Març </ small>
! | <small> Abril </ small>
! | <small> Maig </ small>
! | <small> Juny </ small>
! | <small> Juliol </ small>
! | <small> Agost </ small>
! | <small> Setembre </ small>
! | <small> Octubre </ small>
! | <small> Novembre </ small>
! | <small> Desembre </ small>
|-Style = "text-align: center;"
| Style = "background: CornflowerBlue; color: DarkSlateGray;" | Temperatura mitjana (º C)
| Style = "background: MistyRose; color: black; font-size: 90%;" | agost
| Style = "background: MistyRose; color: black; font-size: 90%;" | 9
| Style = "background: MistyRose; color: black; font-size: 90%;" | 13
| Style = "background: MistyRose; color: black; font-size: 90%;" | 15
| Style = "background: MistyRose; color: black; font-size: 90%;" | 18
| Style = "background: MistyRose; color: black; font-size: 90%;" | 26
| Style = "background: MistyRose; color: black; font-size: 90%;" | 27
| Style = "background: MistyRose; color: black; font-size: 90%;" | 27
| Style = "background: MistyRose; color: black; font-size: 90%;" | 23
| Style = "background: MistyRose; color: black; font-size: 90%;" | 18
| Style = "background: MistyRose; color: black; font-size: 90%;" | 11
| Style = "background: MistyRose; color: black; font-size: 90%;" | 9
|-Style = "text-align: center;"
| Style = "background: CornflowerBlue; color: DarkSlateGray;" | Precipitació mitjana (mm)
| Style = "background: Seashell; color: black; font-size: 90%;" | 36
| Style = "background: Seashell; color: black; font-size: 90%;" | 38
| Style = "background: Seashell; color: black; font-size: 90%;" | 57
| Style = "background: Seashell; color: black; font-size: 90%;" | 44
| Style = "background: Seashell; color: black; font-size: 90%;" | 45
| Style = "background: Seashell; color: black; font-size: 90%;" | 19
| Style = "background: Seashell; color: black; font-size: 90%;" | 21
| Style = "background: Seashell; color: black; font-size: 90%;" | 7
| Style = "background: Seashell; color: black; font-size: 90%;" | 45
| Style = "background: Seashell; color: black; font-size: 90%;" | 91
| Style = "background: Seashell; color: black; font-size: 90%;" | 51
| Style = "background: Seashell; color: black; font-size: 90%;" | 35
| -
|}
 
=== Flora i fauna ===
[[Arxiu: Collserola 11juny 06 002.jpg | Pins pinyoners | thumb | 200px]] La vegetació autòctona corresponent al sòl bioclimàtic on es troba Torredonjimeno està formada per [[alzina]] s, amb un [[sotabosc]] amb diferents espècies com [[llentiscle]] s, [[ginesta]], [[esbarzer]] s, [[romaní]], [[Arbutus unedo | arboç]] i [[Espina (botànica) | arç]]. Existeixen altres espècies com els [[Pinus | pins]], [[eucaliptus]] es i altres espècies exòtiques que han estat plantades per l'home.
 
La [[flora]] present en els parcs i jardins de la ciutat són també d'origen humà. Cal destacar les següents: [[Taxus | teix]] ('' Taxus baccata''), [[pi pinyer]] ('' Pinus pinea''), [[Platanaceae | plàtan]] ('' Platanus hybrida'' ), [[Arecaceae | palmera de Califòrnia]] ('' Washingtonia filifera''), entre altres espècies.
 
La [[fauna]] que es pot trobar en el terme municipal és tota aquella que ha pogut adaptar-se a aquestes terres gairebé sense superfície forestal, com a espècies de [[aus]] [[Migració animal | sedentàries]], entre les que destaquen [[Carduelis carduelis | caderneres]] o coloraines, [[Carduelis chloris | verdums]] o gafarrons i [[Phasianidae | perdius]]. També hi ha espècies migratòries vingudes del [[Àfrica | continent africà]] com la [[Zenaida | tórtora]], el [[Cuculidae | cucut]], la [[Hirundo rustica | oreneta]], el [[Apus apus | falciot ]], que arriben a aquestes terres per alimentar-se i reproduir-se.
 
L'arribada de l'hivern fa que arribin un altre tipus d'aus com són la [[Sylvia atricapilla | tallarol de casquet]], bugaderes i [[Turdus | tords]]. També abunden en el camp tosiriano [[Leporidae | conills]], [[Lepus | llebres]] i tot tipus de [[Rodentia | rosegadors]]. <ref> [Http://elperiscopiodigital.iespana.es/inventario% 20medioambiental_1 . htm Inventari mediambiental de Torredonjimeno], per Francisco Noé Arroyo López amb el patrocini de l'Ajuntament de Torredonjimeno. </ ref>
 
=== Parcs i zones verdes ===
'' '[[Via Verda de l'Oli]]'''
Una infinita cobertura d'oliveres, juntament amb nou impressionants viaductes metàl · lics del segle XIX, són les principals senyes d'identitat dels 55 km pels quals discorre la Jaén Via Verda de l'Oli.
 
Va ser tal el protagonisme d'aquest producte, que el ferrocarril que circulava per les antigues vies va ser conegut popularment com el Tren de l'Oli.
 
Atractius paisatges i un ric llegat històric s'uneixen en aquesta Via Verda ja recuperada per al gaudi de tots.
 
== Oci ==
; Esports
{{Vt | Unió Esportiva Ciutat de Torredonjimeno}} i [[CD Tosiria]]
El màxim representant [[futbol | futbolístic]] de la localitat era el [[Torredonjimeno CF]] que militava a la [[Primera Divisió d'Andalusia]], el cinquè nivell dins de les [[Lligues de futbol d'Espanya | lligues espanyoles de futbol]]. Aquest equip ha patit alts i baixos al llarg de la seva història ja que ha estat a punt de desfigurar diverses vegades a causa de la pobra economia del club. El seu major assoliment va ser l'any 2002 quan al comandament presidencial de Javier Checa va ascendir a [[Segona Divisió d'Espanya | 2a divisió B]], quedant com a subcampió del seu grup.
 
El club també es caracteritzava per la seva important [[Cantera (futbol) | pedrera]] ja que diversos jugadors estan en les files d'equips més coneguts com el [[Real Betis Balompié]], [[Vila-real Club de Futbol | Vila-real CF] ] o [[Sevilla Futbol Club | Sevilla FC]].
 
L'any 2008 es va decidir que el [[Torredonjimeno CF]] desaparegués per complet, per les seves grans deutes, conseqüència de la marxa de jugadors i altres. Arran de tot això en l'any 2009 es forma un nou equip representant aquest poble i sent el seu nou màxim representant, el qual va canviar de nom i es va decidir cridar [[Unió Esportiva Ciutat de Torredonjimeno]]. Aquesta nova unió té com a president a Manuel Anguita i consta de dos equips principals: l'equip amateur, i l'equip juvenil volent allargar encara més el planter amb cadets i infantils. Val a dir que aquesta nova unió esportiva té com a principals ojetivos la formació i competició de la pedrera local.
 
L'any 2012 es crea l'altre representant sènior de la localitat, el [[CD Tosiria]]
 
Un altre representant de l'esport en aquesta localitat és el [[Patí Bar FS]] que actualment milita a la [[1a divisió provincial]] de [[futbol sala]].
 
Pel que fa a altres esports, a Torredonjimeno es realitzen esdeveniments reconeguts a nivell nacional com és el [[Cross de l'Oli]], disputat per una gran quantitat d'atletes. En una de les seves edicions, la corredora [[Marta Domínguez]] i els corredors [[Chema Martínez]] i [[Antonio Jiménez Pentinel]] van acudir com a convidats i participiaron en aquesta prova.
 
Torredonjimeno també compta amb el seu propi equip de [[bàsquet]], CB Toxiria, disputant una lliga provincial.
 
== Serveis ==
 
 
== Tosirianos destacats ==
{{AP | Categoria: Tosirianos}}
{{Referències}}
* [[Miguel Gómez Dames]], Famós general de la Primera Guerra Carlista, anomenat «El Zumalacárregui del Sud». Mariscal de Camp en l'exèrcit del pretendent a la Corona don Carlos. Hàbil estratega i cap militar d'universal renom.
* [[Alfons Begara]], actor, cantant i músic, actualment participa en la sèrie [[Bandolera (sèrie de televisió)]].
* [[Miguel Arjona Colomo]], professor agregat de Dret Internacional de la [[Universitat Complutense de Madrid]], cronista de [[Diari Jaén]] i escriptor.
* [[Juan Laureano Villar Pérez]], Tinent coronel metge. Va ser condecorat per S. M. el Rei Alfons XII amb la Gran Creu Llorejada de Sant Ferran per la seva heroica actuació en la Tercera Guerra Carlina. És l'únic tosiriano llorejat amb la Creu de Sant Ferran.
* [[Don Andrés de Guevara]], Famós alcalde de la vila. En el seu temps es va construir l'edifici del [[Palau Municipal de Torredonjimeno]], un dels millors i més artístics de la província. Es va inaugurar en 1642
* [[Evelio Carazo Martínez]], marí de guerra i alcalde.
* [[Pedro Cortés d'Armenteros]], [[Capità General]] de Portugal i Cavaller de l'[[Ordre de Santiago]].
* [[José López Arjona]], pintor.
* [[Miguel Roda Carpio]], professor superior de música especialitzat en trompeta, composició i direcció musical, autor de l'Himne Oficial de Torredonjimeno, així com de nombroses obres, nadales, cançons populars, marxes i pasdobles dedicats a la localitat.
* [[Tello d'Olivares]], prevere i missioner a Amèrica al [[segle XVI]].
* [[Ginés Liébana]], pintor.
* [[Manuel Gutiérrez Ortega]]. Va ser alcalde durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera, des de 1924 al 1930, la seva actuació va ser altament beneficiosa per al poble. Del seu propi peculi va pagar la construcció de la preciosa església de Sant Josep de la Muntanya, que es va inaugurar el 30 de desembre de 1930.
* [[Luisa Villar Liébana]], escriptora.
* [[José López Barneo]], metge, catedràtic de Fisiologia de la Facultat de Medicina de Sevilla i científic investigador en el camp de la biomedicina.
* [[Juanito Calahorro]], futbolista, actualment forma part de la [[Agrupació Esportiva Alcorcón]] de [[Segona Divisió Espanyola]].
* [[Javier Txeca]], va ser alcalde de la ciutat i president del Torredonjimeno CF, al qual va ascendir a Segona Divisió B del futbol espanyol.
* [[El senyor Ginés de Perea]], il · lustre navegant de mitjans del segle XVI. Fundador de la ciutat mexicana d'Acapulco. Primer marquès d'aquest nom, per concessió de Felip II. Té un carrer dedicat a Torredonjimeno, i en ella estava situada la casa pairal del senyor Ginés, avui desapareguda.
* [[María Angustias Martos Calabrús]], vicedegana de la facultat de Dret de la Universitat d'Armeria
* [[José María Gall Moya]], poeta. Autor de l'himne de la Verge del Cap.
* [[Santes Juana i María]], Donzelles, filles de Don Diego Fernández de Martos, martiritzades a Granada per no voler abjurar de la seva fe cristiana. La seva festa, aniversari del martiri, 9 d'agost.
* [[Amparo Gutierrez Forn]], jugadora per 9 anys del [[Sevilla Futbol Club (femení) | Sevilla FC Femení]].
 
== Ciutats agermanades ==
 
* {{Bandera | Espanya}}'' '[[Vich]]''', [[Espanya]]
 
== Vegeu també ==
* [[Annex: Patrimoni Històric Andalús en la Comarca Metropolitana de Jaén # Torredonjimeno | Béns d'Interès Cultural de Torredonjimeno]]
* [[Castell de Fuencubierta]]
* [[Palau Municipal de Torredonjimeno]]
* [[Molí del Cub (Torredonjimeno)]]
* [[Església de Sant Pere Apòstol (Torredonjimeno)]]
* [[Castell de Torre Venzala]]
* [[Castell de Torre Alcàsser]]
 
== Vegeu també ==