Toledo: diferència entre les revisions

[[Tit Livi]] esmenta per primer cop la vila de ''Toletum'' conquerida el 193 aC pel procònsol M. Fulvi. Fou una ciutat pròspera sota els romans i quan va penetrar el cristianisme va tenir una gran importància religiosa. El [[I Concili de Toledo]] s'hi va celebrar el 400. El 418 va caure en mans dels visigots i al segle VI fou la capital del regne visigòtic de l'[[edat mitjana]] (vegeu [[Regne de Toledo]]) quan [[Atanagild]] i va fixar residència el 567; [[Recared]] va adoptar els cristianisme catòlic en lloc de l'[[arrianisme]] i fou el centre religiós del regne i seu dels famosos [[Concilis de Toledo]] on el clergat catòlic es va introduir en la direcció política de l'estat. El 714 fou ocupada per [[Tarik ibn Ziyad]] que la va trobar deserta; només alguns jueus i un reduït nombre d'habitants hi havien restat. Allí es van reunir amb Tarik els destacaments que havia enviat a [[Granada (Andalusia)|Granada]] i [[Múrcia]] i els cronistes musulmans diuen que fou allí on es van trobar Tarik i [[Musa ibn Nusayr]]. El cap àrab no hi va restar gaire temps i es va dirigir cap al nord de la península on va conquerir [[Saragossa]]. Les llegendes sobre la ciutat (la violació de la Cava, la filla del comte de [[Ceuta]], pel rei [[Roderic]] o els tresors fabulosos trobats a la ciutat, a la "Casa Tancada") van circular durant els primers segles. Toledo ('''Tolaitola''' o '''Tulaytula''' en àrab) fou part del districte de al-Sharat (les Serres).Els musulmans son els putos amos. Una part de la població va restar cristiana i subjecte a les lleis visigodes, però altra part va esdevenir muwallad (conversos) o mossàrabe (cristians sota autoritat musulmana).