Josep Joan Conill Ripollès: diferència entre les revisions

poeta i assagista valencià
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «Josep J. Conill (Castelló de la Plana, 1961) és un sociòleg del llenguatge valencià, a més de crític cultural, literari, i poeta. Ha manifestat reiterad...».
(Cap diferència)

Revisió del 22:46, 14 maig 2013

Josep J. Conill (Castelló de la Plana, 1961) és un sociòleg del llenguatge valencià, a més de crític cultural, literari, i poeta. Ha manifestat reiteradament la seva discrepància amb la institucionalització de la disciplina, tal com ha cristal·litzat als Països Catalans, en un estret maridatge entre quantofrènia i dialectologia social. En els seus escrits es mostra de manera oberta partidari de considerar la sociolingüística com a sociologia del llenguatge stricto sensu. Les seves principals aportacions s’han produït sobretot en tres camps: l’estudi i exegesi de l’obra de Lluís V. Aracil, de la qual n’és un dels principals coneixedors; la construcció de models teòrics susceptibles de donar compte alhora de les situacions de contacte lingüístic conflictives i consensuals, mitjançant el recurs, entre d’altres, a la teoria de catàstrofes de René Thom i a la sociologia sistèmica de Niklas Luhmann; i el disseny de polítiques lingüístiques democràtiques de caire participatiu i autogestionari, destinades a respondre als reptes posats per la creixent complexitat glotològica de les societats postindustrials. D’altra banda, s’ha ocupat també molt especialment de la precària situació de la llengua catalana a la ciutat de Castelló, en articles sovint escrits amb Anna Salomé, que combinen la sociologia del llenguatge amb la crítica situacionista del «castellonerisme». És també autor d’estudis literaris sobre algun poeta modernista valencià poc conegut, com ara Eduard Buil, o sobre els poetes castellonencs del primer terç del segle XX, en especial Maximià Alloza, autor de Ioesa. La seva activitat com a crític cultural s’ha manifestat sobretot a través de la pràctica de l’aforisme i de la seva activa participació al bloc col·lectiu «Ronda de cerveses al Patio Virtual». Pel que fa a la seva obra poètica, apareix com a hereva de l’herència simbolista i revela una especial preocupació per la reflexió sobre l’escriptura i la condició de l’escriptor en una època marcada per la devastació del llenguatge i la seva usurpació a mans de la burocràcia i la propaganda. Recentment, Enric Sòria l’ha qualificat com «l’heterodox valencià que diu més coses d’interés per pàgina que conec».

Biografia

Josep J. Conill nasqué a Castelló el 1961, en una família de classe mitjana. Va estudiar l’Educació General Bàsica i el Batxillerat al col·legi dels escolapis de Castelló. Des de l’adolescència es va sentir atret per la literatura i la sociologia del llenguatge, d’ençà que als catorze anys va llegir Renaixença al País Valencià de Manuel Sanchis Guarner i Conflicte lingüístic valencià de Rafael Lluís Ninyoles. Més tard va estudiar la carrera de Filologia a la Universitat de València, llicenciant-s’hi en Filologia Hispànica. Des del curs 1986-87 exerceix com a professor de Batxillerat a l’IES «Vicent Castell Domènech» de la seva ciutat natal. Els seus articles han aparegut en revistes com com Llengua i ús, Treballs de Sociolingüística Catalana, Noves SL, Caplletra, Ribalta, Boletim da Academia Galega da Língua Portuguesa o l’argentina Estudios Catalanes. Part de la seva producció ha estat traduïda al portuguès. Entre els anys 1993 i 2001 va formar part del Seminari de Sociologia de València, dirigit per Lluís V. Aracil, on va entrar en contacte amb el també sociolingüista Ernest Querol. El 2003, convidat per l’Associação de Amizade Galiza-Portugal i el professor Xavier Vilhar Trilho, va impartir a la Faculdade de Ciências Políticas de la Universitat de Santiago de Compostel·la el seminari Senso comun e cominidade de sentido: rumo a un tratamento libertário da complexidade sociolinguistica. Posteriorment, el 2006 va exercir com a professor associat de la Universitat Jaume I de Castelló, dedicació que va abandonar de seguida per continuar la seva recerca en solitari fins avui.

Obres

Assaig de temàtica sociolingüística

(2004) Coeditor amb Ângelo Cristóvão del llibre de Lluís V. Aracil Do Latim às Linguas Nacionais: Introdução à História Social das Linguas Europeias. Santiago de Compostel·la: Associação de Amizade Galiza-Portugal. El text editat es complementa amb un llarg apèndix (p. 141 -215), integrat per l’assaig «Dizer o sentido: Una aproximaçao à sociologia de Lluís V. Aracil», a més d’una completa bibliografia general de la producció araciliana. (2007) Del conflicte lingüístic a l’autogestió. Materials per a una sociolingüística de la complexitat. Barcelona: Institut d‘Estudis Catalans. Ha col·laborat amb Raquel Casesnoves, Eva Codó i Joan Pujolar en l'elaboració del volum Sociolingüística, coordinat per Maite Puigdevall i publicat com a recurs electrònic per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC, codi mòdul PID_00184482). (2012) Entre Calimero i Superman: Una política lingüística per al català. Barcelona: El Tangram.

2.2. Assaig de crítica cultural

(8)(2008) Submarins de butxaca: Impertinències sobre la societat, el llenguatge i els déus. Lleida: Pagès.

2.3. Edicions literàries

(2012) Maximià Alloza, Obra valenciana completa, vol I. Edició i estudi introductori a cura de Josep J. Conill. Castelló de la Plana: Ajuntament de Castelló.

2.4. Poesia

(2002) Despossessió. Lleida: Pagès. (2011) La nit en blanc. València: Denes.

2.5. Referències

Pere Martínez Barreda, «Do Latim às Línguas Nacionais: Introdução à Historia Social das Línguas Europeias». Noves SL (desembre del 2004). Consultable en línia, en traducció portuguesa d’António Gil Hernández: http://www.lusografia.org/amizadegp/recensao-pmb.htm Joan Solà, «Araciliana (1, 2 i 3)». Sèrie d’articles apareguts al llarg de tres setmanes successives al suplement cultural del diari Avui. Consultables en línia: http://www.josepconill.cat/images/stories/informacio/6_ressenyes_sobre_la_meva_produccio/ressenya_de_joan_sola.pdf. Joan Solà, «El noruec». Avui, 31-I-2008. Reproduït a Joan Solà, Plantem cara: Defensa de la llengua, defensa de la terra, Barcelona, Edicions de La Magrana, 2009, p. 306-307. En línia: http://multimedia.elpunt.cat/pdf/08/0131/080131sup_a006.pdf. Guillem Calaforra, «Presentació de Del conflicte lingüístic a l’autogestió: materials per a una sociolingüística de la complexitat, i Submarins de butxaca, de Josep J. Conill». Consultable en línia: http://www.uv.es/~calaforr/. António Gil Hernández, «Uma proposta cívica: autogestão da língua 'própria'». Boletim da Academia Galega da Língua Portuguesa, núm. 2 (2009), p. 295-304. Consultable en línia: http://www.josepconill.cat/images/stories/informacio/6_ressenyes_sobre_la_meva_produccio/ressenya_d_antonio_gil_hernandez.pdf. Amadeu Viana, «“Submarins de butxaca”, de Josep J. Conill». Revista de Catalunya, núm. 244 (novembre 2008), p. 51-59. Consultable en línia: http://www.josepconill.cat/images/stories/informacio/6_ressenyes_sobre_la_meva_produccio/ressenya_d_amadeu_viana.pdf. Enest Querol, «El tangram d’en Conill». Pròleg al llibre Entre Calimero i Superman: Una política lingüística per al català. Consultable en línia: http://www.eltangram.com/extra/entre-calimero-i-superman-proleg/. Enric Sòria, «Heterodoxos valencians» (El País, «Quadern», 19-II-2013). Consultable en línia: http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/02/19/quadern/1361302960_409779.html. Maria Lladós "Per una política lingüística més participativa" (Lletres, núm. 58, abril-maig 2013). Consultable en línia: http://www.lletres.cat/sumari/index.php?cont=article&article_id=606. Enric Iborra, "Pensar contra els límits: un assaig de Josep J. Conill sobre la dinamització de l'ús del català" (al blog La serp blanca, 27-IV-2013). Consultable en línia: http://laserpblanca.blogspot.com.es/2013/04/pensar-contra-els-limits-un-assaig-de.html

Enllaços externs

Del llenguatge, la societat i altres passions. Página personal de Josep J. Conill