|
[[File:Eglise Lloret del mar.JPG|thumb|right|Cúpules de l'església de Sant Romà de Lloret de Mar ]]
L'església parroquial de '''Sant Romà''' éses una església parroquialtroba al bell mig de la vila de [[Lloret de Mar]] essent-ne un dels edificis emblemàtics. La parròquia de Sant Romà està adscrita al [[Bisbat de Girona]].
[[File:Iglesia de San Román. Fachada.jpg|thumb|right|Església parroquial de Sant Romà de Lloret de Mar (façana lateral)]]
Des del segle XI la parròquia de la vila es trobava cap a l'interior, aera la que avui dia es coneix com [[Ermita de la Mare de Déu de les Alegries]].<ref name="moll">{{citar web|url= http://www.lloret.org/catala/Externos/cultura/Fullet%20MOLL%20CATALA%20DEF.pdf|títol= Guia del Museu Obert de Lloret (MOLL)|editor= Ajuntament de Lloret de Mar|consulta=21-04-2013}}</ref>
A mitjan segle XV ja es va començar a plantejar la voluntat de construir una nova església parroquial, més propera al mar, on habitaven els pescadors i mariners. La construcció es va endarrerir per culpa de les [[guerra dels remences|guerres remences]] (que van començar el 1462 i van acabar amb la [[Sentència de Guadalupe]] de 21 d'abril de 1486). L'església parroquial de Sant Romà va ser construïda durant el primer quart del segle XVI, entre 1509 i 1522.<ref name="llibre-església">{{ref-llibre|cognom=Vilà i Galí|nom=Agustí M. |títol=L'Església Parroquial de Sant Romà de Lloret de Mar: 1509-2009|lloc=Lloret de Mar|any= 2011|editorial=Ajuntament de Lloret de Mar |isbn=9788493759278|pàgines= pàg. 21}}</ref>
L'edifici fou aixecat en l'estil [[gòtic català]], amb un [[absis]] heptagonal i una àmplia [[Nau (arquitectura)|nau]] allargada, que s'aguanten enmitjançant sòlids [[contrafort]]s. La [[volta de creueria]] quedava sectoritzada per [[Arc toral|arcs torals]] en quatre parts, en les quals destacaven especialment les [[Clau de volta|claus de volta]] esculpides,. comUna d'aquestes claus de volta, la situada sobre el [[presbiteri]], està dedicada al patró de la parròquia Sant Romà.<ref name="llibre-lloret">{{ref-llibre|cognom=Domènech i Moner|nom=Joan|títol=Lloret de Mar|lloc= Barcelona |any= 2004 |editorial=Lunwerg|isbn= 8497851323|pàgines= pàg. 34}}</ref>
L'església estava dotada d' alguns elements de fortificació ( com una porta llevadissa , per exemple). Durant la resta del segle XVI i al llarg del segle XVII, es devienvan construir altres dependències i sobretot capelles laterals, segonsd'acord es pot deduir deamb les informacions quedisponibles hisobre ha sobreels diversos altars i retaules.<ref name="moll">{{citar web|url= http://www.lloret.org/catala/Externos/cultura/Fullet%20MOLL%20CATALA%20DEF.pdf |títol= Guia del Museu Obert de Lloret (MOLL) |editor= Ajuntament de Lloret de Mar |consulta=14-04-2013}}</ref> ▼El [[retaule]] de l'[[altar]] major fou obrat per [[Pere Serafí]] entre els anys 1545 i 1549. Col·laboren amb aquest autor els pintors i dauradors Jaume Fontanet i Jaume Forner (fill). S'estableix que el retaule disposarà de cinc camins verticals. En els camins parells s'inclouran les pintures que representaran escenes de la Passió, altres del martiri de Sant Romà, ordenat pel jutge Asclepíades sota el mandat de [[Dioclecià]], i finalment altres dedicades a la Verge Maria. Els camins senars seran destinats a les imatges dels sants i tots estaran separats per columnes. Les taules exposades a la Capella del Baptisteri de l'església de Sant Romà són les nou que s'han conservat de l'antic retaule i segueixen dues temàtiques: la vida de Jesucrist i la vida de Sant Romà. Les pintures que representen escenes de la Passió se situaran a la part baixa del retaule, en forma de predel·la i separades per imatges dels apòstols, vuit en total. Pere Serafí s'encarregaria de pintar les taules del retaule i també participaria en el pintat de les imatges escultòriques, i Jaume Fontanet s'ocuparia de daurar el retaule, aplicant or fi a tots els elements arquitectònics que constituïen l'obra de talla.<ref name="moll"/> ▼
▲El [[retaule]] de l'[[altar]] major fou obratelaborat per [[Pere Serafí]] entre els anys 1545 i 1549 . Col·laboren, amb aquestla autorcol·laboració elsdels pintors i dauradors Jaume Fontanet i Jaume Forner (fill). S'estableix que el retaule disposarà de cinc camins verticals. En els camins parells s'inclouran lesIncorporava pintures que representaranamb escenes de la Passió, altres del martiri de Sant Romà , (ordenat pel jutge Asclepíades sota el mandat de [[Dioclecià]] ), i finalment altres dedicades a la Verge Maria ., Elsjuntament camins senars seran destinats a lesamb imatges dels sants i tots estaran, separats per columnes. Les taulesEstan exposadesdedicades a la Capella del Baptisteri de l'església de Sant Romà són les nou que s'han conservat de l'antic retaule i segueixen dues temàtiques: la vida de Jesucrist i la vida de Sant Romà. Les pintures que representenamb escenes de la Passió sees van situaransituar a la part baixa del retaule, en forma de [[predel·la ]] i separades per imatges dels apòstols, vuit en total. Pere Serafí s'encarregariaes va encarregar de pintar les taules del retaule i també participariava participar en el pintat de les imatges escultòriques, i Jaume Fontanet s'ocupariaes va encarregar de daurar el retaule, aplicant or fi a tots els elements arquitectònics que constituïen l'obra de talla . Les taules exposades a la Capella del Baptisteri de l'església de Sant Romà són les nou que s'han conservat de l'antic retaule.<ref name="moll"/>
▲L'església estava dotada d'elements de fortificació (porta llevadissa, per exemple). Durant la resta del segle XVI i al llarg del segle XVII, es devien construir altres dependències i sobretot capelles laterals, segons es pot deduir de les informacions que hi ha sobre diversos altars i retaules.<ref name="moll">{{citar web|url= http://www.lloret.org/catala/Externos/cultura/Fullet%20MOLL%20CATALA%20DEF.pdf |títol= Guia del Museu Obert de Lloret (MOLL) |editor= Ajuntament de Lloret de Mar |consulta=14-04-2013}}</ref>
A principis del segle XIX es va parlar de diverses propostes d'ampliació i, fins i tot, de canvi d'ubicació, deguta alcausa del gran increment de població de Lloret.<ref name="llibre-església2">{{ref-llibre|cognom=Vilà i Galí|nom=Agustí M.|títol=L'Església Parroquial de Sant Romà de Lloret de Mar: 1509-2009|lloc=Lloret de Mar|any= 2011|editorial=Ajuntament de Lloret de Mar|isbn=9788493759278|pàgines= pàg. 95}}</ref> Això no es va arribar a fer, però, a principis del segle XX, i com a conseqüència de la riquesa que haviacomerç deixatamb enAmèrica elhavia pobleportat ela comerçla amb Amèricavila, es va projectar la remodelació del temple,. La reforma es va realitzar sota la influència del [[Modernisme]], i va ser obra de [[Bonaventura Conill i Montobbio]], arquitecte descendent de lloretencs i seguidor de l'Escola d'[[Antoni Gaudí i Cornet|Antoni Gaudí]]. Entre 1914 i 1920, Conill vadirigir construirla construcció d'un cos avançat a la part de la [[façana]], amb un petit atri sobresortint, rematati va rematar tot el conjunt amb [[Cúpula|cúpules]] d'aire [[Arquitectura bizantina|bizantí]]. També va construir dues capelles laterals poligonals, a cada costat del presbiteri, igualmenttambé coronades amb cúpules, ijuntament amb una casa i lesunes escoles parroquials seguint lael mateixamateix tònicaestil. Les façanes laterals exteriors del temple van ser revestides amb altars adossats a la paret i amb altres elements ornamentals utilitzant [[mosaic]]s, ella tècnica del [[trencadís]] i peces de ceràmica i pedra. A la part superior de les façanes destaquen les figures dels dotze apòstols, en mosaic venecià, sortitselaborats delspels tallers Bru de Barcelona.<ref name="llibre-lloret"/>
Durant la [[Guerra Civil Espanyola]] la major part de la decoració modernista, mobles, imatges i retaules de la parròquia van ser destruïts.<ref name="llibre-església3">{{ref-llibre|cognom=Vilà i Galí|nom=Agustí M. |títol=L'Església Parroquial de Sant Romà de Lloret de Mar: 1509-2009|lloc=Lloret de Mar|any= 2011|editorial=Ajuntament de Lloret de Mar|isbn=9788493759278|pàgines= pàg. 168-172}}</ref> De tota manera, gràcies a la mediació d'alguns artistes de Lloret, es van poder salvar nou taules del retaule renaixentista de [[Pere Serafí]] i, amagades en un fals sostre del temple es van trobarpreservar vuit teles que havien format part del [[retaule]] del Roser. Aquestes obres constitueixen la part més interessant del llegat artístic d'aquesta església. De les incorporacions posteriors, val la pena destacar la imatge de la Verge de Loreto i un Sant Crist, ambdós obres de l'escultor [[Enric Monjo i Garriga|Enric Monjo]].<ref name="llibre-lloret2">{{ref-llibre |cognom=Domènech i Moner|nom=Joan|títol=Lloret de Mar|lloc= Barcelona|any= 2004|editorial=Lunwerg|isbn= 8497851323|pàgines=pàg. 35}}</ref>
==Referències==
| 