Diferència entre revisions de la pàgina «1G»

439 bytes afegits ,  fa 7 anys
cap resum d'edició
1G (o 1-G) és l'abreviació per a la telefonia mòbil de '' primera generació ''. Aquests telèfons amb tecnologia analògica van ser llançats en els anys 80.<ref>{{cite book|title=La inversión extranjera: en América Latina y el Caribe|url=http://books.google.es/books?id=7-lAuJNOL1EC&pg=PA133&dq=telefonia+m%C3%B2bil+de+primera+generaci%C3%B3n&hl=ca&sa=X&ei=zGWTUc65MofB7AbNj4HoBQ&redir_esc=y#v=onepage&q=telefonia%20m%C3%B2bil%20de%20primera%20generaci%C3%B3n&f=false|accessdate=15 May 2013|date=31 October 2008|publisher=United Nations Publications|isbn=978-92-1-323173-9|pages=133–}}</ref> Van continuar després del llançament comercial dels telèfons mòbils de [[2G|segona generació]]. La gran diferència entre l'1G i el [[2G]] és que el primer és analògic i el 2G és digital; encara que els dos sistemes fan servir sistemes digitals per connectar les [[Radiobases]] a la resta del sistema telefònic, la trucada és xifrada quan es fa servir 2G.
 
Un dels estàndards de l'1G és el [[NMT]] (Nordic Mobile Telephone), utilitzat inicialment en els països Nòrdics, i després també a Holanda, Europa de l'Est i Rússia, entre d'altres. Altres inclouen l'[[AMPS]] emprat en els [[Estats Units]], [[TACS]] (Total Access Communications System) al Regne Unit, [[C-450]] a Alemanya Oriental, Portugal i el Sud d'Àfrica, [[Radiocom 2000]] a França i [[RTMI]] a Itàlia. Al Japó es van implementar múltiples sistemes, tres estàndards, [[TZ-801]], [[TZ-802]], [[TZ-803]], desenvolupats per [[NTT]], amb un sistema de competència operat per DDI usant l'estàndard [[JTACS]].
146.288

modificacions