Pla d'immanència: diferència entre les revisions

La inspiració principal per aquesta idea prové de l'estudi que Deleuze realitzà sobre [[Spinoza]], que proposava un tipus de [[monisme]] segons el qual el món és una única [[substància]]. L'altra gran influència per a la filosofia [[vitalisme|vitalista]] de Deleuze és [[Henri Bergson]], si bé adaptada a un [[materialisme]] d'esquerres. <ref>''Ibidem''</ref> En el seu darrer assaig, titulat ''Immanència'', Deleuze escriu “Només quan la immanència no és més immanència per a res que no sigui si mateixa podem parlar d'un pla d'immanència.”<ref name="Deleuze, Pure Immanence, p.27">Deleuze, ''Pure Immanence'', p.27</ref> A ''Què és la Filosofia?” Deleuze i [[Félix Guattari]] desenvolupen els fonaments de la filosofia a partir d'aquest concepte. En paraules de Bruno Cicero Poo, resumint l'esquema conceptual, "la filosofia s'oposa al caos creant conceptes, mitjançant personatges conceptuals sobre un plànol d'immanència."<ref>http://nodulo.org/ec/2005/n042p14.htm</ref>

 

 

==Referències==