An-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz: diferència entre les revisions

[[As-Sàlih Ayyub]] d'Egipte (1240-1249) amb el suport de les bandes de corasmis, es va apoderar el 1245 de Palestina i el maig va assetjar Damasc que es va rendir el novembre següent; [[As-Sàlih Ismaïl|al-Salih Ismail]] va rebre [[Baalbek]] i [[Bosra]] en compensació. Però els corasmis, que eren mercenaris, descontents amb as-Sàlih Ayyub, es van posar al servei del seu rival as-Sàlih Ismaïl, i van començar per aquest el setge de Damasc amb el suport també del senyor Izz al-Din de [[Salkhad]] (març del 1246); el setge fou greu i els habitants van quedar reduïts a haver de menjar gossos. Però [[al-Mansur ibn al-Mujàhid|Ibrahim al-Mansur]] d'Homs (1240-1246) i al-Nasir Yusuf ibn al-Aziz d'Alep van formar coalició per enfrontar als atacants que temien acabarien controlant Síria si conquerien Damasc; fins i tot van buscar el suport dels croats d'Acre. Ibrahim al-Mansur va actuar a contracor ja que salvar Damasc suposava reforçar el poder al sud de Síria del seu enemic as-Sàlih Ayyub d'Egipte, però finalment va decidir actuar i junt al seu aliat d'Alep va reunir bandes de turcmans i de beduïns mercenaris amb els que es va dirigir a Damasc; les forces assetjants van abandonar Damasc i es van dirigir al nord i van enfrontar a l'exèrcit enemic prop del llac d'Homs, on les bandes coràsmies foren derrotades de manera tant completa ([[26 de maig]] de [[1246]]) que quasi van quedar exterminades i el seu poder a Síria es va acabar per sempre. Llavors Ibrahim al-Mansur es va dirgir a [[Baalbek]] que estava defensada pel fill d'al-Salih Ismail, al-Mansur Mahmud, al que volia castigar per la seva aliança amb els corasmis o khwarizms; va capturar la ciutat fàcilment però al arribar a la ciutadella, que difícilment podia conquerir, es va retirar a Homs. Ibrahim al-Mansur va entrar a Damasc en nom d'al-Salih Ayyub, però es va instal·lar a Nayrab, a l'oest de la ciutat i va negociar amb el sultà d'Egipte un acord (que segurament buscava la cessió de Damasc); as-Sàlih Ayyub el va convidar al Caire a negociar i Ibrahim va acceptar però llavors es va posar malalt i va morir el 28 de juny de 1246 sent enterrat a Homs. As-Sàlih Ismaïl es va retirar a Alep on An-Nàssir Yússuf el va acollir i perdonar i va esdevenir el seu vassall.

 

 

A la mort de [[Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub]], sulta d'Egipte i Damasc, ela ''amirs'' de Damasc van proclamar sultà a an-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz, entrant a a aquesta ciutat el juliol de 1250. Per venjar a Turan Shah a preparar una expedició a Egipte (on [[al-Àixraf II]] fou posat nominalment al tron sense tenir el poder) i va negociar l'aliança amb el rei [[Lluís IX de França]] sense resultat. L'expedició a Egipte fou rebutjada a la batalla de [[Gaza]] (octubre de 1250) guanyada per l'''amir'' egipci Faris al-Din Aktay. An-Nàssir no es va desanimar i va preparar una nova expedició que va sortir de Damasc el gener de 1251 i a principis de febrer va lliurar la batalla d'al-Abbasa; tenia la victòria a la ma quan la traïció dels seus mamelucs turcs va capgirar el resultat. An-Nàssir Yússuf va haver de fugir i alguns prínceps van caure presoners; l'amir Shams al-Din Lulu va morir a la batalla. Faris al-Din Aktay, el vencedor, va penetrar a [[Palestina]] i va ocupar [[Nablus]] i altres ciutats importants, fins que un nou exèrcit sirià aixecat per an-Nàssir Yússuf va aturar el seu avanç. Després de llargues negociacions es va ajustar la pau la primavera del [[1253]]. Yússuf renunciava a Egipte i era reconegut a Damasc.