Immanència: diferència entre les revisions

cap resum d'edició
Cap resum de modificació
La '''immanència''' és l'ens intrínsec d'un cos, en [[filosofia]] es qualifica a tota aquella activitat com a ''immanent a un ésser'' quan l'acció perdura en el seu interior, quan té la seva fi en un altre mateix ésser. S'oposa per tant a [[transcendència]].
 
Així, [[Agustí d'Hipona]] va poder dir que la immanència és, precisament, la propietat per la qual una determinada realitat roman com a tancada en si mateixa, esgotantexhaurint en ella tot el seu ésser i el seu actuar. La transcendència suposa, per tant, la immanència com a un dels seus moments, al qual s'afegeix la superació que el transcendir representa.
 
Aquests conceptes van ocupar també un paper important en la [[filosofia escolàstica]], de la qual emanen els termes '' actio immanens'' i ''actio transient'' i es constitueix l'absoluta diferència entre les dues expressions. Autors com [[Christian Wolff | Wolff]] i [[Spinoza]] van adoptar aquesta interpretació, sobretot en aquest últim, on la immanència s'erigeix ​​com a un punt de suport i noció elemental del mètode spinozista. Això es deu al fet que segons Spinoza [[Déu]] és causa immanent en oposició a causa transitiva de totes les coses en aquest mètode. Si Déu és la causa de totes les coses que resideixen en Ell, i que tot està en Déu, fora d'Ell no és concebible l'existència de cap cos perquè Déu és causa immanent i no transitiva de tot el que existeix. Aquest corrent, qualificadaqualificat també com "inmanentismoa «immanentisme racionalista"» és pròpiapropi del pensament modern, la transcendència se sol situar en les filosofies contemporànies.
 
El sistema de Spinoza s'identifica amb qualsevol plantejament filosòfic pertanyent al [[panteisme]], de manera que immanència en aquest cas és un concepte en el qual l'existència de tots els éssers no pot ser explicada sense la presència de Déu.
 
També es considera filosofia immanentista la que manté la preeminència de l'experiència religiosa interna per sobre de la sapiència reflexiva de Déu. AEn [[Maurici Blondel]] i sobretot en [[Edouard Le Roy]] tenim una acèrrima defensa d'aquesta perspectiva.
 
El concepte d'immanència, entès aquí com a total i conscient rebuig de la transcendència, és també important en la tradició [[marxista]]. Particularment, [[Antonio Gramsci]] qualifica la [[filosofia de la praxi]] com a un "inmanentismo«immanentisme absolut"», un "«[[historicisme]] absolut"» i un "«[[humanisme]] absolut"».
 
== Vegeu també ==
401.107

modificacions