Biblioteca Mazarina: diferència entre les revisions

 

 

Inicialment era la biblioteca personal del [[Cardenal Mazzarino]] (1602-1661), un gran bibliòfil. Va ser gestionada en un prinicipi per [[Gabriel Naudé]]. La biblioteca va patir dispersió arran de [[La Fronde]] (una guerra civil francesa entre 1648 i 1653). Naudé va recompondre-la ajudat per [[François de La Poterie]], que va ser el seu successor. A partir del 1682 la biblioteca va ocupar l'ala esquerra del [[Collège des Quatre-Nations]] (convertit el 1805 en el Palais de l'[[Institut de France]]). La construcció del col·legi, a prop del barri llatí de París i davant el [[Museu del Louvre]], va durar uns vint anys (1662-1682). Els revestiments de fusta que adornaven l'antiga biblioteca al palauet del Cardenal Mazzarino van ser col·locats a la nova galeria. Oberta de nou el 1689, la biblioteca, durant el període de la [[Revolució Francesa]], a causa del seu caràcter públic i gràcies a l'acció del seu bibliotecari, el pare [[Gaspard Michel]] (anomenat Leblond), va treure gran profit de les confiscacions efectuades per raons polítiques, tant als establiments religiosos com a les cases dels emigrats. En temps de la [[Revolució Francesa]], la biblioteca tenia més de 60.000 volums. Des de llavors, va continuar enriquint-se gràcies a les adquisicions de llibres de nou publicats, a les atribucions del [[dipòsit legal]] i a les donacions, de vegades importants (fons Ampère, Lebrun, Faugère, Faralicq o Demangeon-Perpillou).