Batman: diferència entre les revisions

'''Batman''' és un personatge [[ficció|fictici]] de [[DC Comics]] que va tenir la seuaseva primera aparició en el número 27 del [[comic book]] ''[[Detective Comics]]'' en la història titulada ''L'estrany cas del sindicat químic'', de l'editorial [[estatunidenca]] ''National Publications'', datat al maig de [[1939]]. Batman va ser creat per l'artista [[Bob Kane]] i l'escriptor [[Bill Finger]], tot i que només es reconeix oficialment l'autoria a Kane. Des de llavors Batman s'ha convertit en un dels [[superheroi]]s més recognosciblesreconeguts alarreu del món.

La identitat secreta de Batman és '''Bruce Wayne''', un multimilionari industrial, playboy i [[filantropia|filantrop]]. Presenciar l'assassinat dels seus pares, quan era un xiquetnen, el va portar a entrenar-se al cim de la perfecció tant físicament com mentalment, per a lluitar contra el crim (disfressat de rata penada). A diferència de molts superherois, no posseïx poders o habilitats superhumanes; ell usa l'intel·lecte, els seus talents detectivescos, la ciència i la tecnologia, l'entrenament físic i la intimidació en la seuaseva lluita contra el crim.

Originàriament, Batman era només un de diversos personatges que anaven apareixent alternativament en ''Detective Comics'', però s'ha convertit en el líder o colíder d'una varietat de llibres d'historietes; a més s'ha anat rodejant d'una "família" de personatges relacionats o que treballen amb ell (com [[Robin (DC còmics)|Robin]], [[Nightwing]] o [[Batgirl]]). Batman, junt amb [[Superman]], és el personatge més popular i recognosciblereconegut de DC Còmics.

Als [[anys 1970|70]] el dibuixant [[Neal Adams]] va tornar al personatge la seuaseva dignitat i foscor, amb el suport dels guions de [[Dennis O'Neil]]. Per a molts, eixaaquesta ha estat l'encarnació definitiva del personatge, amb històries que se centren més en trames detectivesques.

Als [[anys 1980|anys 80]] dues històries de [[Frank Miller]] van redefinir el personatge: ''[[The Dark Knight Returns|Batman: The Dark Knight Returns]]'' el [[1986]] i ''[[Batman: Year One]]'' (1986-[[1987]]), aquesta última amb dibuixos de [[David Mazzucchelli]]. En aquestes històries es reelabora la història del personatge fins a donar-li la seuaseva forma definitiva. No obstant això, la història crucial sobre la naturalesa [[psicologia|psicològica]] del personatge és ''[[Batman: The Killing Joke]]'' d'[[Alan Moore]] i de [[Brian Bolland]], publicada el 1987.

En [[1939]], l'èxit de [[Superman]] en ''[[Action Comics]]'' va impulsar els editors en la divisió d'historietes de [[National Publications]], a demanar més superherois per als seus títols. En resposta, [[Bob Kane]] va crear un personatge anomenat "Birdman" ("L'Home Pardal"). El seu col·laborador [[Bill Finger]] li va suggerir algunes idees, com reanomenar el personatge "Batman" i canviar el seu antifaç per una caputxa, donar-li una capa en compte d'ales, guants i retirar les seccions roges i brillants del tragevestit. Finger va escriure la primera història per a Batman mentre que Kane proporcionava l'art. Pel fet que Kane ja havia proposat als editors de [[DC Comics]] la creació d'un personatge anomenat Batman, només Kane va rebre crèdit oficial per la creació de Batman en eixeaquell temps.

En un principi, Batman era un venjador violent que carregava una pistola i ben sovint matava als seus enemics. No obstant això, el personatge va ser un èxit total, fent que les vendes de ''Detective Comics'' s'elevarenelevessin fins al punt en què la divisió d'historietes de National Publications forafos anomenada "Detective Comics, Inc.". Poc després, National Publications va suggerir que s'abaixaraabaixes el to en la violència, i que el personatge reberatingués un company juvenil que els lectors poguerenpoguessin usar com un equivalent a l'audiència. Kane primer va suggerir un personatge guilopo com [[Puck]], mentre que Finger suggeria un personatge més real: [[Robin]]. L'equip de Batman i Robin va ser un èxit. Robin es va convertir en un personatge que reconeixen moltes generacions de lectors i fanàtics reconeixen.

Kane, el més àgil en els negocis de l'equip creatiu Kane-Finger, va negociar un contracte amb National pel qual atorgava els drets de propietat del personatge a canvi que, entre altres compensacions, aparegueraaparegués una línia en tots els còmics de Batman que digueradigués "Batman creat per Bob Kane", sense importar si Kane hi estigueraestigués involucrat o no. En eixosaquells temps, en cap '' comic book '' i en molt poques tires còmiques de companyies es donava crèdit a l'equip creatiu. El contracte de Bill Finger, per comparació, li atorgava una mínima quantitat monetària i cap crèdit, inclús en les històries en què ell va treballar amb Kane. Finger, igual que [[Joe Shuster]], [[Jerry Siegel]] i molts altres creadors durant i després de l'"[[Edat d'or dels comic books]]", retreien a National per haver-los estafat els diners i la dignitat, que sentien que els devien per les seuesseves creacions. Quan Finger va morir, el [[1974]], no havia estat acreditat pel seu treball. En contrast, Kane gaudia del seu estatus de celebritat. Irònicament, moltes de les historietes de Kane, inclús el seu art que no era historietes, eren escrits i il·lustrats per altres, escriptors o artistes no acreditats que treballaven sota el nom de Kane.

Dins del [[mite]], Batman és l'[[alter ego]] de ''Bruce Wayne'' o millor dit Bruce Wayne és l'alter ego de Batman, només una màscara per a poder protegir el seu jo vertader que és el justicier que va crear després de la mort dels seus pares per a poder afrontar la tasca de lluitar contra el crim. Segons la versió oficial de DC Còmics se sap que l'assassí dels seus pares va ser [[Joe Chill]] l'assassí dels seus pares, Thomas i Martha Wayne, en canvi, en la saga [[Zero Hour]], es relata que la identitat de l'assassí dels seus pares no va ser mai descoberta.

Per a venjar la mort dels seus pares, Wayne va passar la seuaseva joventut viatjant pel món aprenent una varietat d'habilitats per a lluitar contra el crim, incloent-hi [[criminologia]], [[medicina forense]] a l'FBI, [[art marcial|arts marcials]] (especialitat-[[Ninjutsu]]) amb diversos mestres i tècniques de combat, [[cacera humana]] a l'aire lliure a Alaska i en sectors urbans amb [[Henri Ducard]], [[camuflatge]] i caracterització de personatges amb Alfred, el qualqui va ensenyar a Wayne els canvis significatius a la seuaseva veu per a convertir-se en Batman. La veu del Cavaller de la Nit és baixa i rasposa, a manera de disfressa i com a intimidació.

Després de tornar a ''[[Gotham City]]'' a l'edataproximadament aproximada deamb 27 anys, Bruce Wayne va iniciar la seuaseva solitària lluita contra el crim. Atès el poc èxit que va obtenir, va decidir buscar un vestit que acovardiraacovardís als seus enemics, perquè en una de les seuesseves lectures sobre criminologia havia aprés que "els criminals són covards i supersticiosos". En una escena d'aires onírics repetida en diversos còmics del personatge, un rata penada trenca el vidre d'una finestra i irromp a la biblioteca de Wayne quan esteaquest meditava; el protagonista ho pren com un presagi, i decideix que es convertirà en un [[rat penat]] (en anglès ''bat'', mentre que ''man'' significa ''home''; així doncs, ''Batman'' seria "l'home rat penat"). Tanmateix, atès que a [[Turquia]] hi ha una ciutat que es diu [[Batman (Turquia)|Batman]], s'ha afirmat que el nom del personatge es va inspirar en aquesta ciutat<ref>* [http://www.libertaddigital.com/sociedad/la-ciudad-turca-de-batman-demanda-a-hollywood-por-usar-su-nombre-1276342878/ La ciutat turca de Batman demanda Hollywood per usar el seu nom] {{es}}</ref>

Quan la seua capacitatsevacapacitat de resposta humana es veu sobrepassada recorre als seus il·limitats recursos tecnològics per a solucionar qualsevol situació.

Bruce dissenya els tragesvestits, equip i vehicles que utilitza com Batman, sent estosaquests produïts per una divisió militar secreta de les Indústries Wayne. De fet, moltes vegades s'ha pensat en Batman com un metahumà (un humà amb poders, per exemple [[Flash (còmic)|Flash]]) pel fet que, la major part del temps, la seuaseva intel·ligència i poder d'invenció va més enllà de qualsevol lògica. Però Batman no és un metahumà (almenys DC ha dit que no) sinó una persona amb gran capacitat de deducció i una gran intel·ligència. A través dels anys, ha acumulat un gran arsenal d'artefactes especialitzats. El disseny de la majoria de l'equip que utilitza Batman compartixcompareix el seu color fosc i disseny basant-se en una rata penada. Un exemple d'açòaixò és el seu automòbil, el ''[[Batimòbil]]'', sovint presentat com un cotxe negre amb llargues aletes que semblen ales de rata penada; un altre exemple és una de les seuesseves armes més conegudes, el "batarang", un [[bumerang]] amb forma de rata penada. Batman ja no usautilitza el prefix <cite>"bat"</cite> en referir-se als seus artefactes.

Per al món, Bruce Wayne és un home de negocis irresponsable i superficial que viu de la fortuna personal de la seuaseva família i dels guanys de les Empreses Wayne, una gran companyia privada de què és propietari. No obstant això, Wayne és també conegut per les seuesseves contribucions a la caritat, a través de la [[Fundació Wayne]], una fundació de caritat dedicada a ajudar les víctimes del crim i a evitar que la gent recórregael a ellreconegui. L'actitud pública de Bruce Wayne va ser creada per ell mateix per a protegir la seuaseva identitat secreta.

Les identitats duals de Bruce Wayne han variat peldurant el temps. Els còmics presenten l'aspecte de playboy decadent del seu personatge (antigament, els còmics presentaven Wayne com un cavaller més madur i refinat) com una disfressa, i el vigilant emmascarat i particularment rude i fosc com el seu "vertader" jo. Wayne protegeix la seuaseva identitat i només un nombre molt reduït d'individus coneix el seu alter ego de superheroi, incloent-hi [[Alfred Pennyworth]], [[Robin]], [[Batgirl#Barbara Gordon|Oracle]], [[Nightwing]], [[Superman]], [[Wonder Woman]], [[Aquaman]], [[Flash (còmic)|Flash]] i [[Green Lantern|Llanterna Verda]]. En certs còmics, alguns dels seus enemics han descobert la seuaseva identitat al llarg dels anys, com: Black Mask, [[Ra's al Ghul]], [[Hugo Strange]], [[Question]] i [[Bane]]. Afortunadament, la majoria, ha descartat la possibilitat que Bruce Wayne sigasigui Batman a causa de la personalitat que Bruce representa. El [[Joker]] en particular va tenir diverses oportunitats en què podria haver descobert la identitat de Batman, però no ho ha fet mai ja que això li llevariatreuria el misteri al seu enemic.

Batman treballa a Gotham City (una ciutat fictícia inspirada en [[Nova York]], alterada per a emfatitzar el "costat fosc") en contrast amb el sentiment modern i futurístic de [[Metròpolis (còmic)|Metròpolis]]. Per a preservar eixaaquesta temàtica "fosca", Batman quasi sempre opera de nit. Quan és requerit, la policia activa el "[[Batsenyal]]" (un projector amb una insígnia en forma de rata penada a la lent) que brilla al cel. La base de Batman és la [[Batcova]], una caverna localitzada sota la Mansió Wayne, que conté tots els seus artefactes, armes i altra faramalla. Una part important del mite de Batman (a diferència de Superman i la majoria d'altres herois disfressats) és que ell no posseïx poders sobrehumans. No obstant això, s'ha elevat a un estatus de superheroi gràcies a la seuaseva determinació, intel·ligència i entrenament constant.

Els detalls del vestit de Batman han canviat repetidament al llarg de l'evolució del personatge, però els elements característics no: una capa negra, una caputxa negra que cobrixcobreix quasi tota la seuaseva cara, amb un parell d'orelles punxegudes que semblen les d'una rata penada i un emblema de rata penada estilitzat al centre del pit. Les variacions més notables en el vestit inclouen un emblema de rata penada amb un fons el·líptic groc en oposició a l'emblema sense color de fons, colors clars (blau i gris clar) vs. colors foscos (negre i gris fosc), un cinturó d'utilitats voluminós vs. un cinturó prim, orelles llargues vs. orelles curtes. El desenvolupament del [[Kevlar]], [[Dyneema|Spectra]] i altres tipus de [[blindatge]] corporal ha causat que els creadors moderns facenfessin el tragevestit o parts del tragevestit de Batman a prova de bales. En el treball seminal de [[Frank Miller]] ''[[The Dark Knight Returns]]'', este explica que l'el·lipse groga al voltant de l'emblema de rata penada serveix com a blanc perquè les bales siguensiguin disparades a eixeaquest lloc, on el blindatge és més gros.

Alguns dels nous elements que van començar a esmentar-se com a part del cànon van ser la trobada de Batman amb un Superman del futur, la protecció de Bruce pel seu oncle [[Philip Wayne]] durant la seva orfandat (''Batman'' número 208, gener de [[1969]]) i la manifestació dels seus ancestres com els prototips originals de Batman i Robin.<ref>{{ref-llibre|autor= [[Bill Finger]] |coautors= [[Sheldon Moldoff]]| títol = The First Batman (Detective Comics n.º 235)|data=setembre de 1956|editorial = [[DC Comics]] }} </ref><ref>{{ref-llibre|autor = [[Edmond Hamilton]] |coautors= [[Dick Sprang]]| títol = When Batman Was Robin (Detectiu Comics n.º 226)|data=desembre de 1955|editorial = [[DC Comics]] }} </ref> L'editor [[Paul Levitz]] es va ocupar d'incloure els anteriors detalls, vinculant-los amb la versió paral·lela, en la sèrie ''The Untold Legend of the Batman''.

En ''World's Finest Comics'' Batman s'uneix a Superman i altres herois de DC per resoldre en equip diverses intrigues delictives. En els anys 1960, es va convertir en un dels membres fundadors de la Lliga de la Justícia (''The Brave and the Bold'' número 28), al mateix temps que Dick Grayson vasva agafarentrar a la universitat. Durant aquest període, els editors van realitzar una revisió de les historietes del personatge amb l'objectiu de continuar la cronologia descrita fins llavors. Per a finals de la dècada, Bruce es va mudar a un àtic, situat darrere d'Indústries Wayne (en ple centre comercial i financer de la ciutat), buscant residir més prop dels crims. Robin i Batgirl van deixar d'aliar-se amb ell, figurant noves aventures amb una major descripció violenta gràcies a la introducció de [[The Joker]] (un assassí [[Psicopatia|psicópata]]) i [[Ra's al Ghul]] (un terrorista que coneix la identitat oculta de Batman). També, en l'aspecte contrari, sobresurt l'aparició de [[Dick Grayson|Nightwing]], la nova identitat de Grayson (anterior Robin).<ref name="dc-ency">{{ref-llibre|cognom= Beatty|nom= Scott| títol = The DC Comics Encyclopedia |editorial= [[Dorling Kindersley]]|lloc= Londres|llengua= anglès|isbn= 0-7566-4119-5}}</ref>

En concloure la publicació de ''[[Crisi on Infinite Earths]]'', els orígens de Batman i alguns personatges es van modificar una vegada més. DC va considerar la l'[[Retcon|actualització]] de Batman, alguna cosa que no havia ocorregut en el seu moment durant la l'«[[Edat de Plata dels còmics]]» pel que Frank Miller es va encarregar d'una nova edició sobre l'origen del personatge, intentant brindar una imatge més «valerosa i venerable», la qual es va publicar en el volum ''Batman: Anyany u'' (''Batman'' nombresnúmeros 404-407).<ref>{{ref-llibre|cognom= Miller|nom= Frank| títol = Batman: Any un |editorial= [[DC Comics]]|llengua= anglès|isbn= 1-85286-077-4}}</ref>

Encara que la versió alternativa (''Batman de Terra-2'') i els relats de Levitz es van eliminar de la història, moltes de les històries de l'era de la l'«Edat de Plata dels còmics» i de ''Batman: Any un'' van seguir de forma canònica després de l'era de ''Crisi on Infinite Earths'', sense alterar significativament el relat sobre els orígens del personatge. Contràriament, va prevaler la descripció d'un departament policíac corrupte, mentre que detalls com el passat de Jason Todd (que va començar a ser descrit com un fill orfe d'un insignificant lladre), la desaparició de Philip Wayne (substituït per Alfred com el responsable de cuidar a Bruce després de la seva orfandat) i la pertinença de Batman a la Lliga de la Justícia van sofrir canvis notables durant aquesta nova etapa.<ref>{{Ref-llibre |cognom =Collins |nom=Max Allan |títol=Did Robin Die Tonight (Batman n.º 408) |editorial=[[DC Comics]]}}</ref> En [[1989]], DC va llançar la nova sèrie basada en l'origen de Batman ''[[Legends of the Dark Knight]]'', la qual va ser seguida de miniseriesminisèries i contes curts inspirats en l'edició ''Any u''.

Influït directament per l'assassinat de Jason Todd provocat per The Joker (''[[Batman: Unauna mort en la família]]'', [[1988]]), Batman reprèn la seva personalitat de «venjador despietat» (''Batman'' número 429) i comença a treballar solament fins que [[Tim Drake]] es converteix en el nou Robin.<ref>{{cita libro | cognom =Grant |nom =Alan | títol=Master of Fear (Batman n.º 457) | fecha=desembre de 1990 |editorial= [[DC Comics]] }} </ref> En [[2005]] els guionistes van ressuscitar el personatge de Jason Todd per enfrontar-se al seu mentor.

[[Fitxer:Egepg1.jpg|200px|thumb|right|Gotham City va sofrir un intens terratrèmol en ''Batman Cataclysm'' quedant devastada completament; a causa d'això, Batman i els seus aliats hanvan haver d'evitar que els criminals s'apoderinapoderessin del terreny destruït.]]

En [[1996]] va reaparèixer la Lliga de la Justícia i les seves aventures es van reprendre en la sèrie ''JLA'' de Grant Morrison. En la majoria dels casos, Batman assumia un paper indispensable en les victòries de l'equip. No obstant això, el grup torna a dissoldre's després de suscitar-se una gran devastació en Gotham City a causa d'un terratrèmol de gran magnitud (''[[Batman Cataclysm]]'', [[1998]]). A ''[[No Man's Land (còmic)|No Man's Land]]'', de [[1999]], a causa de la proliferació d'aliances criminals que intenten apoderar-se del terreny devastat, Batman s'ocupa de «netejar» la ciutat sense l'ajuda de molts dels seus recursos tecnològics. Al final del tom, [[Lex Luthor]] comença la reconstrucció de Gotham City i culpa a Bruce de l'assassinat de Vesper Fairchilde, amant de Lex encara que Batman aconsegueix sortir airós d'aquestes acusacions (''Bruce Wayne: Murderermurderer'' i ''Bruce Wayne: Fugitivefugitive''). D'altra banda perd a un important aliat, el seu guardaespatlles [[Sasha Bordeaux]], qui és reclutadareclutat per l'agència d'espionatge [[Escac i mat (còmic)|Escac i mat]] mentre es troba a la presó per oposar-se a inculpar a Bruce pels assassinats anteriorment esmentats. Finalment, aconsegueix venjar-se de Lex (a qui no va poder relacionar amb la mort de Vesper, ella seuseva amant) al costat de Talia al' Ghul en ''Superman/Batman'' nombres 1-6, ocasionant que perdi l'oportunitat de convertir-se en [[President dels Estats Units]] així com la seva fallida corporativa.

En els següents exemplars, Batman recupera la seva identitat i destrueix el satèl·lit al costat d'un equip de superherois. A causa que Lex Luthor Jr. fereix mortalment a Nightwing, l'heroi decideix usar un arma de foc contra el vilà però, a última hora, la Dona Meravella ho convenç de no estrènyer el gallet.<ref>"Infinite Crisi" #7, p. 32</ref> Després de la conclusió de ''Crisi Infinita'', Batman retorna després d'un any d'absència a la recentment reconstruïda Gotham City, on es troba esperant-ho Robin per unir-se novament a ell i combatre el crim. Durant la seva absència, es va sotmetre a un intens ritual de meditació en Nanda Parbat, una ciutat fictícia que es troba oculta entre les muntanyes del [[Tibet]] i que és coneguda pels seus poders curativoscuratius divins, per lluitar eficientment contra els seus «dimonis interns». Com a resultat, es converteix en un combatent del crim més eficaç en atacar directament els temors mentals que li aguaitaven constantment.<ref name=Ba67>''Batman'' #673</ref><ref name=Ba68>''Batman'' #681</ref> Al final de ''[[Batman: Face the Face]]'', l'home ratapinyada adopta a Tim Drake com el seu primer fill,<ref>{{ref-llibre |autor=James Robinson | títol = Face the Face: Conclusion (Batman n.º 654)| data=agost de 2006|editorial = [[DC Comics]] }} </ref> doncs el seu segon fill Damian neix a partir de la seva relació amorosa amb Talia Al Ghul (''[[Batman and Són]]''). Al costat de la Dona Meravella, Batman constitueix novament a la Lliga de la Justícia en la sèrie ''Justice League of America'',<ref>{{ref-llibre |autor=Brad Meltzer | títol = The Tornat's Path (Justice League of America n.º 2)| data=agost de 2006|editorial = [[DC Comics]] }} </ref> i s'uneix al mateix temps a l'associació dels Marginals.<ref>{{ref-llibre |autor=Chuck Dixon | títol = Batman and the Outsiders n.º 2| data=novembre de 2007|editorial = [[DC Comics]] }} </ref>

En l'edició de [[Grant Morrison]], ''[[Batman RIP]]'', Batman és torturat física i mentalment per l'enigmàtica organització Black Glove. Sobre aquest tema, la premsa va crear una considerable cobertura pel que hauria de concloure amb la mort de Bruce Wayne.<ref name="SUN">{{citar web |url= http://www.thesun.co.uk/sol/homepage/showbiz/film/article1982939.ece | títol = Batman killed by his OWN doneu | consulta = 17 de setembre de 2009 |editor= The Sun|llengua= anglès }}</ref><ref name="INDY">{{citar web |url= http://www.independent.co.uk/news/world/americas/holy-smoke-batman-llauri-you-dead-1038882.html | títol = Holy smoke, Batman! Llauri you dead | consulta = 17 de setembre de 2009 |editor= The Independent|llengua= anglès }}</ref> No obstant això, la intenció original no era que Batman morís en aquesta edició, sinó que la trama continués amb ''Final Crisi'' on sí ocorreria el decés. Així, va aparèixer un relat de dues edicions denominat ''Last Rites'', en el qual Batman sobreviu al xoc del seu helicòpter en el riu de Gotham City i torna al seu ''Batcave''. Poc després, és convocat al Saló de la Justícia per la Lliga de la Justícia per ajudar-los a investigar la mort de d'[[Orión (còmic)|Orion]]. L'anterior condueix finalment als esdeveniments de ''Final Crisi'', on Batman és segrestat per la [[Àvia Bondat]]. Després de ser torturat pels secuacessequaços de Darkseid, en un intent per separar els seus trets de personalitat (que suposen li han valgut ser el reeixit superheroi que és) i trasplantar-los a [[Clon|cossos clonats]], el pla de Darkseid falla (els clons es maten a si mateixos, a causa que el sentit de la justícia de Batman els impedeix servir a Darkseid). Al final de ''Last Rites'', es revela que Batman conserva la bala que es va usar per matar a Orion.<ref name="deadatlast">{{citar web |url= http://www.newsarama.com/comics/010915-Batman-r. i. p.-Finally.html | títol = Batman RIP - Finally | consulta = 17 de setembre de 2009 |editor= Newsrama|llengua= anglès }}</ref>

D'acord amb ''Final Crisi'' número sis, Batman mor aparentment en enfrontar-se a Darkseid. Previ a aquest succés, el primer anuncia que hauria d'infringir la seva política consistent en no usar armes de foc per vèncer a Darkseid. Així, li dispara a Darkseid en el pit amb una bala feta de Radion (la mateixa bala usada per matar a Orion). No obstant això, al mateix temps el vilà deslliga la seva Sanció Omega també coneguda com «la mort que és vida» sobre Batman.<ref>{{ref-llibre |autor= [[Grant Morrison]] |coautors= [[J.G. Jones]]| títol = How to Murder the Earth (Final Crisi n.º 6)|data=gener de 2009 |editorial = [[DC Comics]] }} </ref> Encara que aquest atac no «mata» a la seva víctima, envia a la seva consciència cap a monsun món paral·lelslel. Per això, tot i que el cadàver de Batman suggereix la seva mort, al final del relat es revela que ha estat enviat a un passat distant per observar la mort d'Anthro, un [[home de Cromanyó]].<ref>{{ref-llibre |autor = [[Grant Morrison]] | títol = Final Crisi n.º 7| data=gener de 2009|editorial = [[DC Comics]] }} </ref><ref>{{citar web |url= http://newsarama.com/comics/020904-Grant-FC2.html | títol = Grant Morrison: Final Crisi Exit Interview, Part 2 | consulta = 17 de setembre de 2009 |editor= Newsrama|llengua= anglès }}</ref>

Generalment, Batman éses referit com el «vigilant de Gotham City» en les seves històries. Frank Miller ho concep com una «figura [[Dioniso|dionisíaca]]» així com «una espècie de força [[Anarquia|anàrquica]], encarregada d'imposar l'ordre i la justícia pel seu propi compte».<ref>Sharrett, Christopher. "Batman and the Twilight of the Idols: An Interview with Frank Miller." ''The Many Lives of the Batman: Critical Approaches to a Superhero and His Mitjana''. Routledge: Londres, 1991. ISBN 0-85170-276-7, p. 44</ref> La seva vestimenta de ratapinyadaratapenada conserva la seva essència «fosca i sinistra», la qual és de vital importància per intimidar als seus enemics i, en última instància, retornar la pau i l'ordre a la ciutat.<ref>{{en}} Roberta E. Pearson and William Uricchio, ''The Many Lives of the Batman: Critical Approaches to a Superhero and His Media'' p.208</ref>