Cabina pressuritzada: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{2L|data=febrer de 2013}}
La ''' pressurització de cabina ''' és el bombament actiu d'[[aire]] comprimit a la cabina d'una [[aeronau]] per garantir la seguretat i confort dels ocupants. És necessari quan un avió aconsegueix una altitud important, ja que la [[pressió atmosfèrica]] natural és massa baixa com per subministrar el suficient [[oxigen]] als ocupants. Sense la pressurització es pot patir [[mal de muntanya]] o fins i tot una [[hipòxia]].
 
Linha 5 ⟶ 4:
Una falta d'oxigen pot desembocar en hipòxia per la reducció de tensió d'oxigen en els [[Alvèol pulmonar|alvèols]]. En alguns casos, especialment persones amb problemes de [[cor]] o [[pulmó|pulmons]], els símptomes poden començar en altituds relativament baixes de 1500 [[Metre|m]] (5000 [[Peu (mètrica)|peus]]) sobre el [[nivell del mar]], encara que la majoria poden suportar altituds de 2500 m (8000 ft) sense cap símptoma. A aquesta altura la respiració incorpora un 25% menys d'oxigen que al nivell del mar. <ref Name="02_calc">{{cita llibre|coautors = K. Baillie and A. Simpson|títol = Altitude oxygen calculator|url = http://www.altitude.org/calculators/airpressure.htm|data= 22 de juliol de 2008}}- Calculadora online interactiva alçada - quantitat d'oxigen </ref>
 
Els passatgers també poden fatigar-se o tenir [[mal de cap]] a mesura que l'aparell s'eleva. Les reaccions del cos es poden veure entorpides podent arribar a una pèrdua del coneixement. Vols a una altitud estable de més de 3000 m (10000 peus) necessiten, per regla general, oxigen addicional (mitjançant d'una [[cànula]] [[nas|nasal]] o una [[màscara d'oxigen]] o un [[vestit de pressió]]).
 
== Vol pressuritzat ==
Les aeronaus que realitzen vols rutinaris sobre 3.000 m (10.000 ft) estan, en general, equipats amb un sistema d'oxigen alimentat mitjançant de màscares o cànules (aquestes últimes típicament per a naus petites), o estan pressuritzades per un [[sistema de control ambiental]] (de l'anglès Environmental Control System, ECS) usant gas subministrat per un [[compressor de gas|compressor]] o aire comprimit del motor. Aquest aire està preescalfat i és extret a una temperatura d'uns 200 [[grau Celsius|°C]] (392 [[grau Fahrenheit|°F]]), i el fred mitjançant d'un trànsit a través d'un [[intercanviador de calor]], i la màquina d'aire en cicle (conegut al món de l'aviació comercial com ''the packs system''). Les aeronaus més modernes tenen un controlador electrònic de doble canal per mantenir la pressurització juntament amb un sistema redundant manual. Aquests sistemes mantenen una pressió d'aire equivalent a 2.500 m (8.000 peus <sup> 2 </sup>) o menor, fins i tot durant el vol a una altitud de més de 13.000 m (43.000 & nbpies ²). Les aeronaus compten amb una [[vàlvula d'alleujament de pressió]] en casos d'excés de pressió a la cabina. Això es fa per protegir l'estructura de l'aeronau d'una càrrega excessiva. Normalment, el diferencial de pressió màxima entre la cabina i l'aire exterior és 52-55 [[Pascal (unitat)|kPa]] (7.5-8 [[lliura per polzada quadrada|psi]])). Si la cabina es mantingués a la pressurització a nivell del mar per després pujar a una alçada de 10.700 m (35.000 peus) o més, el diferencial de pressurització seria superior a 60 kPa (9 psi) i l'estructura de l'avió sofriria una càrrega excessiva. El mètode tradicional d'extracció d'aire comprimit del motor té com a contrapartida un desgast de l'eficiència energètica. Algunes aeronaus, com ara el [[Boeing 787]], usen compressors elèctrics per dur a terme la pressurització. Això permet una [[eficiència energètica]] major de propulsió. En la mesura en què l'aeronau es pressuritza i descomprimeix, alguns passatgers experimenten molèsties, a causa de l'expansió o [[Esforç de compressió|compressió]] dels gasos corporals segons els canvis de pressió de la cabina. Els problemes més comuns ocorren amb gas atrapat en el l'[[aparell digestiu]], ella [[oïda mitjana]] i els sinus nasals. Noteu que aquests efectes dins d'una cabina pressuritzada no es donen pel fet que l'aeronau augmenti o redueixi l'altitud, sinó als canvis de pressió que s'apliquen a la cabina.
 
Si una aeronau pressuritzada sofreix una fallada de pressurització sobre 3.000 m (10.000 peus) llavors es pot parlar d'una situació d'emergència. En aquest cas l'aeronau ha de començar un descens d'emergència i les màscares d'oxigen han d'activar-se per a tots els ocupants. En la majoria d'avions de passatgers (com per exemple en el [[Boeing 737]] <ref>[http://www.b737.org.uk/emergency_equipment.htm Meergency Equipment] (en anglès) </ref>) , les màscares d'oxigen dels passatgers s'activen de forma automàtica si la pressió de la cabina es redueix per sota de la pressió equivalent de la [[atmosfera terrestre]] a 4.500 m (14.000 peus) (és a dir, si la "altitud de la cabina" puja dels 14.000 peus.<ref>[http://www.usatoday.com/travel/columnist/getline/2006-05-15-ask-the-captain_x.htm USATODAY.com – When oxygen masks mysteriously appear] (en anglès) </ref>
 
== Història i ús de les cabines de despressurització ==
Abans de la [[Segona Guerra Mundial]] el [[Boeing 307]] Stratoliner ja tenia una cabina pressuritzada, si bé, només es van produir-ne deu d'aquests aparells. Els avions amb motors de [[pistó]] de la Segona Guerra Mundial volaven sovint a gran alçada sense estar pressuritzadespressuritzats, per això els pilots usaven màscares d'oxigen. Això era un problema en els [[bombarder]]s més grangrans, doncs comptaven amb una tripulació a bord molt més nombrosa. Per això, el primer bombarder amb cabina pressuritzada (per a la zona de passatgers) no va trigar a arribar, va ser el [[B-29 Superfortress]]. El sistema de control de la pressió de la cabina el va desenvolupar [[Garrett Systems|Garrett AiResearch Manufacturing Company]], servint-se en part de llicències de [[Boeing]] per al Stratoliner. <ref> Seymour L. Chapin, "Garrett and Pressurized Flight: A Business Built on Thin Air," '' Pacific Historical Review 35 '' (agost 1966): 329-343. </ref> Línies aèries amb aparells de motors de [[pistó]] de la postguerra, com ara el [[Lockheed Constellation]] van ampliar aquesta tecnologia a l'ús civil i, atès que les aerolínies de jets estaven dissenyades per a operar a gran altitud, tots ells compten amb aquesta tecnologia.
La majoria d'aeronaus amb [[turbohèlix]]s també disposen de cabines pressuritzades per operar a mitja - gran alçada. Alguns avions privats de menor grandària amb motor de pistó també compten amb aquesta tecnologia, encara que normalment no fa falta, per no volar a grans altures.
 
== Pèrdua de pressurització ==