Diferència entre revisions de la pàgina «Ús lingüístic»

cap resum d'edició
m (→‎Vegeu també: Patró sociolingüístic)
Les variacions intencionals del llenguatge, com diu Aracil, són usos d'un idioma que sonen fora de lloc, que no es circumscriuen dins les normes corrents de l'ús lingüístic.
 
Moltes vegades aquest ús intencional es fa servir amb to humorístic. En aquest sentit les variacions intencionals del llenguatge tenen ununa estructura anàloga al “llenguatge figurat” i podria substituir la figura retòrica de la ironia. Així usant una llengua (o registre lingüístic) en un context que no li és propi s'aconsegueix un efecte humorístic. Aquest ús “fora de lloc” d'una varietat lingüística fa que la transmissió d'un determinat missatge vagi molt més enllà del que indiquen el significat de les paraules que són pronunciades. L'ús d'aquesta determinada varietat lingüística en aquest context específic es transforma en part del missatge i li dóna tot un altre significat.
 
Aquest ús intencional no només es pot usar en situacions humorístiques, també es pot usar intencionalment una llengua o registre lingüístic en un àmbit que no li és propi com a reivindicació, amb intenció de fer-lo propi, per a dur a terme un canvi.
 
== Referències ==
* Aracil, Ll. V. (1982):. Papers de sociolingüística. Barcelona: La Magrana.
 
== Vegeu també ==
85

modificacions