Octavi I de Parma: diferència entre les revisions

Octavi es convertí en senyor de [[Camerino]] el [[1540]], però renuncià a aquest títol en esdevenir el seu pare [[duc de Parma]] el [[1545]]. Després de l'assassinat, per part de la noblesa, de Pere Lluís I el [[1547]] les tropes de l'[[Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic|emperador]] ocuparen [[Piacenza]]. El [[papa]] [[Pau III]], pare del duc assassinat, intentà recuperar aquesta ciutat pel seu nét, si bé Octavi hagué de renunciar a la successió de Parma, on fou nomenat un legat papal. Octavi rebé novament el senyoriu de Camerino, i Parma fou cedida a l'Església.

 

 

Aquest nomenament agrandí la seva enemistat amb el seu sogre, [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic]], el qual amenaçà d'envair la totalitat del ducat si no abandonava la ciutat de [[Piacenza]]. En aquell moment Octavi s'apropà al [[Regne de França]], mentre el Papa Juli III, per intentar aconseguir el suport de Carles V al [[Concili de Trento]], ordenà a Octavi la cessió de [[Parma]] novament a un legat papal. La negativa d'Octavi fou seguida d'amenaces d'[[excomunió]] per part del Sant Pare, la pèrdua dels seus feus i d'una nova amenaça d'invasió per part de l'emperador, però l'entrada de tropes franceses feu aturar el setge a Piacenza. Amb l'arribada d'un acord entre Octavi I i Carles V, se signà la pau i el duc parmesà aconseguí la recuperació dels seus feus a la [[Llombardia]] el [[1556]].