Corts de Montsó (1362-1363): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Ampliació |
Retoc |
||
Línia 1:
Les '''Corts de Montsó de 1362-1363''', Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per [[Pere el Cerimoniós]], a [[Perpinyà]] estant, el [[10 d'octubre]] de [[1362]], per a celebrar-se el [[10 de novembre]], amb l'objectiu d'aconseguir ràpidament recursos per a fer front a la nova fase de la guerra amb [[Corona de Castella|Castella]], coneguda com la [[guerra dels dos Peres]], després de la ruptura de la pau de Deza-Terrer.<ref>[[#Lafuente|Lafuente Gómez 2009]]: p. 192.</ref>
Aquestes Corts, amb la implantació d'un nou impost indirecte, les generalitats, que es mantindrà fix en tots els capítols de donatiu de les Corts posteriors; seran el precedent de la institucionalització de les Diputacions del General en els territoris de la Corona. La gestió i control d'aquest impost, i dels altres tipus d'imposicions, exigirà la creació d'uns òrgans administratius, que aniran consolidant-se i exercint noves prerrogatives.<ref name="BS770">[[#Baydal|Baydal Sala 2011]]: I, p. 770.</ref>
== El subsidi ==
Linha 37 ⟶ 39:
Dels tres estaments, són presents 9 localitats ([[València]], [[Xàtiva]], [[Morella]], [[Borriana]], [[Morvedre]], [[Alzira]], [[Alpont]], [[Ademús]] i [[Castellfabib]]); del braç eclesiàstic són presents 9 membres o els seus representants (el bisbe de [[Bisbat de València|València]], els abats de [[Monestir de Santa Maria de Benifassà|Benifassà]], [[Reial Monestir de Santa Maria de Poblet|Poblet]], [[Monestir de la Valldigna|la Valldigna]] i [[Monestir de Santa Maria del Puig|Santa Maria del Puig]], el capítol de la [[Catedral de València|seu de València]], els mestres de [[Orde de Montesa|Montesa]] i [[Orde de Calatrava|Calatrava]], i el comanador de Montalbán); i pel braç nobiliari són convocats 48 membres, entre nobles i cavallers, dels quals només 23 eren presents al començament de les Corts.<ref>[[#Romeu|Romeu Alfaro 1997]]: pp. 41, 58 i 66.</ref>
El donatiu del regne de València segueix l'estructura administrativa i les facultats concedides als estaments en la gestió de la recaptació, tal com es va aprovar en les [[Corts de València (1360)|Corts de València de 1360]]. Però ara, seguint el model català i aragonés, es nomenen 3 clavaris amb residència a València encarregats de rebre els diners i distribuir-los; i 5 diputats, assessorats per 4 consellers, per a contractar, pagar l'exèrcit, i controlar els clavaris.<ref>[[#Baydal|Baydal Sala 2011]]: I, pp. 768-769.</ref> La recaptació del donatiu, igual que per a Catalunya, conté dues modalitats, un impost directe o pagament per poblacions, i un nou impost indirecte, les generalitats
El braç reial aconsegueix que el rei els concedeixi, el [[16 de gener]] de 1363, un important privilegi, on confirma les imposicions fetes en el decurs de la guerra contra Castella i els dóna la lliure potestat d'imposar noves cises per fer front al deute derivat d'aquella guerra i a altres despeses i s'establia c1arament que tothom hi estava obligat a
| |||