Obre el menú principal

Canvis

m
arreglo enllaç
La creació la DDE amb aquest paper d'aixopluc legal que oferia l’Església no estava restringit només als agrupaments confessionals, sinó que inicialment s'oferia també la possibilitat d'acollir a aquells agrupaments que es consideraven laics. Però, per motius comprensibles, la part laica del moviment escolta no es trobava còmode amb aquesta situació, i així a finals dels anys '50 s'acaba produint la ruptura entre confessionals i laics, i el trencament de la unitat de l’escoltisme català.
 
La voluntat majoritària dels agrupaments des que varen reprendre les activitats als anys '40, sempre havia estat la de mantenir unit tot l'escoltisme català, a través de la ‘’’Institució Catalana d'Escoltisme’’’. Però el 1958 es va produir, com comentàvem una crisi amb l’escissió d’un nucli d’agrupaments per la inoperància d’aquest organisme. Durant l’any 1959, amb l'objectiu de preservar la unitat de l'escoltisme català, es van reformar els estatuts de la institució unificada durant la Guerra Civil i es creà així a Montserrat l’[[Associació Catalana d’Escoltisme']] (ACDE) <ref>Antoni Serra a l’apartat “Associació Catalana d’Escoltisme” pàgines 103i 104 del llibre “ Història de l’Escoltisme Català” 1968</ref>de tipus federatiu i que preservava la unitat de l’escoltisme tot permetent l’actuació autònoma de versions diferents per raons d’història i d’opció educativa o religiosa. L’associació esmentada tenia la composició següent:
– '''Minyons de Muntanya - Boy-Scouts de Catalunya''': branca oberta integrada per agrupaments oberts i confessionals.
– '''Boy Scouts de Catalunya''': branca oberta integrada per agrupaments no confessionals.
970

modificacions