Alfabetisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m pifia posant ref |
m matiso analfabets per analfabet adults |
||
Línia 6:
Molts països han dut a terme campanyes d'alfabetització, generalment en correlació amb fenòmens de profund canvi social: la [[reforma]] a [[Alemanya]], la [[Revolució Francesa]], la [[Revolució Russa]], la [[Revolució Cubana]], etc. Les bases de les campanyes mundials d'alfabetització daten, però, del [[1962]] i són un dels resultats de l'empresa d'educació popular i de base començada al [[segle XIX]]. La [[UNESCO]], en la sessió de la conferència general del novembre de [[1960]], llançà les bases d'un programa mundial d'alfabetització, i a l'assemblea general de l'[[ONU]] del desembre de [[1961]] hom demanà que aquest organisme se'n responsabilitzés; la seva feina consisteix a coordinar les diferents accions i a fer el programa d'estudis, i a fornir consells, experts i precisions tècniques als estats.<ref name="GEC"/>
Hi ha grans diferències entre el nombre d'analfabets als països desenvolupats i els anomenats del "[[tercer món]]", i en aquests països, també existeixen grans diferències entre homes i dones, que són les que sovint tenen menys accés a l'ensenyament. Segons la Unesco, es calcula que l'any 2008 hi havia uns 774 milions de persones adultes analfabetes (aproximadament un de cada cinc adults).<ref name="UNESCO-DMA"/> L'opacitat de les dades de determinats governs no ajuda a la detecció i solució del problema. Els països de l'antic bloc soviètic són dels que més esforços van fer en aquest camp.
Determinats tècnics diferencien entre analfabetisme i il·letrisme. Una persona il·letrada pot entendre un missatge senzill, copsa el mecanisme de la lectoescriptura, però no pot arribar a la idea central d'un text curt i no sap usar els conceptes que llegeix (manca de [[vocabulari]] i de [[comprensió lectora]]). L'il·letrisme és molt més difícil de mesurar i afecta també zones desenvolupades. Està molt relacionat amb la qualitat de l'educació.
| |||