Obre el menú principal

Canvis

4.583 bytes afegits ,  fa 6 anys
 
En el món actual un de cada cinc adults, aproximadament 774 milions d'homes i dones, no posseeix les competències bàsiques necessàries per tenir accés a la comunicació escrita, 75 milions de nens no van a l'escola i molts milions més de joves l'abandonen sense haver adquirit un nivell adequat de alfabetisme que asseguri una participació productiva a la societat. Per a ells, el món en què viuen és inaccessible, distant, impossible de conèixer i han de dependre de les persones alfabetitzades per prendre importants decisions sobre les seves pròpies vides.<ref name="UNESCO-DMA">{{ref-web|url=http://unesdoc.unesco.org/images/0016/001631/163170s.pdf|consulta=21 maig 2013|títol=El Desafío Mundial de la Alfabetización|editor=UNESCO| | cognom =Richmond | nom =Mark | cognom2 =Robinson | nom2 =Clinton | cognom3 =Sachs-Israel | nom3 =Margarete|data=2008|llengua=Castellà}}</ref>
 
L'alfabetització aporta tot un seguit de beneficis a les persones, famílies, comunitats i nacions. Hi ha poques avaluacions precises d'aquests programes d'alfabetització pel que fa a l'adquisició de coneixements i els efectes duradors d'aquesta. A més, alguns efectes positius com la conscienciació política, l'adquisició d'autonomia i la reflexió crítica són difícils de mesurar intrínsecament.<ref name="UNESCO-EPT-2006"/>
 
Dins de l'àmbit dels beneficis personals, els efectes de l'alfabetització estan íntimament units a l'autoestima, la confiança en si mateix i l'autonomia personal, que confereixen la sensació de comptar amb més possibilitats per a l'acció individual o col·lectiva. És més difícil discernir amb claredat quins són els beneficis culturals. Els programes d'alfabetització poden qüestionar les actituds gràcies a l'adquisició de competències en matèria de reflexió crítica.<ref name="UNESCO-EPT-2006"/>
 
L'increment de l'alfabetització comporta beneficis socials potencialment importants. Les investigacions realitzades en diversos països mostren que les dones que participen en programes d'alfabetització no només posseeixen millors coneixements en matèria de salut i planificació familiar, sinó que a més tenen més possibilitats d'adoptar mesures de salut preventiva (com la vacunació) o de buscar assistència mèdica per a elles i els seus fills. La correlació entre l'educació i la disminució de la fertilitat està perfectament demostrada, encara que s'hagin efectuat pocs treballs d'investigació sobre les repercussions dels programes d'alfabetització d'adults en la conducta reproductiva. Els pares instruïts que s'han beneficiat d'una educació formal, o de programes educatius per a adults, tenen més possibilitats d'enviar els seus fills a l'escola i ajudar-los a fer els deures.<ref name="UNESCO-EPT-2006"/>
 
La participació en programes d'alfabetització d'adults permet a les dones accedir a àmbits reservats als homes i qüestionar-los, per exemple aprenent les llengües oficials o administrant els recursos financers de la família. Gràcies als programes d'alfabetització, les que hi participen tendeixen a fer-se escoltar més a la llar ja que han adquirit l'experiència necessària per a això, a l'haver de expressar-se davant de tota la classe. Encara que els obstacles socials puguin impedir a les dones el gaudir d'una igualtat real, hi ha molts exemples de programes d'alfabetització que aborden la qüestió de la igualtat entre els sexes en el pla comunitari. Així passa a l'Índia amb les campanyes realitzades contra el consum d'alcohol per part dels homes i amb el recurs a mesures jurídiques per fer front a les violències de gènere.<ref name="UNESCO-EPT-2006"/>
 
Els beneficis econòmics de l'educació s'han estudiat àmpliament, sobretot pel que fa a l'increment dels ingressos personals i al creixement econòmic en general. Encara que el nombre d'anys d'escolarització continua sent la variable més utilitzada, alguns estudis recents s'han centrat en les avaluacions de les competències cognitives, materialitzades per regla general en les puntuacions obtingudes en proves de lectura, escriptura i aritmètica elemental. Les seves conclusions mostren que el nivell d'alfabetització té una repercussió positiva en els ingressos de les persones, qualsevol que sigui el nombre d'anys d'escolarització. Diversos estudis han tractat de dissociar l'impacte de l'alfabetització en el creixement econòmic i l'impacte en l'educació. Un estudi que va utilitzar les dades de l'Enquesta Internacional sobre Alfabetització d'Adults va arribar la conclusió que les diferències del nivell mitjà de competències entre els països de l'OCDE explicaven el 55% de les diferències de creixement econòmic en el període 1960-1994. Això vol dir que les inversions destinades a incrementar el nivell mitjà de competències podrien generar guanys econòmics considerables. Un estudi sobre 44 països africans ha posat de relleu que l'alfabetització forma part de les variables amb efectes positius en el creixement del PIB per capita, i una altra enquesta sobre 32 països en desenvolupament (islàmics en la seva majoria) ha mostrat que tant el nivell de alfabetització dels adults com el d'escolarització tenen una repercussió positiva en el creixement econòmic. Un altre estudi indueix a pensar que arribar a una taxa d'alfabetització del 40% com a mínim és una condició imprescindible per a un desenvolupament econòmic durador.<ref name="UNESCO-EPT-2006"/>
 
L'alfabetització ha estat definida en un sentit molt restringit com l'habilitat per llegir i escriure. No obstant això, el concepte d'alfabetització ha evolucionat com a resultat de canvis en els patrons de comunicació i les exigències laborals. En lloc d'establir una divisió entre els analfabets i els alfabetitzats, els investigadors han proposat un continu que contempla diferents nivells i usos de les competències d'alfabetització d'acord al context en què es presentin. Per tant, no existeix el concepte d'alfabetització com una competència única que la persona posseeix o no posseeix, sinó, més aviat, es parla de competències múltiples. En diferents etapes de la nostra vida, tots hem destinat temps a la realització de tasques orals i escrites i l'aprenentatge de noves competències, per exemple, les competències que les tecnologies de la informació fan necessàries. El concepte de "alfabetitzacions situades" emfatitza la influència del context social, cultural i polític sobre la manera que les persones fan servir i adquireixen els conceptes bàsics de càlcul numèric, lectura i escriptura.<ref name="UNESCO-DMA"/>
22.625

modificacions