Diferència entre revisions de la pàgina «Idealisme»

41 bytes afegits ,  fa 6 anys
m (Bot: Traient 57 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q33442)
L''''idealisme''' en [[filosofia]] és la [[teoria de la realitat]] i del [[coneixement]] que atribueix un paper clau a la ment en l'estructura del món percebut. Al llarg de la [[història de la filosofia]] es poden distingir diferents aplicacions i definicions. En la seva forma més radical i, moltes vegades rebutjada, es equivalent al [[solipsisme]], un punt de vista que afirma que la realitat es deriva de l'activitat de la pròpia ment i que res existeix fora d'un mateix. Tanmateix, d'una forma habitual, l''''idealista''' reconeix per complet el món extern o natural i evita afirmar que aquest pot reduir-se al simple fet de pensar. Per als idealistes, per una altra banda, la ment actua i és, de fet, capaç de fer existir coses que d'una altre manera no serien possibles com la [[Legislació|llei]], la [[religió]], l'[[art]] o les [[matemàtiques]] i les seves afirmacions son més radicals en afirmar que els objectes percebuts per una persona es veuen afectats fins a cert punt per l'activitat mental: si un estudi sobre el món real pretén ser científic és bàsic tenir en compte aquest fet.
L''''idealisme''' en [[filosofia]] és la teoria de la realitat i del coneixement que atribueix un paper clau a la ment en l'estructura del món percebut.
 
Al llarg de la [[història de la filosofia]] es poden distingir diferents aplicacions i definicions. En la seva forma més radical i, moltes vegades rebutjada, es equivalent al [[solipsisme]], un punt de vista que afirma que la realitat es deriva de l'activitat de la pròpia ment i que res existeix fora d'un mateix. Tanmateix, d'una forma habitual, l''''idealista''' reconeix per complet el món extern o natural i evita afirmar que aquest pot reduir-se al simple fet de pensar. Per als idealistes, per una altra banda, la ment actua i és, de fet, capaç de fer existir coses que d'una altre manera no serien possibles com la [[Legislació|llei]], la [[religió]], l'[[art]] o les [[matemàtiques]] i les seves afirmacions son més radicals en afirmar que els objectes percebuts per una persona es veuen afectats fins a cert punt per l'activitat mental: si un estudi sobre el món real pretén ser científic és bàsic tenir en compte aquest fet.
 
== Plató ==
 
== Kant ==
El filòsof alemany del segle XVIII [[Immanuel Kant]] formulà "l'idealisme transcendental" que serà clau per al posterior gran corrent de l'anomenat [http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/PDF/BreuHistoriaFilosofia.pdf "Idealismeidealisme alemany"] ([[Fichte]], [[Hegel]], [[Schelling]]).<ref>http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/PDF/BreuHistoriaFilosofia.pdf </ref> A partir de la seva anàlisi crítica sobre els límits del coneixement assequible per a l’ésser humà, Kant sosté que tot el que es pot saber de les coses és la forma en què es manifesta la seva experiència, no hi ha manera d'esbrinar el que són en essència o en si mateixes. Tanmateix, també considerava que els principis bàsics de la ciència es basen en l'estructura de la ment més que en el món extern.
 
== Hegel ==
El filòsof alemany del segle XIX [[Georg Wilhelm Friedrich Hegel]] considerava incorrecta la teoria de Kant que presenta com a inevitable la ignorància humana sobre la vertadera naturalesa de les coses. Hegel defensava la “intel·ligibilitat” última de tot el que existeix. També pensava que els majors èxits de l'esperit humà (la [[cultura]], la [[ciència]], la [[religió]] i l'[[Estatestat]]) no són el resultat de processos mentals determinats per una via natural, sinó que són concebuts i mantinguts per la [[dialèctica]], l'activitat de l'intel·lecte lliure i reflexiu. Altres variants del pensament idealista poden trobar-se a les obres dels alemanys del segle XIX [[Johann Gottlieb Fichte]] i [[Friedrich Wilhelm Joseph von Schelling]], de l'anglès del segle XIX [[Francis Herbert Bradley]], dels nord-americans del segle XIX [[Charles Sanders Peirce]] i [[Josiah Royce]] i del filòsof italià del segle XX [[Benedetto Croce]].
 
== Bibliografia Referències==
<references />
 
== Bibliografia ==
* Roberto Augusto, «La libertad y el idealismo trascendental de [[Schelling]]», a: ''Ágora. Papeles de Filosofía'', Universidad de Santiago de Compostela, vol. 27, n.º 2, 2008, pp. 63-85.
* Roberto Augusto, [http://www.iecat.net/pperiodiques/openlink.asp?URL=ShowArticleFile.asp?FileID={BFC47F34-7221-46F5-A5A8-2E0658198B39}&FileType=application/pdf «La crítica de Schelling a l’idealisme i a la filosofia de Hegel: la distinció entre filosofia positiva i filosofia negativa»], a: Turró, Salvi (ed.), Fonamentació i facticitat en l’idealisme alemany i la fenomenologia, Societat Catalana de Filosofia, Barcelona, 2006, pp. 75-82.
* Rogelio Rovira Madrid, ''Teología ética: sobre la fundamentación y construcción de una teología racional según los principios del idealismo trascendental de [[Kant]]'', Ediciones Encuentro, Madrid, 1986. ISBN 84-7490-151-0.
* [http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/PDF/De_idealisme_de_la_idealitzacio.pdf "Idealisme, el cas Hegel"] de [http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/hegel2.htm Gonçal Mayos] (UB).
 
 
[[Categoria:Conceptes filosòfics]]
[[Categoria:Epistemologia]]
219.987

modificacions