Obre el menú principal

Canvis

2.608 bytes afegits ,  fa 6 anys
cap resum d'edició
 
Tradicionalment, l´ainu no s´escrivia. Les històries passaven oralment d'unes persones a altres. El relat més conegut d'aquesta cultura és el de ''[[Yukar]]'', que explica la vida d´un heroi que fa servir els seus poders màgics. A causa de la poca quantitat de persones que encara parlen la llengua, s´han començat a recollir per escrit els contes i històries.
 
 
==Fonologia==
Les síl.labes a són del tipus CV(C) (és a dir, tenen un començ de síl.laba obligatori i una coda de síl.laba opcional) i hi ha pocs conglomerats consonàntics.
 
=== Vocals ===
Hi ha 5 sons vocàlics en ainu:
{|class="wikitable" style="text-align: center"
|-
!   !! [[Front vowel|Front]] !! [[Central vowel|Central]] !! [[Back vowel|Back]]
|-
! [[Close vowel|Close]]
| {{IPA|i}} || || {{IPA|u}}
|-
! [[Mid vowel|Mid]]
| {{IPA|e}} || || {{IPA|o}}
|-
! [[Open vowel|Open]]
| || {{IPA|a}} ||
|}
 
=== Consonants ===
{|class="wikitable" style="text-align: center"
|-
!  
![[bilabial consonant|Bilabial]]
![[labialized velar consonant|Labio-<br />velar]]
![[alveolar consonant|Alveolar]]
![[palatal consonant|Palatal]]
![[velar consonant|Velar]]
![[glottal consonant|Glottal]]
|-
!'''[[Plosive]]'''
| align=center | {{IPA|p}}
| &nbsp;
| align=center | {{IPA|t}}
| &nbsp;
| align=center | {{IPA|k}}
|
|-
!'''[[affricate consonant|Affricate]]'''
| &nbsp;
| &nbsp;
| align=center | {{IPA|ts}}
| &nbsp;
| &nbsp;
| &nbsp;
|-
!'''[[Nasal stop|Nasal]]'''
| align=center | {{IPA|m}}
| &nbsp;
| align=center | {{IPA|n}}
| &nbsp;
| &nbsp;
| &nbsp;
|-
!'''[[fricative consonant|Fricative]]'''
| &nbsp;
| &nbsp;
| align=center | {{IPA|s}}
| &nbsp;
| &nbsp;
| align=center | {{IPA|h}}
|-
!'''[[approximant consonant|Approximant]]'''
| &nbsp;
| align=center | {{IPA|w}}
| &nbsp;
| align=center | {{IPA|j}}
| &nbsp;
| &nbsp;
|-
!'''[[Flap consonant|Tap/flap]]'''
| &nbsp;
| &nbsp;
| align=center | {{IPA|ɾ}}
| &nbsp;
| &nbsp;
| &nbsp;
|}
 
Les plosives {{IPA|/p t ts k/}} poden ser sonores {{IPA|[b d dz ɡ]}} entre vocals i després de nasals. Tant {{IPA|/ti/}} com {{IPA|/tsi/}} es realitzen com {{IPA|[t͡ʃi]}}, i {{IPA|/s/}} esdevé {{IPA|[ʃ]}} abans de {{IPA|/i/}} i a final de síl.laba. Hi ha un poc de variació entre dialectes; al dialecte de [[Sakhalin]], els finals sil.làbics {{IPA|/p}}, {{IPA|t}}, {{IPA|k}}, {{IPA|r/}} varen sofrir lenició i es varen 'mesclar' donant {{IPA|/x/}}. Després de {{IPA|/i/}}, aquesta {{IPA|/x/}} es pronouncia {{IPA|[ç]}}. Una parada glotal {{IPA|[ʔ]}} s´insereix freqüentment al començ de les paraules, precedint una vocal tònica, però no és fonèmica.
 
Hi ha un sistema de tons. L´accentuació de paraules específiques varia un poc entre dialectes. Generalment, les paraules que inclouen afixes tenen un cop tònic alt que recau sobre l´arrel o sobre la primera síl.laba si aquesta és tancada o té un diftong, mentre que altres paraules tenen el cop tònic en la segona síl.laba. Hi ha, però, excepcions a aquesta generalització.
 
== Petit vocabulari ==
119

modificacions