Biga de la Passió: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 1 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:Q9093636
m Bot: corregint els apòstrofs (1)
Línia 19:
 
== Història ==
Els baldaquins a més d'ornamentar l'altar tenien la funció simbòlica de diferenciar l'espai més sagrat del temple, aquest element podia tenir la forma de templet amb coberta i aquesta tipologia s'anomenava «teguria». Altre tipologia eren els baldaquins plans o anomenats «laquearia» que sobre dos bigues travesseres fixades a les parets de l'absis sostenien una taula pintada, com era el cas del [[Baldaquí de Tost]] o de l' [[Altar de Tavèrnoles]]. Tots dos tipus de baldaquins servien de vegades com a suport per a les cortines que cobrien l'altar en determinades liturgies. Totes les peces conservades són de corrent bizantí anomenat «estil 1200» amb reminiscències romàniques.{{sfn|Barral i Altet|1998|p=130}}
 
Les bigues pel fet que presentin poca superfície per la seva pintura, acostumen a estar relacionades amb la il·luminació de [[manuscrit]]s com és la Biga de la Passió. Normalment el motiu [[iconografia|iconogràfic]] més habitual emprat d'aquests elements era la ''[[Maiestas Domini]]'', però la Biga de la Passió te un cicle bastant inèdit en la producció pictòrica d'època romànica catalana. A la Biga de Sant Miquel de Cruïlles de final del segle XII, conservada al Mnac, s'ofereix també, una representació molt poc habitual, d'una processó de monjos.{{sfn|Barral i Altet|1998|pp=129-131}}