Fotoquímica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegint {{Commonscat}} que enllaça commons:category:Photochemistry |
|||
Línia 23:
==Aplicacions==
La fotoquímica està involucrada en molts processos de diferents caires.
Per exemple en moltes polimeritzacions es duen a terme a partir d’una fotoionització on es produeix radicals lliures o les conegudes cuques de llum que tenen un enzim a l’abdomen que catalitza la reacció i duen a terme la bioluminescència. Però n’hi ha de més conegudes.
Una proporció de la radiació solar de longituds inferiors de 400nm i per sobre de 1000nm es absorbida per gasos atmosfèrics com l’ozó i l’oxigen que absorbeixen la llum ultraviolada o com el diòxid de carboni i l’aigua que absorbeixen la radiació infraroja.
Per aquest fenomen, les plantes, algues i algunes especies bacterianes han evolucionat aparells fosfosintètics que capten la radiació visible i infraroja propera. A partir de la l’energia solar de radiació de 400-700nm aproximadament duen a terme la fotosíntesis convertint el diòxid de carboni i l’aigua en glucosa i oxigen.
Però no només les plantes utilitzen l’energia solar, els humans la utilitzem també per la formació de vitamina D. En medecina, en la teràpia fotodinàmica (PDT), s’utilitza la radiació làser. Aquesta radiació es absorbida per un fàrmac que en el seu estat de triplet excitat fotosensibilitza la formació d’un estat singlet excitat del oxigen. Aquest singlet de l’oxigen es un oxidant agressiu capaç de convertir grups C-H en C-OH. Són molècules molt reactives i destrueixen components cel•lulars.
La fotoquímica també és molt important en la química de l’ozó estratosfèric. El model de Chapman explica la formació i destrucció de l’ozó. El mecanisme demostra que l’absorció de la radiació per l’oxigen i l’ozó durant el dia condueix a la producció de O reactius que participen en reaccions exotèrmiques que són responsables de l’escalfament de l’estratosfera. Aquest model però no té en compte la contribució de traces d’altres espècies que contribueixen al augment catalític en l’etapa de terminació. Un exemple d’aquestes especies són H, OH, NO o Cl.
== Referències ==
| |||