Moviment d'alliberament nacional: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Añadiendo nota humorística
Etiqueta: repetició de caràcters
m Revertides les edicions de: 95.141.29.54 (discussió) fins l'última edició de: EVA (bot)
Línia 1:
{{millorar redacció|No s'hauria de basar tant en l'opinió de Jaume Renyer, sinó en explicar-ho i si cal exposar les idees d'aquest senyor.}}
[[Fitxer:Paisos catalans belfast.jpg|300px|thumb|Pintures murals a Irlanda del Nord a [[Belfast]], [[Irlanda del Nord]], a favor de la llibertat d'Irlanda i dels [[Països catalans]].]]
 
[[Fitxer:José María Aznar conversó con jóvenes latinoamericanos en la UC.jpg|thumb|300px|l'expresident Aznar va anomenar ''"Moviment Basc d'alliberament"'' a la banda [[terrorista]] [[ETA]] en l'any 1998. També va acostar a 190 presos durant el seu mandat.<ref name=humorista>[http://www.cadenaser.com/espana/articulo/pp-contactos-eta/csrcsrpor/20110330csrcsrnac_7/Tes El PP y sus contactos con ETA] ]] cadenaser.com </ref><ref name=humorista2>[http://www.noticiasdenavarra.com/2011/10/16/politica/el-dia-en-que-aznar-hablo-con-el-movimiento-vasco-de-liberacion El día en que Aznar habló con el "Movimiento Vasco de Liberación": Pese a su férrea postura contra ETA, el expresidente español acercó a 190 presos durante su mandato] noticiasdenavarra.com </ref> ]]
En un sentit molt ampli, '''moviment d'alliberament nacional''' és una manera de referir-se genèricament a qualsevol moviment independentista. En termes precisos, però, un '''moviment d'alliberament nacional''' és un moviment independentista orgànicament estructurat i compost per un seguit d'organitzacions sectorials (partit o partits, organizacions sindicals, grups juvenils, grups de dones, assemblees d'intel·lectuals, etc.) i que sorgeix en [[pobles]] o [[Nació|nacions]] no reconeguts pel poder [[oficial]], però que en alguns casos havien disposat d'institucions polítiques pròpies en el passat. Més específicament, però, es tendeix a reservar el terme per a moviments independentistes, orgànicament estructurats, de signe predominantment esquerrà, sovint amb dominància marxista, i disposats a l'ús de la lluita armada per tal d'atènyer llurs objectius.