Bronze: diferència entre les revisions

Encara que el coure i l'estany poden aliar-se amb facilitat, rarament es troben mines mixtes, si bé existeixen algunes poques excepcions en antics jaciments a [[Iran]] i [[Tailàndia]]. El forjat regular del bronze va involucrar des de sempre el comerç de l'estany. De fet, alguns arqueòlegs sospiten que un dels disparadors de l'[[Edat del ferro]], amb el subseqüent i progressiu reemplaçament del bronze en les aplicacions més importants, es va deure a alguna interrupció seriosa en el comerç d'aquest [[mineral]] al voltant de [[1200 aC|1200 a. C.]], en coincidència amb les grans migracions del Mediterrani. La principal font d'estany a [[Europa]] va ser [[Gran Bretanya]], que posseeix dipòsits d'importància a [[Cornualla (Gran Bretanya)|Cornwall]]. Se sap que els [[Fenícia|fenicis]] van arribar fins a les seves costes amb mercaderies del [[Mar Mediterrani|Mediterrani]] per intercanviar-les per estany.

 

 

En el cas de la [[antiga Grècia|Grècia clàssica]], coneguda per la seva tradició escultòrica en [[marbre]], se sap que van desenvolupar igualment tècniques de fosa de bronze avançades,<ref>Probablement, ''fosa directa'' mitjançant original de fang, capa de cera que serà substituïda pel bronze fos, i contra[[motlle]] exterior de fang: és una tècnica molt difícil, en la qual el mínim error destrueix la peça.</ref> com ho demostren els [[bronzes de Riace]], originats en el [[segle V aC|segle V&nbsp;a.&nbsp;C.]]