Obre el menú principal

Canvis

3 bytes afegits ,  fa 6 anys
claudàtor; faltes
Fins el segle XX, les llengües ainu es parlaven a la meitat sud de l´illa de [[Sakhalin]] (ara tota ella pertanyent a Rússia) i també per petits grups de gent a les [[illes Kurils]]. Sols la variant de [[Hokkaido|Hokkaidō]] sobreviu. L´últim parlant d´ainu a [[Sakhalin]] va morir el 1994 i l´ainu de [[Hokkaido|Hokkaidō]] és ara mateix una llengua moribunda que ha estat en perill durant com a mínim les passades poques dècades. La major part dels 25,000 - 200,000 ainus ètnics del Japó parlen sols [[japonès]] en l´actualitat. En la ciutat de Nibutani (part de Biratori, a Hokkaidō) on viuen molts dels parlants nadius que queden, hi ha 100 parlants, dels quals sols 15 usaven la llengua a diari a finals dels anys 1980s.
 
Hi ha actualment un moviment actiu que tracta de fer reviscolar el llenguatge, principalment a [[Hokkaido|Hokkaidō]] però també en altres llocs, amb la intenció de revertir un descens de segles en el nombre de parlants. Açò ha conduït a un augment en la quantitat de persones que l´aprenen com a segonsegona llengua, especialment a la regió de [[Hokkaido|Hokkaidō]]. Tot açò es deu en gran part als esforços pioners d´un folklorista ainu dels últims temps, de nom [[Shigeru Kayano]], que és un parlant nadiu de la llengua ell mateix.
 
Tradicionalment, l´ainu no s´escrivia. Les històries passaven oralment d'unes persones a altres. El relat més conegut d'aquesta cultura és el de ''[[Yukar]]'', que explica la vida d´un heroi que fa servir els seus poders màgics. A causa de la poca quantitat de persones que encara parlen la llengua, s´han començat a recollir per escrit els contes i històries.
 
==Fonologia==
Les síl.·labes a són del tipus CV(C) (és a dir, tenen un començ de síl.·laba obligatori i una coda de síl.·laba opcional) i hi ha pocs conglomerats consonàntics.
 
=== Vocals ===
Les plosives {{IPA|/p t ts k/}} poden ser sonores {{IPA|[b d dz ɡ]}} entre vocals i després de nasals. Tant {{IPA|/ti/}} com {{IPA|/tsi/}} es realitzen com {{IPA|[t͡ʃi]}}, i {{IPA|/s/}} esdevé {{IPA|[ʃ]}} abans de {{IPA|/i/}} i a final de síl.laba. Hi ha un poc de variació entre dialectes; al dialecte de [[Sakhalin]], els finals sil.làbics {{IPA|/p}}, {{IPA|t}}, {{IPA|k}}, {{IPA|r/}} varen sofrir lenició i es varen 'mesclar' donant {{IPA|/x/}}. Després de {{IPA|/i/}}, aquesta {{IPA|/x/}} es pronouncia {{IPA|[ç]}}. Una parada glotal {{IPA|[ʔ]}} s´insereix freqüentment al començ de les paraules, precedint una vocal tònica, però no és fonèmica.
 
Hi ha un sistema de tons. L´accentuació de paraules específiques varia un poc entre dialectes. Generalment, les paraules que inclouen afixes tenen un cop tònic alt que recau sobre l´arrel o sobre la primera síl.·laba si aquesta és tancada o té un diftong, mentre que altres paraules tenen el cop tònic en la segona síl.laba. Hi ha, però, excepcions a aquesta generalització.
 
 
L´ainu és una llengua [[Subjecte Objecto Verb|SOV]], amb [[postposició|postposicions]]. El subjecte i l´objecte es marquen habitualment amb postposicions. Els substantius es poden agrupar per a modificar-se entre ells; el substantiu principal es situa al final. Els verbs, que són intrínsecament [[verb transitiu|transitius]] o [[verb intransitiu|intransitius]], accepten varis afixes derivacionals.
 
[[Tipologia lingüística|TipològicamenteTipològicament]], l´ainu té un ordre de paraules (i alguns altres aspectes fonològics) semblants al japonès i al coreà, mentre que el seu elevat grau de [[Llengües sintètiques|síntesi]] recorda més les llengües al nord i a l´est.
 
=== Numerals ===
Els numerslsnumerals de l´ '1' al '10' són: ''sine'' '1', ''tup'' '2', ''rep'' '3', ''inep'' '4', ''asiknep'' '5' (<''aske'' ' mà' ), ''iwanpe'' '6' (10-4), ''arwanpe'' '7', ''tupesanpe'' '8' (10-2), ''sinepesanpe'' '9' (10-1), ''wanpe'' '10' (< 'dos costats').<ref>[http://lingweb.eva.mpg.de/numeral/Ainu.htm Ainu Numerals (E. Chan)]</ref>
Aquestes formes es deriven dels numerals reconstruïts per al proto-ainu, que són: ''*si-nE-'' '1', ''*tuu-'' '2', ''*dE-'' '3', ''*ii-nE-'' / ''*pOqOn'' '4', ''*aski'' ~ ''*asik'' '5', ''*ii+hdan-'' '6', ''*a-d[E]+hdan'' '7', ''*tu+pE+hdan'' '8', ''*si-nE+pE+hdan'' '9', ''*hdan-'' '10.<ref>[http://language.psy.auckland.ac.nz/austronesian/language.php?id=828 Vovin, Alexander. 1993. A Reconstruction of Proto-Ainu. Leiden: E. J. Brill.]</ref>
 
== Escriptura ==
Oficialment, l´ainu s´escriu amb una versió modificada del sil.·labari [[katakana]], que s´usa a l´idioma [[japonès]] per a les paraules estrangeres. TambiénTambéempleaempra l´[[alfabet llatí]]. L´''[[Ainu Times]]'' usa ambdós sistemes.
 
 
53.727

modificacions