Revisió del 09:53, 23 maig 2013 modifica Mafoso (discussió \| contribucions) 22.625 edits m poso plantilla AFI. sense saber-ne ← Edició anterior		Revisió del 17:49, 26 maig 2013 modifica desfés Joutbis (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Verificadors de comptes d'usuari 71.080 edits claudàtor; faltes Edició següent →
Línia 15: Fins el segle XX, les llengües ainu es parlaven a la meitat sud de l´illa de [[Sakhalin]] (ara tota ella pertanyent a Rússia) i també per petits grups de gent a les [[illes Kurils]]. Sols la variant de [[Hokkaido\|Hokkaidō]] sobreviu. L´últim parlant d´ainu a [[Sakhalin]] va morir el 1994 i l´ainu de [[Hokkaido\|Hokkaidō]] és ara mateix una llengua moribunda que ha estat en perill durant com a mínim les passades poques dècades. La major part dels 25,000 - 200,000 ainus ètnics del Japó parlen sols [[japonès]] en l´actualitat. En la ciutat de Nibutani (part de Biratori, a Hokkaidō) on viuen molts dels parlants nadius que queden, hi ha 100 parlants, dels quals sols 15 usaven la llengua a diari a finals dels anys 1980s. Hi ha actualment un moviment actiu que tracta de fer reviscolar el llenguatge, principalment a [[Hokkaido\|Hokkaidō]] però també en altres llocs, amb la intenció de revertir un descens de segles en el nombre de parlants. Açò ha conduït a un augment en la quantitat de persones que l´aprenen com a ~~segon~~segona llengua, especialment a la regió de [[Hokkaido\|Hokkaidō]]. Tot açò es deu en gran part als esforços pioners d´un folklorista ainu dels últims temps, de nom [[Shigeru Kayano]], que és un parlant nadiu de la llengua ell mateix. Tradicionalment, l´ainu no s´escrivia. Les històries passaven oralment d'unes persones a altres. El relat més conegut d'aquesta cultura és el de ''[[Yukar]]'', que explica la vida d´un heroi que fa servir els seus poders màgics. A causa de la poca quantitat de persones que encara parlen la llengua, s´han començat a recollir per escrit els contes i històries. Línia 21: ==Fonologia== Les síl.·labes a són del tipus CV(C) (és a dir, tenen un començ de síl.·laba obligatori i una coda de síl.·laba opcional) i hi ha pocs conglomerats consonàntics. === Vocals === Línia 101: Les plosives {{IPA\|/p t ts k/}} poden ser sonores {{IPA\|[b d dz ɡ]}} entre vocals i després de nasals. Tant {{IPA\|/ti/}} com {{IPA\|/tsi/}} es realitzen com {{IPA\|[t͡ʃi]}}, i {{IPA\|/s/}} esdevé {{IPA\|[ʃ]}} abans de {{IPA\|/i/}} i a final de síl.laba. Hi ha un poc de variació entre dialectes; al dialecte de [[Sakhalin]], els finals sil.làbics {{IPA\|/p}}, {{IPA\|t}}, {{IPA\|k}}, {{IPA\|r/}} varen sofrir lenició i es varen 'mesclar' donant {{IPA\|/x/}}. Després de {{IPA\|/i/}}, aquesta {{IPA\|/x/}} es pronouncia {{IPA\|[ç]}}. Una parada glotal {{IPA\|[ʔ]}} s´insereix freqüentment al començ de les paraules, precedint una vocal tònica, però no és fonèmica. Hi ha un sistema de tons. L´accentuació de paraules específiques varia un poc entre dialectes. Generalment, les paraules que inclouen afixes tenen un cop tònic alt que recau sobre l´arrel o sobre la primera síl.·laba si aquesta és tancada o té un diftong, mentre que altres paraules tenen el cop tònic en la segona síl.laba. Hi ha, però, excepcions a aquesta generalització. Línia 107: L´ainu és una llengua [[Subjecte Objecto Verb\|SOV]], amb [[postposició\|postposicions]]. El subjecte i l´objecte es marquen habitualment amb postposicions. Els substantius es poden agrupar per a modificar-se entre ells; el substantiu principal es situa al final. Els verbs, que són intrínsecament [[verb transitiu\|transitius]] o [[verb intransitiu\|intransitius]], accepten varis afixes derivacionals. [[Tipologia lingüística\|~~Tipològicamente~~Tipològicament]], l´ainu té un ordre de paraules (i alguns altres aspectes fonològics) semblants al japonès i al coreà, mentre que el seu elevat grau de [[Llengües sintètiques\|síntesi]] recorda més les llengües al nord i a l´est. === Numerals === Els ~~numersls~~numerals de l´ '1' al '10' són: ''sine'' '1', ''tup'' '2', ''rep'' '3', ''inep'' '4', ''asiknep'' '5' (<''aske'' ' mà' ), ''iwanpe'' '6' (10-4), ''arwanpe'' '7', ''tupesanpe'' '8' (10-2), ''sinepesanpe'' '9' (10-1), ''wanpe'' '10' (< 'dos costats').<ref>[http://lingweb.eva.mpg.de/numeral/Ainu.htm Ainu Numerals (E. Chan)]</ref> Aquestes formes es deriven dels numerals reconstruïts per al proto-ainu, que són: ''si-nE-'' '1', ''tuu-'' '2', ''dE-'' '3', ''ii-nE-'' / ''pOqOn'' '4', ''aski'' ~ ''asik'' '5', ''ii+hdan-'' '6', ''a-d[E]+hdan'' '7', ''tu+pE+hdan'' '8', ''si-nE+pE+hdan'' '9', ''hdan-'' '10.<ref>[http://language.psy.auckland.ac.nz/austronesian/language.php?id=828 Vovin, Alexander. 1993. A Reconstruction of Proto-Ainu. Leiden: E. J. Brill.]</ref> == Escriptura == Oficialment, l´ainu s´escriu amb una versió modificada del sil.·labari [[katakana]], que s´usa a l´idioma [[japonès]] per a les paraules estrangeres. ~~También~~També s´~~emplea~~empra l´[[alfabet llatí]]. L´''[[Ainu Times]]'' usa ambdós sistemes.

Ainu: diferència entre les revisions