Revisió del 17:40, 12 abr 2013 modifica Galazan (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors 8.938 edits m Revertides les edicions de: 213.97.209.240 (discussió) fins l'última edició de: Galazan ← Edició anterior		Revisió del 21:23, 26 maig 2013 modifica desfés Sorenike (discussió \| contribucions) Autopatrullats 28.489 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: '''Llefià''' és com es coneix popularment ala ~~districte~~l’antic Districte V de [[Badalona]],; ~~situat~~actualment aen ~~l'extrem~~un ~~sud-oest~~districte conjunt amb el barri de la[[La ~~ciutat~~Salut (Badalona)\| La Salut]]. Està ~~compost~~dividit ~~per~~en tres barris diferents: [[Sant ~~Joan~~Antoni de Llefià]], [[Sant ~~Mori~~Joan de Llefià]] i [[Sant ~~Antoni~~Mori de Llefià]], però la població en general denomina els tres barris de forma comuna simplement com Llefià. == Situació == Limita amb els barris d'[[Artigues (Badalona)\|Artigues]] i [[Sant Roc (Badalona)\|Sant Roc]] i la ciutat de [[Sant Adrià de Besòs]] al sud, amb el barri de [[La Salut (Badalona)\|La Salut]] al nord-est i la ciutat de [[Santa Coloma de Gramenet]] a l'oest, i té una extensió de 0,97 km quadrats.▼ ▲Limita amb els barris d'[[Artigues (Badalona)\|Artigues]] i, [[Sant Roc (Badalona)\|Sant Roc]] ia l'est; la ciutat de [[Sant Adrià de Besòs]] al sud,-est; amb ~~el barri de~~ [[La Salut (Badalona)\|La Salut]] al nord~~-est~~ i amb la ciutat de [[Santa Coloma de Gramenet]] a l'oest~~, i~~. téTé una extensió de 0,97 km quadrats. <ref name=historia>{{ref-llibre\|nom=baeza\|títol=25 anys de la nostra història: [Associació de Veïns Ronda Sant Antoni i Adjacents, 1977-2002]\|lloc=Badalona\|any=2002\|autor=BAEZA, José\|coautors=A.VV. Ronda Sant Antoni de Llefià i Adjacents\|llengua=català, castellà}}</ref> Hi viu una població de 44.496 persones, una cinquena part dels 221.798 habitants de Badalona (2010), resultant una de les densitats de població més alta de l'àrea metropolitana de [[Barcelona]]. La població es distribueix d'aquesta forma: Sant Antoni, 15.937 hab. i 0,41 km²; Sant Mori, 15.379 hab. i 0,27 km²; i Sant Joan, 13.720 hab. i 0,29 km². El gentilici pels seus habitants és llefianenc, llefianenca. == Demografia == El barri disposa de set col·legis d'educació infantil i primària (CEIP) i dos instituts d'ensenyament secundari (IES). Les infraestructures culturals consisteixen en la Biblioteca Xavier Soto, el Centre Cívic Torre Mena, el Casal Cívic de Llefià i el teatre Blas Infante. També hi ha equipaments esportius com el Poliesportiu de Llefià, el camp de futbol, una piscina, i diversos camps de bàsquet i de petanca. Al territori hi viu una població de 44.281 persones<ref name="poblacio"/>, sent aquesta una cinquena part dels habitants de Badalona (2010), el que en resulta una de les densitats de població més alta de l'[[Àrea Metropolitana de Barcelona]]<ref name="historia"/>. La població es distribueix de la següent forma: Respecte als serveis, Llefià disposa d'un Centre d'Atenció Primària (CAP), una oficina de Benestar Social, un centre de planificació familiar, una residència de gent gran, una oficina de correus i una Oficina de Treball de la Generalitat (OTG-INEM).▼ * Sant Antoni: 15.869 hab.<ref name=poblacio>{{ref-web\|nom=Pobllefia\|url=http://badalona.cat/portalWeb/getfile?_nfpb=true&_pageLabel=contingut_estatic&dDocName=AJB036210&dID=42445&rendition=Web\|consulta=26 maig 2013\|títol=Distribució de la població per barris i gèneres\|autor=Ajuntament de Badalona}}</ref> i 0,41 km² Dins del teixit associatiu cal destacar les sis associacions de veïns: AVV Juan Valera, AVV Sant Mori de Llefià, AVV Ronda Sant Antoni, AVV Sant Antoni de Llefià, AVV Sant Joan de Llefià Baix-Gran Sol, AVV Sant Joan de Llefià Alt. A més al barri hi ha centres regionals, AMPA dels centres d'ensenyament, esplais, entitats culturals, entitats esportives, moviments de joves, etc. * Sant Mori: 15.511 hab.<ref name="poblacio"/> i 0,27 km² * Sant Joan: 12.901 hab.<ref name="poblacio"/> i 0,29 km² Es pot dir que la seva població és jove, amb una mitjana d'edat de 30-35 anys i amb un grau d'importància de la joventut d'entre 14-30 anys del barri. No obstant, la població s'ha anat estancant, i fins i tot ha anat perdent població. Malgrat que s'ha anat recuperant poc a poc amb la nova immigració estrangera, principalment marroquina, xinesa o del Pakistan, a més de diferents estats d'Amèrica del Sud.<ref name="historia"/> ~~S'hi celebren varies festes populars, des de finals de maig fins la revetlla de Sant Joan.~~ == ~~Un text sobre Llefià~~Història == La [[Serra d'en Mena]], on s'assenta Llefià, havia estat sempre una zona de conreu i ramaderia amb algunes masies que hi havia a la zona. El 1553 es comptabilitzen 17 cases.<ref name="historia"/> Aquest districte rep comunament el nom de Llefià, i està composat per tres barris diferents: Sant Mori de Llefià, Sant Antoni de Llefià i Sant Joan de Llefià; malgrat aquesta diferenciació en tres barris diferents dintre d'un mateix Districte, la població no ho té en compte, i es refereix al Districte sencer com "el Barri de Llefià", que limita amb els barris de Sant Roc i Artigues a l'est, i de La Salut al nord. Amb l'arribada de la [[Revolució Industrial]], Badalona com d'altres ciutats dels voltants de Barcelona, va experimentar un gran canvi ~~pel que fa a~~en la seva estructura ~~geogràfica~~urbanística ~~com~~i social: l'arribada de les indústries situades als voltants del centre de la ciutat i properes a la línia del ferrocarril ~~(el primer de la península ibèrica inaugurat~~ el 1848) van afavorir el desenvolupament de la ciutat i dels seus voltants, amb el naixement de polígons industrials i nous barris obrers als voltants d'aquests. Malgrat això, "Linicialment l'expansió urbanística es va circumscriure a les zones més pròximes del nucli urbà tradicional i, per tant, no ~~va afectar~~afectà a Llefià.<ref ~~Així, a l'any 1848 el Dr. Antoni Montserrat va descriure el que en aquella època es coneixia com a barri de Llefià~~ name="~~().~~ historia"/>▼ Badalona ha estat sempre una ciutat per on sempre han passat i passaran diferents cultures: ibers, romans (els quals van nomenar la seva ciutat com Betulo, nom que ha perdurat fins avui dia, però que amb el pas del temps ha passat a tenir el nom actual), àrabs… diferents persones de diferents llocs. Pel que fa al territori que ocupa el barri de Llefià, la Serra de Mena, sempre ha estat zona de cultius i ramaderia per a la població que hi habitava en algunes masies de la zona o dels voltants (unes 17 cases segons datacions del 1553). En el segle XX el barri comença a prendre la seva forma actual a causa de les diferents urbanitzacions. Les primires s'inicien entre els anys 1921 i 1925. L'Ajuntament aprovà diferents urbanitzacions en tota la ciutat, algunes de les quals a Llefià. Malgrat aquestes primeres urbanitzacions i l'establiment de segones residències dels barcelonins amb poder adquisitiu, encara es compartia territori amb les vinyes i les parcel·les agràries. A partir de [[1930]], abans de la [[Guerra Civil Espanyola\|Guerra Civil]], la barriada comença a créixer notablement en número de població, com succeí a tota la ciutat. És entre els anys 20 i 30 en que es produeix la primera onada migratòria amb gent que provenia del comp de [[Múrcia]] i [[Almeria]].<ref name="historia"/> ▲Amb l'arribada de la Revolució Industrial, Badalona com d'altres ciutats dels voltants de Barcelona, va experimentar un gran canvi pel que fa a la seva estructura geogràfica com social: l'arribada de les indústries situades als voltants del centre de la ciutat i properes a la línia del ferrocarril (el primer de la península ibèrica inaugurat el 1848) van afavorir el desenvolupament de la ciutat i dels seus voltants, amb el naixement de polígons industrials i nous barris obrers als voltants d'aquests. Malgrat això, "L'expansió urbanística es va circumscriure a les zones més pròximes del nucli urbà tradicional i, per tant, no va afectar a Llefià. Així, a l'any 1848 el Dr. Antoni Montserrat va descriure el que en aquella època es coneixia com a barri de Llefià "(). Durant el règim franquista és quan es va produir una segona onada migratòria a Badalona molt més forta que l'anterior. Aquesta nova migració. A Badalona van arribar-hi majoritàriament gent del camp andalús, extremeny, i menys notablement, de Galícia, Castella i Lleó i d'altres zones de la península. Els nous immigrants, juntament amb el fenomen del ''baby boom'' dels anys 50-60, van tenir una especial significació en el barri, ja d'ençà es produeix la massiva construcció d'habitatges i la definició definitiva de la forma actual del barri.<ref name="historia"/> Ja en el segle XX, el barri comença a agafar la forma actual, a causa de les diferents urbanitzacions del seu territori: comencen les primeres urbanitzacions del barri, i entre els anys 1921 i 1925 l'Ajuntament aprovà diferents urbanitzacions en tota la ciutat, algunes de les quals es van portar a terme en el territori del barri. Malgrat aquestes primeres urbanitzacions, i les de les persones amb alt nivell adquisitiu de Barcelona que establiren en aquest territori la seva segona residència, encara es compartia territori amb les vinyes i les parcel·les conreades de sempre. == Equipaments == Arribats a l'any 1930 i aproximant-nos a la Guerra Civil espanyola, la barriada comença a créixer notablement en el número de població, com també passà en tota la ciutat. La Guerra Civil dels anys 1936-1939 que va abastar tot l'Estat, també va estar present a l'àmbit de la ciutat badalonina, però va ser molt més forta la repressió a la població badalonina. Posteriorment van venir aproximadament quaranta anys de dictadura del General Francisco Franco. Durant aquest règim a l'Estat espanyol, es quan es va produir una segona onada migratòria a Badalona (la primera va ser durant els anys 20-30 amb gent que provenia del camp de Múrcia i Almeria), molt més forta que l'anterior. Aquesta nova migració es va caracteritzar per ser una migració interior de les persones: a Badalona van arribar-hi majoritàriament gent del camp andalús, extremeny, i menys notablement, de Galícia, Castella i Lleó i d'altres zones de la península. Va ser aquí i posteriorment amb el fenomen del "Baby Boom" que la població de tot l'Estat es va multiplicar (incloent-hi també dintre Badalona i Llefià). El barri disposa de set col·legis d'educació infantil i primària (CEIP) i dos instituts d'ensenyament secundari (IES). Les infraestructures culturals consisteixen en la Biblioteca de Llefià-Xavier Soto<ref>{{ref-web\|url=http://badalona.cat/portalWeb/badalona.portal?_nfpb=true&_pageLabel=detall_directori&_id=466#wlp_detall_directori\|consulta=26 maig 2013\|títol=Biblioteca Llefià-Xavier Soto\|autor=Ajuntament de Badalona}}</ref> , el [[Torre Mena\|Centre Cívic Torre Mena]]<ref>{{ref-web\|url=http://badalona.cat/portalWeb/badalona.portal?_nfpb=true&_pageLabel=detall_directori&_id=473\|consulta=26 maig 2013\|títol=Centre Cívic Torre Mena\|autor=Ajuntament de Badalona}}</ref> , el Casal Cívic de Llefià<ref>{{ref-web\|url=http://badalona.cat/portalWeb/badalona.portal?_nfpb=true&_pageLabel=detall_directori&_id=593#wlp_detall_directori\|consulta=26 maig 2013\|títol=Casal Cívic de Llefià\|autor=Ajuntament de Badalona}}</ref> i el [[Teatre Blas Infante]].<ref>{{ref-web\|url=http://badalona.cat/portalWeb/badalona.portal;jsessionid=1Ws1Pr0GpDXw7Gp7TgzHTwpQnh7d9QptchcDbLRL0xpSqq1vZT1w!166391539?_nfpb=true&_pageLabel=detall_directori&_id=582#wlp_detall_directori\|consulta=26 maig 2013\|títol=Teatre Blas Infante\|autor=Ajuntament de Badalona}}</ref> També hi ha equipaments esportius com el Poliesportiu de Llefià, el camp de futbol, una piscina, i diversos camps de bàsquet i de petanca. ▲Respecte als serveis, Llefià disposa d'un Centre d'Atenció Primària (CAP), una oficina de Benestar Social, un centre de planificació familiar, una residència de gent gran, una oficina de correus i una Oficina de Treball de la Generalitat (OTG-INEM). == Associacionisme == Aquests dos fenòmens van tenir una especial significació en el barri, ja que a partir dels anys 50-60 es quan es produeix la massiva construcció d'habitatges, i la definició definitiva de la forma actual del barri. A més, podem parlar que Llefià és un barri jove, amb una mitjana d'edat dels 30-35 anys, a efecte del "Baby Boom", i també, tenint en compte el grau d'importància de la joventut d'entre 14-30 anys del barri, que és el col·lectiu per edats més nombrós darrere dels anteriorment mencionats. Tot això conforma una població d'aproximadament 60.000 habitants, amb una taxa de densitat de població per metre quadrat de les més altes de tota Catalunya. Aquesta població s'ha anat estancant al barri, i fins i tot anar perdent població, malgrat que s'ha anat recuperant poc a poc amb la nova immigració estrangera, principalment gent marroquina, xinesa o del Pakistan, a més de diferents estats d'Amèrica del Sud. Dins del teixit associatiu cal destacar les sis associacions de veïns: AVV Juan Valera<ref>{{ref-web\|nom=juanvalera\|url=http://badalona.cat/portalWeb/badalona.portal?_nfpb=true&_pageLabel=detall_directori&_id=864#wlp_detall_directori\|consulta=26 maig 2013\|títol=A.VV. Juan Valera\|autor=Ajuntament de Badalona}}</ref> , AVV Sant Mori de Llefià<ref>{{ref-web\|url=http://www.avstmori.entitatsbadalona.net/Home/_H4QS29qxa73Vjq1WKMm85qJT-vgnIOKyrM9qeLFA1Nu05t0Z0ZD7gg\|consulta=26 maig 2013\|títol=A.VV. Sant Mori de Llefià\|autor=Entitats de Badalona}}</ref>, AVV Ronda Sant Antoni, AVV Sant Antoni de Llefià<ref>{{ref-web\|url=http://www.llefia.org/St_Antoni/\|consulta=26 maig 2013\|títol=A.VV. Sant Antoni de Llefià\|autor=A.VV. Sant Antoni de Llefià}}</ref> , AVV Sant Joan de Llefià Baix-Gran Sol, AVV Sant Joan Alt de Llefià<ref>{{ref-web\|url=http://www.avv.santjoanaltdellefia.entitatsbadalona.net/Home/_H4QS29qxa709BVwCD_1eRdt0G-tU0stjlrGTAyh42EtsugMB2Jjm8w\|consulta=26 maig 2013\|títol=A.VV. Sant Joan Alt de Llefià\|autor=Entitats de Badalona}}</ref> . A més al barri hi ha centres regionals, AMPA dels centres d'ensenyament, esplais, entitats culturals, entitats esportives, moviments de joves, etc. ~~() BAEZA, J [2002], 25 anys de la nostra història.Pàg. 18-19~~ == Enllaços externs == Linha 34 ⟶ 40: [http://www.llefia.org/arxiu Arxiu Històric de Llefià] * [http://dani1977.50webs.com/html/works/urban.htm Fotos artístiques de Llefià] De les fotos 2 a 5 de Urban i les fotos de blanc i negre d'aquesta pàgina són de Llefià. Fetes per Dani Marín www.danimarin.tk == Referencias == {{listaref}} {{Coord\|41\|26\|25.24\|N\|2\|13\|33.35\|E\|type:landmark_region:ES-CT\|display=title}}

Llefià: diferència entre les revisions