Revisió del 14:03, 27 maig 2013 modifica Anònim (discussió \| contribucions) 595 edits m Anònim ha mogut Pastis a Pastís (licor): mireu qualsevol diccionari. Aguda acabada en -is, porta accent. ← Edició anterior		Revisió del 14:06, 27 maig 2013 modifica desfés Anònim (discussió \| contribucions) 595 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:Pastis1.jpg\|thumb\|right\|Una ampolla de ~~pastis~~pastís i dos gots de licor amb aigua.]]▼ ~~{{confusió\|Pastís}}~~ El '''pastís'~~'pastis''''' (pronunciació en francès, ''pastís~~'') és un [[licor]] d'[[anís]] [[occità]] que es beu a [[França]] fred i dissolt en aigua, típicament a l'aperitiu. El contingut alcohòlic del licor ronda els 40°-45°, però mesclat amb aigua queda en uns 7°. N'existeixen versions sense alcohol.▼ ▲[[Fitxer:Pastis1.jpg\|thumb\|right\|Una ampolla de pastis i dos gots de licor amb aigua.]] ▲El '''''pastis''''' (pronunciació en francès, ''pastís'') és un [[licor]] d'[[anís]] [[occità]] que es beu a [[França]] fred i dissolt en aigua, típicament a l'aperitiu. El contingut alcohòlic del licor ronda els 40°-45°, però mesclat amb aigua queda en uns 7°. N'existeixen versions sense alcohol. Encara que avui en dia es consumeix a tot l'estat francès, es considera típic de l'[[Occitània]] oriental, especialment de [[Marsella]] i [[Provença]], on és considerat, com la [[petanca]], un símbol de l'estil de vida de la regió. Linha 14 ⟶ 13: == Consumició == El ~~pastis~~pastís es beu usualment diluït amb aigua en una proporció estàndard de cinc volums d'aigua per ~~cada~~ un de ~~pastis~~pastís. Es tracta d'un licor transparent que, amb l'aigua, forma una dissolució ~~col·loidal~~coŀloidal (alguns dels seus components no són solubles en aigua i això fa que es facin microcoàguls no apreciables a simple vista) que es ~~manisfesta~~manifesta en què veiem una barreja opaca i d'un color groguenc. A França és habitual afegir-hi, a més d'aigua, xarops dolços. Els més comuns tenen fins i tot un nom i es diuen ''perroquet'' (lloro), quan és verd, amb xarop de menta; ''tomate'' (tomàquet), quan és vermell, amb xarop de magrana; i ''mauresque'' (moro) quan s'afegeix xarop d'[[orxata]]. == Altres licors d'anís mediterranis == Al món, i en particular a la Mediterrània, hi ha molts licors, blancs o no, a base d'~~anis~~anís, que es beuen sols o amb aigua. Per exemple, alguns dels més coneguts són: * [[Anís]] i en particular, a [[Espanya]], per exemple, l'[[Anís del Mono]], que es veu sol com a digestiu o al café. * ''Chinchón'', un licor d'anís típic de [[Madrid]]. * ''[[Arak (beguda destil·lada)\|Arak]]'' a l'est de la Mediterrània, es beu amb aigua i gel. * ''[[Ouzo]]'', un licor [[Grècia\|grec]] a base d'anís, regalèssia i raïm. * ''[[Patxaran]]'', beguda [[Euskadi\|basca]] d'anís amb ~~fruits de l'aranyoner~~aranyons, que es beu sol. * ''[[Sambuca (licor)\|Sambuca]]'' a [[Itàlia]], que es beu sola, amb aigua o amb el cafè. * ''[[Raki]]'' a [[Turquia]], que es beu dissolt en aigua, obtenint-se una beguda blanca i opaca.

Pastís (licor): diferència entre les revisions