Diferència entre revisions de la pàgina «Pastís (licor)»

82 octets eliminats ,  fa 7 anys
cap resum d'edició
m (Anònim ha mogut Pastis a Pastís (licor): mireu qualsevol diccionari. Aguda acabada en -is, porta accent.)
[[Fitxer:Pastis1.jpg|thumb|right|Una ampolla de pastispastís i dos gots de licor amb aigua.]]
{{confusió|Pastís}}
El '''pastís''pastis''''' (pronunciació en francès, ''pastís'') és un [[licor]] d'[[anís]] [[occità]] que es beu a [[França]] fred i dissolt en aigua, típicament a l'aperitiu. El contingut alcohòlic del licor ronda els 40°-45°, però mesclat amb aigua queda en uns 7°. N'existeixen versions sense alcohol.
[[Fitxer:Pastis1.jpg|thumb|right|Una ampolla de pastis i dos gots de licor amb aigua.]]
El '''''pastis''''' (pronunciació en francès, ''pastís'') és un [[licor]] d'[[anís]] [[occità]] que es beu a [[França]] fred i dissolt en aigua, típicament a l'aperitiu. El contingut alcohòlic del licor ronda els 40°-45°, però mesclat amb aigua queda en uns 7°. N'existeixen versions sense alcohol.
 
Encara que avui en dia es consumeix a tot l'estat francès, es considera típic de l'[[Occitània]] oriental, especialment de [[Marsella]] i [[Provença]], on és considerat, com la [[petanca]], un símbol de l'estil de vida de la regió.
 
== Consumició ==
El pastispastís es beu usualment diluït amb aigua en una proporció estàndard de cinc volums d'aigua per cada un de pastispastís. Es tracta d'un licor transparent que, amb l'aigua, forma una dissolució col·loidalcoŀloidal (alguns dels seus components no són solubles en aigua i això fa que es facin microcoàguls no apreciables a simple vista) que es manisfestamanifesta en què veiem una barreja opaca i d'un color groguenc.
 
A França és habitual afegir-hi, a més d'aigua, xarops dolços. Els més comuns tenen fins i tot un nom i es diuen ''perroquet'' (lloro), quan és verd, amb xarop de menta; ''tomate'' (tomàquet), quan és vermell, amb xarop de magrana; i ''mauresque'' (moro) quan s'afegeix xarop d'[[orxata]].
 
== Altres licors d'anís mediterranis ==
Al món, i en particular a la Mediterrània, hi ha molts licors, blancs o no, a base d'anisanís, que es beuen sols o amb aigua. Per exemple, alguns dels més coneguts són:
* [[Anís]] i en particular, a [[Espanya]], per exemple, l'[[Anís del Mono]], que es veu sol com a digestiu o al café.
* ''Chinchón'', un licor d'anís típic de [[Madrid]].
* ''[[Arak (beguda destil·lada)|Arak]]'' a l'est de la Mediterrània, es beu amb aigua i gel.
* ''[[Ouzo]]'', un licor [[Grècia|grec]] a base d'anís, regalèssia i raïm.
* ''[[Patxaran]]'', beguda [[Euskadi|basca]] d'anís amb fruits de l'aranyoneraranyons, que es beu sol.
* ''[[Sambuca (licor)|Sambuca]]'' a [[Itàlia]], que es beu sola, amb aigua o amb el cafè.
* ''[[Raki]]'' a [[Turquia]], que es beu dissolt en aigua, obtenint-se una beguda blanca i opaca.
594

modificacions