Diferència entre revisions de la pàgina «Vegueria»

16.647 octets eliminats ,  fa 6 anys
Res d'important
(Es desfà la revisió 11731891 de 85.192.75.202 (Discussió))
(Res d'important)
La vegueria es una simple comunitat on amb l'ajuda d'un vagueri es manda.
Una '''vegueria''' (antigament ''vegueriu'') és el territori sobre el qual tenia potestat un '''veguer''', autoritat delegada del comte o vescomte, i posteriorment del rei, amb jurisdicció subsidiària en territoris de l'Església o baronies. Fou una institució del [[Principat de Catalunya]], d'origen medieval, que durà des del {{segle|XII|s}} fins al {{segle|XVIII|s}}, quan van ser substituïdes per [[corregiment]]s arran del [[Decret de Nova Planta]] del 1716, i a la [[Catalunya del Nord]] fins al 1790 amb la [[Revolució Francesa]].
 
A [[Andorra]], fins al [[1993]] hi va haver dues vegueries, la [[vegueria episcopal]] i la [[vegueria francesa]], que eren les representacions dels dos cosenyors i tenien facultats polítiques. Foren abolides amb l'aprovació de la [[Constitució andorrana]] que atorgà als antics veguers la figura de [[cap d'estat]].
 
Actualment a [[Catalunya]] hi ha un procés de recuperació de les vegueries. En l'[[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006]] es restableix la vegueria com a divisió territorial amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la [[Generalitat de Catalunya]].
 
==Història==
La funció del veguer prové de l'anterior vicari (del [[llatí]] ''vicarius'' ), funcionari comtal dels [[segle IX|segles {{romanes|IX|9}}]] a [[segle XI|{{romanes|XI|11}}]], de rang inferior al [[vescomte]] i amb funcions de defensa del territori d'un castell.<ref>{{GEC|0217603|Vicari}}</ref> Amb el temps els territoris es van anar estenent i els drets senyorials hereditaris van passar al castlà i les funcions de delegació del comte, després rei d'ençà del {{segle|XIII}}, van passar al veguer. Aquest assumia responsabilitats judicials i de representació, era ajudat en les seues funcions per [[sotsveguer|sotsveguers]].
 
Les vegueries eren una eina de control reial del territori, enfrontada en molts cops amb la pròpia [[Generalitat]] i els poders municipals. Convivien amb altres divisions territorials: l'eclesiàstica (bisbats), la jurisdiccional (baronies senyorials i batllies reials), i la fiscal ([[col·lecta|col·lectes]]). Però la vegueria era la divisió bàsica i emblemàtica. Hi va haver nombrosos canvis, tant en el nombre de vegueries com en els límits. Algunes, com les de Girona i Lleida, tenien dimensions regionals. Altres vegueries, així com la majoria de sots-vegueries, eren relativament petites, d'una escala comarcal.
 
===Vegueries històriques===
[[Fitxer:Vegueries Catalunya 1304.svg|350px|thumb|Divisó territorial segons els fogatge de 1304<br>{{legend|#5A9EA1|Vegueries}}
{{legend|#CFCC74|Senyorius sense veguer}}
{{legend|#81DE8C|Domini de la Vall d'Aran}}]]
Al {{segle|XII}} existien deu vegueries,<ref>{{GEC|0216931|Vegueria}}</ref> que es van anar ampliant. En època de [[Jaume el Just]] eren:
* Vegueria del Bages, o de Manresa, amb la [[sotsvegueria del Moianès]], que després passà a dependre de Barcelona, i després amb les sotsvegueries de [[Sotsvegueria de Berga|Berga]] i del [[sotsvegueria del Lluçanès|Lluçanès]].
* [[Vegueria de Barcelona]], amb la [[sotsvegueria del Vallès]], i durant un temps amb les sotsvegueries d'[[sotsvegueria d'Igualada|Igualada]] i el [[sotsvegueria del Moianès|Moianès]].
* Vegueria del Berguedà, o de Berga, després sotsvegueria dependent de Manresa.
* Vegueria de Besalú, després sotsvegueria dependent de Girona.
* [[Vegueria de Camarasa]], després incorporada a la de Lleida.
* Vegueria de Camprodon.
* Vegueria de Cervera, amb les sotsvegueries d'Agramunt i dels Prats de Rei.
* Vegueria de Girona.
* [[Vegueria de Lleida]], amb la sotsvegueria de Balaguer, després anomenada vegueria de Lleida, Pallars i Camarasa.
* [[Vegueria de Montblanc]].
* Vegueria d'Osona, o de Vic.
* Vegueria del Pallars, després sotsvegueria dependent de Lleida.
* Vegueria de la Ral (Sant Pau de Segúries), després sotsvegueria dependent d'Osona.
* Vegueria de Ribagorça, desapareguda al {{segle|XIV}}.
* Vegueria de Ripollès, o de Ripoll, després sotsvegueria dependent d'Osona.
* [[Vegueria de Tarragona]].
* Vegueria de Tàrrega.
* Vegueria de Tortosa.
* [[Vegueria del Penedès|Vegueria de Vilafranca del Penedès]], amb la sotsvegueria d'Igualada després incorporada a Barcelona.
 
A més, en el [[Regne de Mallorca]] (dependent de [[Jaume II de Mallorca]]):
*Vegueria del Rosselló, amb la sotsvegueria del Vallespir.
*Vegueria del Conflent, o de Vilafranca de Conflent, amb la sotsvegueria del Capcir.
*Vegueria de Cerdanya, o de Puigcerdà, amb les sotsvegueries de Baridà i de Ribes, aquesta dependent més endavant de Camprodon. Amb la divisió del [[tractat dels Pirineus]] es va crear una nova vegueria a l'[[Alta Cerdanya]] amb capital a [[Sallagosa]].
*A Mallorca, encara que no prengué el nom de vegueries: [[Veguer de la Ciutat]] i [[Veguer de Fora]].
 
La Vall d'Aran es mantenia com a districte singular, a més d'altres senyorius com el [[comtat d'Urgell]] i el [[comtat d'Empúries]] anomenats «territoris on no hi entra veguer».<ref name="Vila">{{Ref-llibre |cognom=Vila |nom=Pau |enllaçautor=Pau Vila i Dinarès |títol=La divisió territorial de Catalunya |editorial=Seix Barral |lloc=Barcelona |data=1977 |isbn=84 322 9508 6}} Facsímil de l'edició Barcelona: Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya, 1937.</ref>
 
Més endavant van aparèixer encara les vegueries d'[[Vegueria d'Urgell|Urgell]], de Balaguer i d'Agramunt (que va comportar la desaparició de la d'Urgell) i la sotsvegueria de Lluçanès. A la segona meitat del {{segle|XVII}}, després de l'annexió a França de les vegueries de Perpinyà i de Vilafranca de Conflent, Catalunya es dividia en 15 vegueries, 9 sotsvegueries i el districte especial de la Vall d'Aran.
 
L'article 30 del decret de Nova Planta del 16 de gener de 1716, substituïa les vegueries per corregiments. Les 24 unitats de vegueries i sotsvegueries es van agrupar en 12 corregiments sense modificar els límits. Des d'un punt de vista geogràfic era una continuïtat de les vegueries amb un major equilibri. Políticament era la imposició del sistema de governació del [[regne de Castella]]. Popularment va sobreviure la denominació de vegueria com a sinònim de corregiment<ref name="Vila"/>
 
A Occitània van sorgir igualment les vegueries. La [[Fenolleda]] va ser una vegueria dependent de [[Carcassona]]. En el [[ducat d'Atenes]] hi va haver tres vegueries: d'[[Atenes]], de [[Tebes (Grècia)|Tebes]] i de [[Levàdia]].
 
==Reconstitució de les vegueries==
Durant la [[Segona república espanyola|Segona república]] la [[Generalitat republicana]] ([[1931]]-[[1939]]) va reconstituir [[Catalunya]] en nou regions després anomenades vegueries, suprimides el [[1939]] pel Govern de Franco. Actualment la [[Generalitat de Catalunya]] està en ple procès de recuperació de les vegueries, en principi set.
 
===Generalitat republicana===
[[Fitxer:Regions de Catalunya 1936.svg|thumb|Regions de Catalunya entre 1936 i 1939]]
El 1931, la Generalitat va crear la [[Divisió territorial de Catalunya de 1936|Ponència de la Divisió Territorial]] formada, entre altres, per [[Ventura Gassol]], [[Pau Vila i Dinarès]] i [[Antoni Rovira i Virgili]], amb l'objectiu de substituir la divisió territorial del 1833 per una nova estructura policoadministrativa. Després d'una àmplia enquesta municipal es va publicar, el 1933, l'informe de la ponència ''Divisió territorial. Estudis i projecte. Nomenclàtor de municipis'', on es proposava la divisió en 38 comarques i 9 vegueries. Els [[fets del sis d'octubre]] van paralitzar la seva aprovació que no es va produir fins el 27 d'agost de 1936 amb el decret de ''Divisió Territorial de Catalunya'',<ref>{{Citar publicació |cognom=Generalitat de Catalunya |article=Decret del Conseller d'Economia i Serveis Públics, de 27 d'agost de 1936 |url=https://www.gencat.net/eadop/imatges/republica/1936/19360253.pdf |format=PDF |consulta=20 gener 2009 |publicació=[[Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya]] |lloc=Barcelona |volum=any IV vol. III |exemplar=núm. 253 |data=9 setembre 1936 |pàgines=p. 1379-1380}}</ref> canviant el nom de vegueries por regions numerades de la I a la IX:<ref>[http://www.racocatala.cat/eltalp/GC36.jpg Cartell editat per la Generalitat], del 1936.</ref>
 
*Regió I, capital a [[Barcelona]] i amb el [[Baix Llobregat]], el [[Barcelonès]], el [[Maresme]], el [[Vallès Occidental]] i el [[Vallès Oriental]].
*Regió II, capital a [[Girona]], i amb l'[[Alt Empordà]], el [[Baix Empordà]], la [[Garrotxa]], el [[Gironès]] (incloïa el [[Pla de l'Estany]]), i la [[Comarca de la Selva|Selva]].
*Regió III, capital a [[Tarragona]], i amb l'[[Alt Camp]], l'[[Alt Penedès]], el [[Baix Penedès]], el [[Garraf]] i el [[Tarragonès]].
*Regió IV, capital a [[Reus]], i amb el [[Baix Camp]], la [[Conca de Barberà]], el [[Priorat]] i la [[Ribera d'Ebre]].
*Regió V, capital a [[Tortosa]], i amb el [[Baix Ebre]], el [[Montsià]] i la [[Terra Alta]].
*Regió VI, capital a [[Vic]], i amb la [[Cerdanya]], [[Osona]] i el [[Ripollès]].
*Regió VII, capital a [[Manresa]], i amb l'[[Anoia]], el [[Bages]], el [[Berguedà]] i el [[Solsonès]].
*Regió VIII, capital a [[Lleida]], i amb les [[Garrigues]], la [[Noguera]], l'[[Urgell]], la [[Segarra]] i el [[Segrià]] (el [[Pla d'Urgell]] és posterior).
*Regió IX, capital a [[Tremp]], i amb l'[[Alt Urgell]], el [[Pallars Jussà]] (incloïa l'[[Alta Ribagorça]]), el [[Pallars Sobirà]] i la [[Vall d'Aran]].
 
La denominació de ''regió'' fou canviada per la de ''vegueria'' l'[[1 de desembre]] de [[1937]], en plena [[Guerra Civil Espanyola]], pel president de la Generalitat [[Lluís Companys]], i per pressió de Rovira i Virgili. El 1939 es va suprimir aquesta divisió, però va subsistir entre els geògrafs.
 
===Generalitat actual===
[[Fitxer:Àmbits de Catalunya 1995.svg|thumb|Àmbits del Pla Territorial de Catalunya, 1995]]
L'[[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979|Estatut de 1979]] no va contemplar la regionalització de Catalunya, però cada servei de la Generalitat s'ha organitzat amb una estructura regional. El 1995 el [[Pla territorial general de Catalunya]] delimitava set àmbits funcionals territorials:<ref>[http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/plans/general/ptgeneral.jsp Pla Territorial de Catalunya], Llei 1/1995, de 16 de març.</ref>
*[[Àmbit Metropolità de Barcelona|Àmbit metropolità]], és la Regió I més l'Alt Penedès i el Garraf.
*[[Alt Pirineu i Aran]], és la Regió IX (Tremp) més la Cerdanya.
*[[Camp de Tarragona]], és part de les Regions III (Tarragona) i IV (Reus).
*[[Catalunya Central|Comarques Centrals]], és la Regió VII (Manresa) més Osona.
*[[Comarques Gironines]], és la Regió II (Girona) més el Ripollès.
*[[Ponent (regió)|Ponent]], és la Regió VIII (Lleida).
*[[Terres de l'Ebre]], és la Regió V (Tortosa) més la Ribera d'Ebre.
 
{{ambitcat|}}
{{entcat|[[Alt Pirineu i Aran]]|76.828}}
{{entcat|[[Àmbit Metropolità de Barcelona|Àmbit Metropolità]]|4.992.193}}
{{entcat|[[Ponent (regió)|Àmbit de Ponent]]|360.510}}
{{entcat|[[Camp de Tarragona]]|612.441}}
{{entcat|[[Catalunya Central|Comarques Centrals]]|509.670}}
{{entcat|[[Comarques gironines]]|732.918}}
{{entcat|[[Terres de l'Ebre]]|190.860}}
|}
 
====Informe Roca====
[[Fitxer:Vegueries informe Roca.svg|thumb|Vegueries proposades en l'[[informe Roca]], 2001]]
El Parlament de Catalunya va encarregar la revisió del mapa territorial a una comissió d'experts presidida per [[Miquel Roca]] amb la presència de quatre geògrafs. El gener del 2001 es va presentar l'''Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya'', conegut com l'[[Informe Roca]]. Es recupera el nom de vegueria descartant el de regió per la possible confusió amb les regions europees. S'equipara la vegueria amb la província afectant, per tant, al mapa electoral. A més d'algunes modificacions en el mapa municipal i comarcal, l'informe recomana la creació de sis a vuit comarques noves, de sis vegueries i d'una sotsvegueria: <ref>[http://www.municat.net/pagines/info/noticies/informe_ordena.pdf Text de l'informe Roca] {{pdf}}</ref>
 
*[[Vegueria de Barcelona]], amb seu a Barcelona.
*[[Vegueria del Camp de Tarragona]], amb seu a Tarragona i amb especial reconeixement de Reus.
*[[Vegueria de la Catalunya Central]], amb seu a Manresa i amb especial reconeixement de Vic i Igualada. Incorpora la Cerdanya i alguns municipis del nord del [[Vallès]].
*[[Vegueria de Girona]], amb seu a Girona. Incorpora alguns municipis de l'[[Alt Maresme]] a la nova comarca de la Selva Marítima.
*[[Vegueria de Ponent]], amb seu a Lleida. Inclou la sotsvegueria de l'Alt Pirineu i la Val d'Aran.
*[[Vegueria de les Terres de l'Ebre]], amb seu a Tortosa.
 
====Llei de l'Organització Veguerial de Catalunya====
{{Principal|Llei de l'Organització Veguerial de Catalunya}}
[[Fitxer:Organització territorial de Catalunya.svg|thumb|Les set vegueries i la comarca d'[[Vall d'Aran|Aran]] no inclosa en cap vegueria]]
[[Fitxer:Vegueries reivindicades.svg|thumb|Vegueries reivindicades: {{llegenda|#66ff99|Alt Ter}}{{llegenda|#d8ffdf|Penedès}}]]
L'[[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006|Estatut del 2006]] va introduir el restabliment de les vegueries com a divisions territorials amb personalitat jurídica pròpia. Segons l'avantprojecte de [[Llei de l'Organització Veguerial de Catalunya]] del desembre del 2009, la divisió inicial havia de ser de set vegueries: Alt Pirineu i Aran, Barcelona, Camp de Tarragona, Girona, Central, Lleida i Terres de l'Ebre. I s'hi preveuen els mecanismes d'organització i modificacions, així com la transferència de recursos des de les diputacions a les vegueries.
 
Les seus institucionals de les vegueries es preveuen a [[Barcelona]], [[Tarragona]], [[Girona]], [[Lleida]], [[Tortosa]] i es desconeix en quines ciutats es trobaran les seus de les vegueries de l'Alt Pirineu i la Central.<ref name="diahistoricperpirineu">{{citar web |url= http://www.viurealspirineus.cat/not%C3%ADcies/pol%C3%ADtica/Dia+hist%C3%B2ric+per+l%27Alt+Pirineu+amb+l%27aprovaci%C3%B3+de+la+Llei+de+vegueries |títol= Dia històric per l'Alt Pirineu amb l'aprovació de la Llei de vegueries |consulta= 2 febrer 2010 |obra= Viure als Pirineus}}</ref>
 
Finalment la Generalitat ha acceptat que la [[Vall d'Aran]] quedi fora d'aquesta organització territorial, tot i que es preveu que provisionalment formi part de la vegueria pirinenca i que el consell de vegueria de l'Alt Pirineu delegui al [[Conselh Generau d'Aran]] les funcions.<ref>{{citar web |url= http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=716927&idseccio_PK=1008 |títol= El tripartit accepta que la Vall d’Aran quedi fora de la llei de vegueries |consulta= 29 maig 2010 |obra= El Periódico de Catalunya}}</ref>
 
===== Reivindicacions =====
El [[Conselh Generau d'Aran]] va reclamar en diverses ocasions que la comarca no pertangués a cap altra divisió territorial diferent de la mateixa vall. La ciutat de [[Tarragona]], representada per l'Ajuntament de Tarragona i la societat civil tarragonina, reclama davant la [[Generalitat de Catalunya]] i del [[Parlament de Catalunya]] el respecte a la denominació històrica de [[Vegueria de Tarragona]], usada tant en l'epoca medieval com la moderna, entre el [[segle XIII]] i l'any [[1716]].{{Citació necessària|data=novembre de 2012}} Hi ha ciutats que reclamen una major representació en l'estructura de les vegueries, com [[Amposta]], respecte a la vegueria de les Terres de l'Ebre. I també existeixen campanyes per reclamar noves vegueries:
*[[Alt Ter|Vegueria de l'Alt Ter]], amb les comarques d'[[Osona]] i el [[Ripollès]].<ref>[http://www.altter.org Manifest per la vegueria de l'Alt Ter]</ref>
*[[Vegueria del Penedès]], amb les comarques de l'[[Alt Penedès]], l'[[Anoia]], el [[Baix Penedès]] i el [[Garraf]].<ref>[http://www.vegueriapropia.org/ Campanya per la vegueria del Penedès]</ref>
 
==Referències==
{{referències}}
 
==Vegeu també==
*[[Divisió territorial de Catalunya]]
*[[Comarques naturals de Catalunya]]
*[[Llei de l'Organització Veguerial de Catalunya]]
 
== Enllaços externs ==
*[http://www.vegueries.com/vegueries/indexCAT.htm Les vegueries de Catalunya]
*Mapes dels Fons digitals de la Cartoteca de Catalunya, amb les vegueries del [http://vacani.icc.cat/cdm4/item_viewer.php?CISOROOT=/catalunya&CISOPTR=1267 1359] i [http://vacani.icc.cat/cdm4/item_viewer.php?CISOROOT=/catalunya&CISOPTR=1269 1708].
 
[[Categoria:Regions de Catalunya]]
[[Categoria:Edat mitjana de Catalunya]]
[[Categoria:Edat moderna de Catalunya]]
[[Categoria:Vegueries| ]]
Usuari anònim