Naguib Mahfuz: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 20:
== Biografia ==
Mahfuz va néixer l'[[11 de desembre]] de [[1911]] al barri vell de Gamaleyya, a la ciutat del [[El Caire|Caire]] en el si d'una família de classe mitjana, de la qual fou l'últim dels set fills i rebé el seu nom en homenatge al [[ginecòleg]] [[
La família Mahfuz observava l'[[Islam]], i l'escriptor va rebre una educació estricta en el marc d'aquesta religió. En una entrevista va explicar el clima altament religiós que es vivia a casa seva durant la seva infantesa, i va manifestar que "mai hauria pensat que d'aquella família en sortiria un artista."<ref name="El-Enany7" />
El 1919, assisteix a l'aixecament popular de la multitud contra els anglesos i a la seva severa repressió, escena que marcarà de manera durable el seu esperit i on s'estrena el seu interès per la política.
Així doncs, interessat des de jove per les lletres, Mahfuz va entrar a la Universitat [[Fuad I]] (actual Universitat d'El Caire), on va finalitzar la carrera de filosofia l'any 1934 i va començar a escriure articles en revistes com er-Risala, el-Hilal o [[Al-Ahram]], decidint dedicar-se professionalment a l'escriptura l'any 1936. Així mateix s'interessà per les llengües estrangeres, sobretot l'[[anglès]], per la qual cosa es va proposar la tasca de traduir obres literàries en àrab, de la qual la més coneguda va ser una de James Baikie sobre l'antic Egipte ([[1932]]). En aquesta època, [[Salama Moussa]], un intel·lectual de la [[societat fabiana]], fou una de les majors influències en el pensament científic i social de Mahfuz.▼
El 1924, ell i la seva família deixen Gamaleyya per instal·lar-se a Abbasseyya, un barri més residencial. Continuarà estant no obstant això lligat al barri del seu naixement, el de la mesquita al-Husayn, dels cafès populars i dels carrerons, i dels seus personatges, en qui pouarà la majoria dels seus herois.
▲Així doncs, interessat des de jove per les lletres, Mahfuz va entrar a la Universitat [[Fuad I]] (actual Universitat d'El Caire), on va finalitzar la carrera de filosofia l'any 1934 i va començar a escriure articles en revistes com er-Risala, el-Hilal o [[Al-Ahram]], decidint dedicar-se professionalment a l'escriptura l'any 1936. Així mateix s'interessà per les llengües estrangeres, sobretot l'[[anglès]], per la qual cosa es va proposar la tasca de traduir obres literàries en àrab, de la qual la més coneguda va ser una de James Baikie sobre l'antic Egipte ([[1932]]). En aquesta època, [[Salama Moussa]], un intel·lectual de la [[societat fabiana]], fou una de les majors influències en el pensament científic i social de Mahfuz.
Temps després, Mahfuz va abandonar el món acadèmic per esdevenir funcionari públic, tasca que exercí fins l'any 1972. Va treballar al ministeri egipci d'herències i donacions <!-- Mortmain Endowments, no se m'acut res millor-->, també fou director de [[censura]] i director de la fundació d'ajuda al cinema del departament d'art i finalment va servir com a consultor al ministeri de cultura.<ref name="nobel">{{cite book|author1=Tore Frängsmyr|author2=Sture Allén|title=Nobel Lectures: Literature, 1981-1990|url=http://books.google.com/books?id=LrSuBE6OckgC&pg=PA121|accessdate=26 setembre 2012|year=1993|publisher=World Scientific|isbn=978-981-02-1177-6|page=121}}</ref>
Durant els seus estudis universitaris, publica les seves primeres novel·les als diaris i s'apassiona per a l'escriptura de novel·les històriques, començament d'una obra prolífica que seguirà amb la seva carrera de funcionari, amb un estil de vida i una disciplina rigoroses. La seva obra és marcada per una gran diversitat que reflecteix la varietat dels seus centres d'interès i la riquesa dels éssers humans que constitueixen la seva principal font d'inspiració. Són, amb el seu fort lligam a la ciutat del Caire, el caràcter dominant de la seva obra, amb la classificació habitual en períodes (faraònic, realista, filosòfic, estètic), dictats per l'evolució de les seves preocupacions i dels seus estats d'ànim.
Avançant amb obstinació pels diferents solcs que ha decidit traçar, té períodes d'indecisió - per exemple entre les seves passions rivals, filosofia i literatura - o de dubte - el silenci de set anys abans de la publicació de la Trilogia - o pel buit després del xoc de la derrota de 1967.
Alhora, participa activament en la vida literària egípcia animant salons literaris i prodigant el seu encoratjament a tota una generació de joves escriptors. Sempre ha continuat sent fidel al cercle dels seus amics (anomenats els Harafich), que continuava delectant pel seu esperit incisiu i el seu sentit de l'humor. Col·labora igualment en l'observació de la vida social i política publicant regularment cròniques al gran diari al-Ahram, on ha conservat sempre un despatx.
El 1988, obté el premi Nobel de literatura, consagrant una obra rica i variada. És la primera vegada que aquest premi tria un autor àrab.
La salut de l'escriptor va començar a deteriorar-se després de ser atacat l'any [[1994]] per uns extremistes islàmics, que li van infligir una greu ferida al coll amb una arma blanca en considerar la seva obra com una blasfèmia contra la [[islam|religió musulmana]]. Al març de [[1995]] Mohamed Nafi Mustafà i Mohamed al-Mahlaui, presumptes autors materials de l'atemptat, van ser penjats en una presó del Caire. El [[1996]] va ser catalogat per grups radicals islàmics com a «heretge» i sentenciat a mort. Des de llavors es va mantenir pràcticament reclòs a casa seva, amb sortides esporàdiques i sota protecció policial. No obstant això va mantenir, dins de les seves possibilitats, una vida literària activa, durant la qual participava en reunions en centres literaris del Caire i publicava cada dijous una columna en forma d'entrevista al setmanari ''Al-Ahram Weekly'', on solia abordar assumptes d'actualitat política i social.
| |||