Jafa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 2:
'''Joppa''' o ''Ioppe'', en [[àrab]] يَافَا, fou el nom antic de '''Jaffa''', anomenada pels hebreus '''Japho'''.
[[Tuthmosis III]] va ocupar ''Y-pw'' a [[Canaan]] al segle XV aC i fou capital provincial amb el Nou Imperi. Va passar als filisteus i als texts fenicis apareix com ''Y.p.y''. En el repartiment de territoris entre les tribus israelites que ocupaven el [[Canaan]] era al límit nord dels territoris de [[Dan (fill de Jacob)|Dan]], a la costa i era l'únic port del jueus (fins que [[Herodes el gran]] va construir el port de [[Cesarea de Palestina
[[Pompeu el Gran]] la va annexionar a la província de [[Síria (província romana)|Síria]] el [[63 aC]], però el [[40 aC]] fou inclosa al regne d'[[Herodes el gran]], el qual va existir fins el [[6]] dC, constituït seguidament la província de [[Judea]]. L'Apòstol Pere hi va residir a casa de Simó el Baster. El port va començar a perdre importància en favor de [[Cesarea de Palestina]]. Durant la [[Gran Revolta Jueva]] (66-73) fou refugi de pirates i fou ocupada per Cestius, qui va matar 8.400 habitants;{{CN}} [[Vespasià]] la va fer demolir, però després fou reconstruïda sense recuperar mai la importància anterior.
Sota [[Constantí el gran]] fou seu d'un [[bisbat]], i un bisbe de Joppa és esmentat com a participant al [[concili de Jerusalem]] del [[536]]. Fou ocupada pels musulmans d'[[Amr ibn al-As]] el [[636]] i fou coneguda després com a Jaffa. Va restar com a port per Jerusalem però l'omeia [[Sulayman ibn Abd al-Malik]] va fundar una nova capital del [[djund]] de [[Filistin]], [[al-Ramla]] a uns 20 kms al sud-est. Des de el 878 va estar en mans dels [[tulúnides]] però el 905 va tornar a sobirania califal; Djafar ibn Falah va conquerir Síria per compte del califa [[fatimita]] el 969, però els [[càrmates]] van començar a penetrar a la província de Filistin/Palestina i el 971 Hasan al-Asam van arribar davant Jaffa on les tropes fatimites enviades pel general [[Djawhar al-Sikilli|Djawhar ibn Abd Allah]] van quedar bloquejades i la ciutat fou ocupada pels càrmates; el 973 els càrmates van poder ser expulsats de Jaffa i els fatimites la van recuperar; el 976 les tropes fatimites van ser derrotades pels càrmates i les forces del turc Alf Takin i es van haver de refugiar a Jaffa.
Línia 10:
El 1025 el governador fatimita de Síria i Palestina, al-Dizbiri, va instal·lar a Jaffa (que estava aleshores ben fortificada) el seu quarter general contra els [[Banu l-Djarrah]], als que va contenir i després va iniciar la reconquesta; el general turc [[Atsiz ibn Uvak|Atsiz ibn Abak]] va conquerir Ramla el 1071 però no va poder ocupar ni Jaffa ni [[Ascaló]].
Durant les croades fou conquerida pels francs el 1099 i convertida en una senyoria del regne de Jerusalem (que des de 1153 va incloure Ascaló). Fou fortificada per [[Godofreu de Bouillon]] el 1100; la senyoria generalment va estar governada per un membre de la família reial de Jerusalem tot i que fou reclamada per Daimbert de Pisa, el [[patriarca de Jerusalem]]. Els [[fatimites]] dirigits pel visir [[al-
Fou reconquerida el 1191 a la [[tercera Croada]] per [[Ricard Cor de Lleó]]<ref>{{en}} Kenneth M. Setton, Robert Lee Wolff, Harry W. Hazard, ''[http://books.google.cat/books?id=2dsycrclykIC&pg=PA74&dq=Robert++burgundy+arsuf&hl=ca&ei=AGk5TKawOdqUONvZ8YkK&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCsQ6AEwAQ#v=onepage&q&f=false A History of the Crusades, Volume II: The Later Crusades, 1189-1311]'', p.73-74</ref> després de la [[batalla d'Arsuf]] com a pas previ de la reconquesta de [[Jerusalem]] que mai aconseguí fer realitat. Saladí la va assetjar el 1192 i va aconseguir la seva rendició però la ciutadella va resistir; Ricard va venir en ajut de la guarnició i va rebutjar als [[aiubites]]. La treva d'[[al-Ramla]] va reconèixer Jaffa als croats. No obstant el 1197 al-Malik al-Adil la va conquerir novament i va destruir les fortificacions; es diu que va matar 20.000 cristians. El 1198 fou recuperada per tropes de Saxònia i del Brabant, però les tropes es van retirar el 1199 i Malik al-Adil la va recuperar en un cop de ma. Després de la quarta Croada el 1204 la vial fou retornada als francs. L'emperador [[Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic II]] va restaurar les fortificacions el 1228 i [[Lluís IX de França]] ho va fer el 1250.
Línia 18:
Després de la batalla de [[Mardj Dabik]] ([[1516]]) Síria va passar als otomans. Jaffa estava en ruïnes i no va començar a reviure fins a la segona meitat del segle XVII quan es van construir nous molls. Des de 1770 el paixà de Damasc va combatre durant anys contra Ali Bey i els seus partidaris amb els que va disputar la ciutat. El [[19 de maig]] de [[1776]] els mamelucs van perpetrar a la ciutat una terrible massacre. El [[6 de març]] de [[1799]] fou ocupada per [[Napoleó]] i els francesos van fer també una gran massacre quan 4.000 presoners foren afusellats a la vora del riu; la guarnició va entrar a la ciutat i tot seguit es va declarar la pesta.
[[Ibrahim
El 1948 va se bombardejada pels jueus que van fer fora als palestins, 62.000, per tal d´apropiar-se de la ciutat i del cultiu de les taronges en benefici propi; l'annexió a Tel Aviv es va consumar el 1950 formant la municipalitat de Tel Aviv-Yafo; el port de Jaffa, en ruïnes i sense ús, fou tancat el 1965 i substituït pel port modern d'[[Ashdod]] una mica al sud. El 994 la població del municipi de Tel Aviv-Yafo era de 355.200 habitants.
Línia 49:
*A Egipte 1291
== Referències
<references />
== Bibliografia ==
*L. Tolkowski, The gateway of Palestina, a history of Jaffa, Londres 1924▼
{{Commonscat|Jaffa}}
▲*L. Tolkowski, The gateway of Palestina, a history of Jaffa, Londres 1924
{{coord|32|03|16.23|N|34|45|6.36|E|region:IL_type:city|display=title}}
{{Enllaç AD|ar}}▼
[[Categoria:Ciutats de Palestina]]
▲{{Enllaç AD|ar}}
[[de:Tel Aviv-Jaffa#Geschichte Jaffas]]
| |||