Realitat: diferència entre les revisions

Para tan important diferenciació Lacan parteix d'una nova interpretació de la [[psicoanàlisi]]: El que es denomina usualment «realitat» està «tenyit» i limitat pels mitjans lingüístics culturals. El fonament es troba a la distinció entre [[significant]] i [[significat]]. Culturalment s'estableix el predomini del significant com a comprensió estructural del propi subjecte que s'escindeix així entre l'[[inconscient]] i la [[parla]] conscient per la qual tracta en constituir-se com un [[Jo|JO]]:{{sfn|Ferrater Mora|1984|"Diccionari"}}«No he estat això sinó per arribar a ésser el que puc ser», permanent assumpció que el subjecte fa dels seus miratges.{{cita|Si el domini que defineix aquest do de la paraula ha d'ésser suficient a la vostra acció com al vostre saber, serà suficient també a la vostra devoció. Doncs li ofereix un camp privilegiat. Quan els Devas, els homes i els Asures -llegim en el primer Brahmana de la cinquena lliçó del Bhrad-Aranyaka Upanishad- acabaven el seu noviciat amb Prajapati, li van fer aquest prec: "Parla'ns". "Da, va dir Prajapati, el déu del tro. M'heu entès?" I els Devas van contestar: "Ens has dit: Datta, dad" -amb la qual cosa el text sagrat vol dir que els poders de dalt se sotmeten a la llei de la paraula. "Da, va dir Prajapati, el déu del tro. M'heu entès?" I els Asures van respondre: "Ens has dit: Dayadhvam, feu mercè" -el text sagrat vol dir que els poders de baix ressonen a la invocació de la paraula. És a dir, prossegueix el text, el que la veu divina fa sentir en el tro: submissió, do, mercè. Da da da. Perquè Prajapati respon a tots: "M'heu entès."|Lacan. ''Fonction et champ de la parole et du langage en psychanalyse''.<ref>{{citar web|autorcognom=Lacan|nom= Jacques|títol=Escrits 1 |format=PDF |url= http://www.actividadhumana.com/articulos/Articulos_Portada/Lacan/lacan_texto4.pdf|consulta=29 de maig de 2013}}</ref>}}