Octavi Fullat i Genís: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
afegeixo categoria Escoltes catalans i text referències Escoltes catalans |
afeixo text enllaços i estructura |
||
Línia 1:
'''Octavi Fullat i Genís''' ([[Alforja]], [[Baix Camp]] [[1928]]) és un sacerdot [[Escoles Pies|escolapi]] i filòsof català. Guardonat amb la [[Creu de Sant Jordi]].
El 1957 va ser destinat a l'[[Escola Pia Diputació|Escola Pia del carrer Diputació]] i allà, juntament amb el Pare [[Josep Almirall i Andreu]] organitzà el [[Centre Escolapi de Muntanya (CEM)]]<ref>Florensa i Parés, Joan. [http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000031/00000042.pdf ''Associacions de joves entre els escolapis'']. "Educació i Història : Revista d'Història de l'Educació". Volum: 6 (2003). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2004. p. 80-93.</ref>, introductor de l'[[escoltisme]] a l'[[Escola Pia de Catalunya]].▼
===Trajectòria===
▲El 1957 va ser destinat a l'[[Escola Pia Diputació|Escola Pia del carrer Diputació]] i allà, juntament amb el Pare [[Josep Almirall i Andreu]] organitzà el [[Centre Escolapi de Muntanya]] (CEM)]<ref>[http://books.google.es/books?id=lRmirLDnyrsC&pg=PA238&lpg=PA238&dq=octavi+fullat+reflex%C3%B3+sobre+l%27escoltisme&source=bl&ots=5B5hqswu7M&sig=Q-VPS5Qwp0p-CPV6sindr5bpc0Q&hl=ca&sa=X&ei=ZKCUUefKMujD7AbzzIGQDQ&ved=0CD0Q6AEwAw#v=onepage&q=octavi%20fullat%20reflexi%C3%B3%20sobre%20l%27escoltisme&f=false| Joan Florensa i Parés 1992 article “Centre Escolapi de Muntanya 1952-1957”a International Standing Conference for the History of Education. Conference (14a : 1992 : Barcelona)]</ref><ref>Florensa i Parés, Joan. [http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000031/00000042.pdf ''Associacions de joves entre els escolapis'']. "Educació i Història : Revista d'Història de l'Educació". Volum: 6 (2003). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2004. p. 80-93.</ref>, introductor de l'[[escoltisme]] a l'[[Escola Pia de Catalunya]].
El [[1961]] es doctorà en filosofia a la [[Universitat de Barcelona]], on fou deixeble de [[Jaume Bofill i Bofill]], aleshores catedràtic de [[metafísica]], qui l'inicià en [[Plató]], Sant [[Tomàs d'Aquino]] i [[Johann Eckart]]. Viatjà força, conegué [[Albert Camus]] i [[Jean-Paul Sartre]], estudià amb [[Claude Lévi-Strauss]], [[Michel Foucault]] i [[Jules Vuillemin]].
Fou professor ajudant de la Universitat de Barcelona fins el 1966 quan fou expulsat per motius polítics. Va ser un dels 462 catalans més vigilats per la polícia<ref>[http://www.memoria-antifranquista.com/actualitat/54DF13EB.pdf Revista Sapiens Nº118:Llistat i fitxa dels 462 catalans més vigilats per la policia franquista]</ref> durant el [[franquisme]]. Del 1970 al 1976 ocupà diversos càrrecs a l'[[Institut de Ciències de l'Educació]] i del 1972 al 1998 fou professor a la [[Universitat Autònoma de Barcelona]], de la que en fou catedràtic el 1986. El seu pensament ha evolucionat des de l'[[escolàstica]], per a posteriorment incloure elements [[Karl Marx|marxistes]] i [[Sigmund Freud|freudians]] i elaborar una filosofia de l'educació emmarcada en un [[catolicisme]] obert, i en la qual s'especialitzà en tres línies: [[epistemologia]] de les ciències de l'educació, antropologia pedagògica i axiologia-teleologia de l'educació.
Ha impartit nombrosos cursos i conferències, ha publicat nombrosos articles al Butlletí de la Societat Catalana de Pedagogia i llibres, centrats generalment en la filosofia de l'educació. Ha estat president del [[Consell Escolar de Catalunya]] (1989-1993), del Consell Superior d'Avaluació del [[Departament d'Ensenyament]] de la Generalitat de Catalunya (1994-1998) i representant de Catalunya a la Fundació de les Regions Europees per a la Recerca en Educació i en Formació (1991-1898). Des del 1995 forma part de l'[[Institut d'Estudis Catalans]]. El 1994 fou guardonat amb la [[Llista de Creus de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]] i el 1998 amb el [[premi Jaume Vicens Vives]].
=== Obres
* ''L'home i Déu'' (1961)
* ''La moral atea d'[[Albert Camus]]'' (1963)
| |||