Sèrie B (cinema): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegint {{Commonscat|B movies}} a partir de de:B-Movie |
Cap resum de modificació |
||
Línia 5:
Els films de classe B s'han caracteritzat des dels seus inicis per ser l'oportunitat de molts actors i [[Director de cinema|directors]] per fer els primers passos en el món del cinema. Moltes d'aquestes pel·lícules són avui en dia objectes de culte.
=== Orígens i característiques ===
Els films de sèrie B van ser una resposta dels estudis de [[Hollywood]] davant la gran davallada d’audiència que va tenir lloc a [[Estats Units]] a finals dels anys 20, provocada pel [[crac del 29]]. En aquell temps, la indústria cinematogràfica nord-americana de Hollywood ja s’havia especialitzat molt, doncs havien aparegut una sèrie de sistemes (sistema d’estudis, sistema d’estrelles) i [[gèneres cinematogràfics]] que la definien.
L’aparició del so a les grans pantalles va provocar grans canvis a la indústria cinematogràfica, ja que els actors no havien de compensar la falta de diàleg amb la seva actuació i va ser la fi de moltes estrelles del [[cinema mut]]. A més, va comportar el control total del mercat del cinema per part de les anomenades productores ''majors'': [[Warner Bros]], [[Paramount]], [[Metro Goldwyn Meyer]], [[RKO]], [[20th Century Fox]]. Algunes productores menors, però, també distribuïen pel·lícules independents, com és el cas de [[United Artists]], que treballava amb cinema europeu.
=== Sistema d’estudis i classe B ===
La indústria cinematogràfica, en aquells anys, estava caracteritzada per tres eixos: ''Studio System'', ''Star System'' i cinema de gènere. La seva funció era assegurar el màxim benefici al mínim cost.
A partir de la depressió econòmica del 1929 a [[Estats Units]], les majors van haver de replantejar-se el seu sistema, començant a presentar dobles sessions a part de les estrenes. A la primera gira, el film era mostrat a teatres especials d’estrena i el preu de l’entrada era entre 1 i 1,25 dòlars. En les gires següents el preu anava baixant de manera que el públic que no havia pogut anar a l’estrena podia anar-hi més tard. A més va començar a oferir-se una segona funció amb les pel·lícules de classe B, produïdes amb menys pressupost i per tant no generaven tant cost de producció i podien exhibir-se de manera més barata. Amb aquesta estratègia els estudis garantien a les seves cadenes de sales uns beneficis majors, així que les productores van començar a oferir dos films pel preu d’un.
A mitjans dels [[anys 30]] les principals cadenes de cinema havien adoptat aquest sistema de doble funció. Per aquest motiu, els grans estudis tenien una secció dedicada exclusivament a la producció de pel·lícules classe B.
===Serials===
Els estudis no només produïen pel·lícules de classe B, sinó que també produïen serials, els quals van aparèixer cap als [[anys 40]] (alguns estudis com [[Universal]] ja els emetien des d’alguns anys abans). Es tractava de pel·lícules formades per uns 10 o 15 episodis que es regien pel mateix sistema de classe B. Cada cinema tenia el seu heroi al que els mateixos espectadors escollien seguir. Estaven dirigits especialment als nens, que podien veure les aventures de [[Dick Tracy]], [[Cisco Kid]], [[Hopalong Cassidy]], [[Roy Rogers]], [[Buck Rogers]], [[Flash Gordon]]... Els serials van patir una davallada amb l’arribada de la televisió als [[anys 50]], quan va sorgir una forta competència amb el cinema.
===Caiguda del cinema de classe B d’estudi===
L’any 1948 un error judicial contra els estudis majors de [[Hollywood]] els va obligar a desfer-se de les cadenes de cinema, ja que varen ser acusats de monopoli (i per tant no complien la [[llei federal]] antimonopoli). A partir d’aquí els estudis no podien tenir la distribució assegurada i no van poder aplicar més el sistema amb el qual col·locaven els films que volien al mercat que volien. Arribats a aquest punt les pel·lícules de sèrie B van deixar de tenir interès econòmic.
===Importància del cinema classe B===
Tot i la seva denominació i baix pressupost, cal esmentar que el cinema classe B va tenir certa importància al panorama cinematogràfic, ja que va servir per impulsar a la fama a alguns directors com [[Jacques Tourneur]] o actors com [[Humphrey Bogart]]. També va proporcionar les condicions necessàries per a que els cineastes experimentessin i creessin nous llenguatges i provessin noves tècniques o temàtiques.
=== Classe B en la cultura nord-americana ===
Alguns joves a fanàtics de la [[ciència ficció]] a [[Estats Units]] tenen una afició per aquestes pel·lícules de baix pressupost degut a lo diferents que son (els efectes especials no son tan bons, per exemple). Aquests grups es dediquen a criticar la senzillesa d’aquests films i fer broma sobre els seus diàlegs i actuacions.
La sèrie de televisió nord-americana [[''Mystery Science Theater 3000'']], explota aquesta idea. Als seus episodis, els personatges dialoguen amb to burlesc mentre es transmeten parts de les pel·lícules classe B. Aquest fenomen s’ha estès per internet, fins i tot.
==== Filmografia ====
Algunes de les pel·lícules més destacades de la sèrie B són:
*''Invisible Ghost'', 1941
*''Cat people'', 1942
*''I walked with a zombie'', 1943
*''Detour'', 1945
*''The great Flamarion'', 1945
*''Gun crazy'', 1949
*''99 River Street'', 1953
*''The tall T'', 1957
*''Comanche Station'', 1960
*''House of Usher'', 1960
*''The Pit and the Pendulum'', 1961
====Subgènere: classe Z====
Aquest [[gènere]] es fa servir per designar aquells films realitzats amb uns mitjans encara més reduïts i destinats principalment a auto-cinemes i sales independents.
Va aparèixer a finals dels [[anys 50]]. [[''Plan 9 From Outer Space'']], de [[Ed Wood]], va ser reconeguda com la primera pel·lícula de sèrie Z que es va fer a la història.
===Bibliografia ===
*Allen, Robert C., y Gomery, Douglas. Teoría y práctica de la historia del cine. Paidós, Barcelona, 1995.
*Casetti,Francesco. Cómo analizar un film. Paidós, 1991.
*Memba, Javier. Historia del cine Universal. T&B Editores, 2008.
*Memba, Javier. La serie B. T&B Editores, 2006.
==== Enllaços externs ====
http://www.bmoviecentral.com/bmc/
{{Commonscat|B movies}}
| |||